Mostra totes les entrades de jose_luis_regojo

Recomanacions de lectura estival

Des de l’associació Innovació i drets humans (ihr.world), el primer llibre que recomanem per aquest estiu és La vall de la matança (Cossetània Edicions, 2012), de l’escriptor barceloní afincat a Menorca, Josep Masanés, guardonat amb el XXIX Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre. Narra la lluita de les tropes del capità Creus i el sotstinent Ciurana durant l’atac a les posicions franquistes defensades pel temible comandant Marín. Malgrat la victòria republicana en aquest assalt, el seu exèrcit no deixa de retrocedir. A Creus i Ciurana, cridats per l’Estat Major, se’ls hi encomana una difícil missió que duran a terme Ulldevidre, Reimann i Homs. A les acaballes de la Guerra Civil, coneixerem les seves temences, anhels i amors, a més dels enemics que els empaiten, personificats en el diabòlic comandant Marín. Masanés afirma haver estat influenciat per Cormac McCarthy.

El segon llibre que recomanem és La memòria de l’Oracle (Edicions del 1984, publicat el 2018), tercera novel·la de Pere Joan Martorell, amb la qual guanyà el Premi Mallorca de Narrativa 2017. L’autor reflexiona sobre la condició humana en una història crua i brutal ambientada en la Guerra Civil a Mallorca. És la història de la cerca del pare d’en Jacob, desaparegut durant la guerra, per part de la seva família: ell mateix, la mare, la tia i l’oncle. En Jacob és el narrador omniscient que comença a relatar quan encara és al ventre de sa mare. La novel·la ofereix una doble narrativa: transcórre en ple conflicte i alhora durant els anys de postguerra. No és una novel·la històrica o documental. L’autor detalla la barbàrie i els temps obscurs del feixisme a Mallorca. El llenguatge de Martorell és extremadament ric i poètic.

També de les Illes Balears, no podem deixar de recomanar Llibre d’Exilis, de Josep Portella, un diccionari biogràfic de l’exili menorquí. Un treball realitzat durant més de set anys de recerca documentant les vides dels menorquins exiliats per la Guerra Civil i el franquisme. D’alt valor documental, es tracta d’una obra de gran format amb més de 700 pàgines i més de 1.000 fotografies que contribueixen a la recuperació de la memòria de Menorca. Editat en col·laboració amb el Consell Insular de Menorca (2018).

Un altre llibre molt recomanable és Las heridas (ed. Pepitas de Calabaza, 2012), per Norman Bethune, metge del Canadà conegut per la intervenció de les seves unitats mèdiques durant la Guerra Civil i amb els exèrcits de la Xina durant la Segona Guerra Sinojaponesa. Es considera que va desenvolupar el primer servei mòbil de transfusions de sang a Espanya el 1936. Aquest petit interessant llibre reuneix els seus escrits fonamentals. Al primer apartat, Bethune defensa l’atenció mèdica universal. Al segon, narra els fets que va presenciar quan va participar com a brigadista i metge durant l’èxode de la ciutat de Màlaga a la carretera d’Almeria durant la Guerra Civil; i el tercer repassa la seva vida de privacions i d’entrega a la causa mèdica a la Xina.

Per haver estat d’actualitat recentment, aprofitem també per recomanar Los girasoles ciegos (Ed. Anagrama, 2004), única obra d’Alberto Méndez, compost de quatre relats: “Si el corazón pensara dejaría de latir”, “Manuscrito encontrado en el olvido”, “El idioma de los muertos” i “Los girasoles ciegos”. Llibre molt dur, ambientat en la Guerra Civil i la posguerra de repressió franquista.

Compromís complert: 654.000 registres a la base de dades!

A finals de novembre de 2017 vam fer la presentació oficial d’ Innovation and Human Rights al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en l’acte Pel dret a saber: periodisme de dades i Guerra Civil . Allà vam presentar els primers 220.000 registres inclosos a la base de dades i ens vam comprometre arribar a 500.000 en un any. Resumiem el que hi havia fins llavors a l’article Dades per la memòria històrica.

Doncs bé, us podem anunciar que no només hem arribat a mig milió de registres, sino que els hem superat i estem ara en 654.000 registres referenciats a arxius o investigacions històriques.

