Arxiu de la categoria: post-ca

blog posts not directly related to new datasets included in our database – ca

El Parlament aprova la nul·litat dels judicis polítics franquistes

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

L’objectiu és deixar sense “cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

L’aprovació s’ha fet la mateixa setmana en què es celebra el Dia Internacional de les Nacions Unides en Recolzament de les Víctimes de la Tortura.

Van presentar la proposició de llei els Grups Parlamentaris de