Ara és el moment de tornar a consultar la base de dades

Per la nostra part, l’equip d’IHR seguirem treballant per a augmentar el nombre de registres de la base de dades, amb tres objectius:

  • Ajudar els familiars de les víctimes i les persones represaliades
  • Difondre la feina que fan els arxius
  • Contribuïr a la investigació històrica

Gràcies per seguir-nos a:

Facebook: https://www.facebook.com/ihrworld/

Twitter: https://twitter.com/ihrworld

Blog: https://blog.ihr.world/

Passats traumàtics. Història i memòria col.lectiva en la societat digital

“Los conflictos sufridos en el siglo XX por las sociedades europeas con motivo del ascenso de movimientos políticos de carácter excluyente, como el nazismo, el fascismo, el franquismo o el estalinismo, han tenido efectos prolongados en el tiempo, especialmente en los estados donde no se han articulado medidas que propicien el conocimiento de esta historia traumática a través de políticas de memoria y de cultura democrática. En España, la Guerra Civil y el Franquismo constituyen los dos ejes sobre los que pivotan la historia y la memoria colectiva de un pasado violento que está presente en la actualidad.

Las tecnologías informáticas, las redes sociales y los recursos transmedia han favorecido la aparición de múltiples actores que están contribuyendo a la difusión de una historia que ha excedido el ámbito académico para trasladarse a la esfera digital, y a una memoria colectiva que comparte recuerdos y recursos digitales a modo de gran red con objetivos diversos, entre los que destaca el reivindicativo.”

Esta semana se celebra en la Universidad Carlos III el coloquio internacional Pasados traumáticos. Historia y memoria colectiva en la sociedad digital, en el marco del proyecto HISMEDI (Historia y Memoria Digital).

Este coloquio reunirá especialistas que abordarán los retos y las oportunidades de los proyectos de historia digital del periodo 1936-1975, la función de las nuevas tecnologías y los nuevos medios en la transmisión, difusión y divulgación del pasado traumático así como la contribución de los agentes sociales a la historia y la memoria.

En representación de Innovation and Human Rights participa en este coloquio su presidenta, la periodista de investigación Concha Catalán, que presentará la base de datos centralizada de víctimas de la Guerra Civil y el franquismo. También asistirá la periodista Carla Ymbern, segunda al mando en el proyecto. [Actualización: video de la mesa redonda Los agentes sociales: la aportación de las instituciones públicas y fundaciones a la sociedad digital]

HISMEDI es un proyecto que se propone un doble objetivoPor un lado, plantea analizar la presencia y representación de la Historia y la Memoria en Internet en el último decenio, entendiendo por ello tanto el tipo de acontecimiento histórico divulgado en los formatos digitales, como su cobertura, la interpretación que se ofrece de los mismos y, en consecuencia, el conocimiento histórico que generan en una sociedad conformada por nuevos públicos que cada vez participa, colabora y se informa más a través de la Red y el sistema participativo con el que se concibe la Web 2.0. Por otro lado, pretende examinar a qué retos se enfrentan l@s historiador@s cuando investigan en el entorno digital -dificultades epistemológicas y ontológicas- al igual que las oportunidades que brinda la difusión digital de la Historia y la Memoria. Siendo estos dos aspectos componentes fundamentales de cualquier cultura, se trata de analizar el cambio radical que las TIC suscitan en “la memoria de nuestra época”, por utilizar la expresión propuesta por la UNESCO en su Declaración de 2003.

El programa del coloquio es el siguiente:

Día I.-25 de octubre 2018

10.00hs – 10.15hs. Inauguración.

Julio E. Checa – Decano de la Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación
Carmen Ciller – Directora del Departamento de Periodismo y Comunicación Audiovisual
Rosa San Segundo – Directora del Instituto de Estudios de Género

10.15hs-11.15hs. Conferencia: Anaclet Pons (Universidad de Valencia): La historia en la sociedad digital: nuevas fuentes, nuevas temáticas, nuevos actores. Modera: Matilde Eiroa (Universidad Carlos III de Madrid)

11.30hs-13.30hs: Presentación de proyectos digitales.

Modera: Rosa San Segundo
Gutmaro Gómez Bravo: Proyecto Atlas Madrid
Beatriz Díaz: Herri Memoria
Fernando Hernández Holgado: Mujeres presas: Les Corts y las Ventas

Lidia Mateo Leivas y Sara Varela Mestre (Memorias en Red): MemorÁgora: Plataforma de Estudios de Memoria

16.00hs-17.15hs.: Conferencia: Josefina Cuesta (Universidad de Salamanca). “Los pasados traumáticos y la singularidad española”. Modera: Encarnación Barranquero (Universidad de Málaga)

17.30hs- 20.00hs
Mesa redonda Los pasados traumáticos en Europa: las memorias en disputa. 
Modera: Ángeles Egido (UNED)
Ponentes: Jordi Guixé (EUROM), Alma Masic (Memory Lab), András Lénart (Universidad de Szeged, Hungría)

Día II.-26 de octubre 2018

9.30hs-11.30hs: Mesa redonda: Un pasado noticioso: la contribución de los medios de comunicación al conocimiento histórico y memorial.
Modera: Juan Carlos Sánchez Illán
Ponentes: Alejandro Torrús (Público.es), Manuel Prados (Canal Sur), Lucía Benavides (National Public Radio, EEUU), Ana María Pascual (freelance)

11.45hs-14.00hs. Mesa redonda Los agentes sociales: la aportación de las instituciones públicas y fundaciones a la sociedad digital
Modera: Sergio Gálvez
Ponentes: Concha Catalán (Innovation and Human Rights, IHR), José María Uría (Fundación Anastasio de Gracia), Gregorio Dionis (Equipo Nizkor)

16.00hs-18.30hs. Mesa redonda Los agentes sociales: la aportación del movimiento asociativo a la memoria colectiva digital.
Modera: Mirta Núñez
Ponentes: Natalia López (Asociación Descendientes del Exilio), Emilio Silva (ARMH), Jaime Ruiz Reig (AMESDE), José Luis Muga (Federación de Foros por la Memoria).

19.00hs. Conferencia de clausura: Juan Sisinio Pérez Garzón (Universidad Castilla-La Mancha): “¿Y si la historia no coincide con la memoria? Reflexiones para concluir”. Modera: Matilde Eiroa

Si estás interesad@ en asistir a las Jornadas, inscríbete aquí.

Para más información:

IHR al Congrés Internacional La Batalla de l’Ebre 1938-2018

L’any 2018 es commemora el 80é aniversari de la Batalla de l’Ebre, un dels esdeveniments històrics més rellevants que han tingut lloc a les Terres de l’Ebre durant el passat segle XX.

El Departament d’Història, Història de l’Art i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre han organitzar el Congrés Internacional sobre la Batalla de l’Ebre a Tortosa durant dos caps de setmana consecutius, el del 28, 29 i 30 de setembre i el del 5, 6 i 7 d’octubre del 2018.

Durant tot el primer cap de setmana, Innovation and Human Rights, representat per la seva presidenta, la periodista d’investigació Concha Catalan, ha estat present al Congrés Internacional 2018.

El catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la URV, Josep Sánchez Cervelló ha coordinat el Comité científic d’aquest congrés, els objectius del qual són: millorar el coneixement sobre la Batalla de l’Ebre i el seu context històric i social; difondre aquest coneixement entre les noves generacions; donar a conèixer nous aspectes d’investigació històrica; a més de divulgar i posar en valor el patrimoni històric relacionat amb la Batalla a les Terres de l’Ebre.

També s’han organitzat activitats complementàries com visites a espais de la Batalla de l’Ebre a Tortosa i a Campredó, una recreació històrica al mercat municipal de Tortosa i la representació d’una obra de teatre, així com una exposició al Museu de l’Ebre, produïda per Amics i Amigues de l’Ebre i coordinada per Roc Salvadó i Màrius Pons, amb mapes i fotografies aèries de la Batalla de l’Ebre.

Aquest Congrés ha facilitat un espai de coneixement i de debat per no repetir aspectes històrics ja explicats amb escreix, i ha aconseguit generar una visió propera, contrastada i innovadora per explicar aquells fets. Ha comptat amb diverses ponències -i també un nombre significatiu de comunicacions- de persones que investiguen des de les Universitats.

Entre elles, destaquem «Vida local al front de guerra i refugiats», per Joan Vilarroya Font, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona: la seva investigació i el seu llistat de víctimes dels bombardeigs durant la Guerra Civil a Barcelona constitueix l’embrió i va ser la inspiració per crear la base de dades d’Innovation and Human Rights.

Al final del matí del diumenge, Concha Catalán ha presentat aquesta base de dades, que compta ja amb més de 252.000 registres referenciats a arxius i investigacions i va destacar que el projecte vol donar difusió i ajudar als familiars de les víctimes i desapareguts de la Guerra Civil. Agraïnt la invitació a participar en el Congrés i davant els possibles dubtes de la utilitat de la base de dades per part d’algun/a investigador/a, Concha Catalán va explicar de nou que la web d’IHR és un altaveu i reconeixement a tots els investigadors i investigadores per difondre la seva tasca i fer-la arribar a les famílies que volen reconstruir les històries familiars o encara cerquen víctimes de desaparició forçada. Per això, s’han establert convenis amb la Universidad de Santiago de Compostela respecte al projecte nomesevoces.net, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i la Associació Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya; a més d’amb la Universitat Autònoma de Barcelona -Periodisme i Història- per tenir estudiants en pràctiques.

Concha Catalán va posar dos exemples d’interés per la tasca que l’associació duu a terme: (1) les desenes de correus electrònics rebuts per part de persones que han trobat familiars a la base de dades o que demanen com trobar més informació; i (2) el correu rebut per part d’un investigador de la Universitat de Harvard als EUA demanant poder tenir-hi accés i col.laborar amb IHR. Va concloure la seva presentació recordant que és el nostre deure facilitar aquesta informació als descendents de totes les víctimes de la Guerra Civil.

Durant el congrés hi ha hagut altres intervencions, com: «Consideraciones militares de la Batalla del Ebro», a càrrec del coronel José Romero Serrano (Ministerio de Defensa), i «La actuación de los servicios de inteligencia ante la Batalla del Ebro», a càrrec de Fernando Puell de la Villa (professor de l’Institut Universitari General Gutiérrez Mellado de la UNED).

Sobre la base de dades d’IHR (2)

A la fi de juliol vam publicar el primer d’aquests dos articles per intentar aclarir alguns dubtes sobre la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme d’Innovation and Human RightsTal com vam dir en el primer, si teniu dubtes, us podeu posar en contacte amb nosaltres via mail en info@ihr.world

Les dades són de caràcter personal. És legal publicar-les?

Totes les dades incloses en el nostre projecte són públiques en altres formats o ens les han cedit els seus autor@s. Quan estan sotmeses a drets d’autor, s’ha obtingut permís. Sembla ser que la legislació espanyola és molt restrictiva en matèria de protecció de dades i poc amiga de l’accés a la informació malgrat que les lleis, igual que la Constitució, en teoria emanen del poble. Al Congrés espanyol està en suspens -a causa del PP i el PSOE- una proposta de reforma de la Llei de Secrets Oficials de 1968 presentada pel PNB- els secrets són eterns i l’accés a alguns arxius està vetat.

Els noms de víctimes de la Guerra Civil no haurien d’estar sotmeses a la Llei de Protecció de Dades. Els noms de víctimes de repressió creiem que tampoc. De fet, per una llei pionera d’anul.lació de les sentències dels tribunals militars franquistes, a Catalunya s’ha pogut publicar el llistat de reparació de les víctimes fins a 1980. No té molt sentit que legalment no es puguin conèixer els noms de les víctimes d’altres tipus de repressió.

Respecte a les víctimes de desaparició forçada, des de fa anys, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades i Involuntàries de l’ONU demana a Espanya que crei una base de dades pública dels desapareguts.

Quin és el següent pas del projecte?

Seguir integrant els conjunts de dades. Incrementar tant el volum de les dades com el tipus de dades.

Quina ambició final té el projecte?

Ajudar a tota persona que sospiti o sàpiga que un/a familiar seu va ser víctima o represaliat/da durant la Guerra Civil o el franquisme a accedir a més informació o documentació.

Quines dificultats us heu trobat?

De vegades és difícil comunicar que el nostre objectiu és altruista i alineat amb el d’altres iniciatives públiques i privades. Presentem la base de dades per mostrar com treballem i trobar més persones amb qui connectar i col·laborar en la comunitat de professionals de la història, l’arxivística, la cultura, l’enginyeria de dades, la transparència, el govern obert,… Creiem en la interdisciplinarietat.

No creieu que a la majoria de la gent ja no li importa què va passar?

Creiem que hi ha gent a qui ja no importa què va passar. El nostre projecte va dirigit a la gent que sap que sí importa què va passar. Tal vegada, com a societat, hauria de preocupar-nos que a molta gent no l’importi que les famílies de més de 100.000 persones no puguin portar-los flors a un cementiri.

Us voleu aprofitar de les recerques dels altres?

Volem agrupar en un sol lloc centenars de recerques i bases de dades sovint amb una limitació geogràfica o de distribució. Creiem que l’agrupació de dades permetrà creuar-les de manera que no s’ha fet abans i afavorirà la recerca històrica.

És un projecte de recerca?

És un projecte que vol contribuir a la recerca perquè el nostre objectiu és continuar tractant les dades per permetre cerques més elaborades que no només pel nom.

És fàcil que els arxius us comparteixin dades?

Els arxius disposen de bases de dades que han suposat milers d’hores de treball de professionals de l’arxivística i ens sembla molt interessant donar-les a conèixer i donar a conèixer també el seu ingent treball. De vegades, quan les publiquen, ho fan en formats poc amigables per al nostre treball. Però han de seguir instruccions de les seves assessories jurídiques. Aparentment, per la legislació actual, no poden compartir algunes d’elles.

Les dades d’arxius que teniu us els han passat els arxius?

La major part de les dades d’arxius les hem obtingut buscant documentació sobre la Guerra Civil i el franquisme a internet. En alguns casos, no hem demanat permís perquè es tracta de documentació accessible online elaborada per arxius públics amb diners públics.

Incloueu als botxins?

No planegem incloure als botxins perquè és una base de dades de víctimes i represaliats/des, encara que hi ha antecedents: a Polònia es va penjar a internet una base de dades amb 10.000 noms de membres de les SS relacionats amb el camp de concentració d’Auschwitz.

Com financeu l’associació?

Amb les quotes dels pocs associats/des que tenim i el finançament dels socis fundadors.

Si algú vol col·laborar, com pot fer-ho?

Escrivint a info@ihr.world

Què haig de fer perquè aparegui el nom del meu familiar?

En la base de dades incloem conjunts de dades estructurades que procedeixen d’arxius, com https://scwd.ihr.world/es/dataset/18, o de recerques, com https://scwd.ihr.world/es/dataset/30, sempre redirigint a les fonts originals. De moment no estem incloent registres individualment però si vols compartir-nos el nom del teu familiar, podem ajudar-te a buscar. I ens interessarà si vols compartir-nos la seva història o la documentació que tinguis. Escriu-nos a info@ihr.world

 

 

 

 

 

Trobada d’iniciatives ciutadanes per la transparència

Ahir us vam anunciar la intervenció de Concha Catalán en el Summerlab’18 de Donostia, organitzat pel col·lectiu Montera34 en el Hirikilabs (laboratori de la ciutat) de Tabakalera.

El format utilitzat ha estat el d’una sèrie de minixerrades de 15 minuts per compartir cadascuna de les experiències i després un temps per posar en comú i parlar sobre temes transversals que surtin, respondre preguntes…

A continuació us adjuntem la intervenció de IHR a partir del minut 1:24 fins a l’1:42.

Cada projecte persegueix accedir a informació que hauria de ser pública i respón una pregunta: en el cas de ihr.world: Coneixem realment l’impacte de la repressió després de la Guerra Civil i el franquisme? En el cas d’opengov.cat Quanta gent hi ha en la Generalitat de Catalunya, què fan i quant cobren?

Concha Catalán és cofundadora de ihr.world i opengov.cat. Periodista de dades i Professora d’anglès. Periodisme en la UPF i Filologia Anglesa en la UB. Pro-transparència i accés a la informació. Els dos projectes són fruit del treball en equip.

Innovation and Human Rights és una associació sense ànim de lucre que ha creat la primera base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme referenciada i accessible a un clic. Amb un gran equip.

opengov.cat és un projecte de transparència de la Generalitat de Catalunya amb Martin Virtel per visualitzar la seva estructura i els canvis diaris en la mateixa. Resum d’històries aquí.

IHR en el SummerLab 2018: Donostia – Sant Sebastià

El dimecres 11 de juliol, Innovation and HumanRights ha presentat la base de dades de la Guerra Civil i el franquisme al SummerLab 2018 que s’està celebrant a Donostia/Sant Sebastian, organitzat per Hirikilabs, el laboratori de cultura digital i tecnologia de Tabakalera. Aquest campament tecnològic tracta temes com la recerca mediambiental ciutadana, l’obertura de les dades públiques, la privadesa a la xarxa o la gastronomia des d’una perspectiva hacker.

SummerLab és un campament d’estiu, una trobada cooperativa temporal al voltant de temàtiques relacionades amb els àmbits de la tecnologia, la cultura digital, el disseny obert i l’aprenentatge en comú, que pretén reunir iniciatives locals, nacionals i internacionals referents en aquests àmbits.

Dins del Summerlab’18 i en col·laboració amb Montera34, la trobada gira al voltant de la idea de la gestió de les dades com un bé comú, entre ciutadania i administració. Aquesta trobada reuneix a ciutadanes i ciutadans curiosos, activistes tecnològics i persones de l’àmbit de la recerca en una trobada que té com a tema central la recerca ciutadana. Els processos de recerca realitzats per diverses iniciatives ciutadanes són l’eix central d’aquesta trobada que combina un espai per al desenvolupament de projectes de diversos grups de treball amb tallers, xerrades i col·loquis oberts al públic.

Sota el nom de Encuentro de iniciativas ciudadanas para la transparencia, Concha Catalán ha presentat IHR davant un públic divers provinent de diverses parts d’Espanya i de la UE. Aquesta trobada marca l’inici de les vacances i ja que tothom tindrà més temps, us demanem ajuda.

Des de Innovation and Human Rights volem ampliar la nostra base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Ja saps que reunim referències a documents de múltiples arxius i recerques per facilitar la cerca. Tots els documents es basen en conjunts de dades procedents d’arxius o recerques.

Fins ara, hem recollit conjunts de dades amb l’autoria de:

I gràcies a ells i elles hem aconseguit incloure 228.771 registres que provenen de:

El nostre objectiu més proper és arribar als 500.000 documents i per això comptem amb tu. Quines són les fonts del que hem publicat fins ara?

Aquí:

  • Archivo General Militar de Guadalajara (AGMG)
  • Arxiu Nacional de Catalunya
  • Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero
  • Archivo Intermedio Militar de Canarias
  • Archivo Intermedio Militar Noroeste
  • Archivo Intermedio Militar Pirenaico
  • Archivo Intermedio Militar Sur
  • Archivo General Militar de Madrid (IHCM)
  • Archivo Histórico Provincial de León
  • Archivo Histórico Provincial de Guadalajara
  • Archivo Municipal de Zaragoza (AMZ)
  • Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH)
  • Arxiu Comarcal del Bages
  • Sección Hacienda Almudévar
  • Registre Civil del Jutjat de Manresa
  • Cementiri de Manresa
  • Arxiu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
  • Archivo Histórico Provincial de Teruel (AHPT)
  • Registro Civil de Huesca
  • Registro Civil de Almudévar
  • Archivo del Obispado de Huesca
  • Arxiu de l’Hospital Clínic de Barcelona
  • Cementiri de Montjuïc de Barcelona
  • Registre Civil de Barcelona
  • Arxiu de l’Hospital General de Catalunya (actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
  • Arxiu Diocesà de Girona
  • Arxiu de la parròquia de Santa Maria de Cambrils
  • Archivo del Centro de Documentación y de la Imagen de la Diputación de Huesca
  • Archivo del Centro Penitenciario de Zuera (Zaragoza)
  • Archivo de la Fundación Bernardo Aladrén, Zaragoza
  • Archivo de la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo de Madrid
  • Archivo de la Fundación Pablo Iglesias, Alcalá de Henares, Madrid
  • Archivo General de la Administración (AGA), Alcalá de Henares, Madrid
  • Archivo General Militar de Ávila
  • Archivo Histórico Nacional (AHN), Madrid
  • Archivo de todoslosnombres.org
  • Archivo Histórico Provincial de Huesca
  • Archivo Municipal de Almudévar
  • Juzgado Togado Militar Territorial n.º 32 (JTMT)

Vols que incloguem les dades de la teva recerca sobre la Guerra Civil i el franquisme en la nostra base de dades centralitzada?

  • Ajudarà a les víctimes i els seus descendents.
  • Impulsarà altres recerques.
  • Contribuirà a que arribem a un públic més ampli.


Estarem encantad@s d’incorporar-los i difondre’ls mitjançant un conveni. També, vols que et compartim dades? Escriu-nos a info@ihr.world i parlem.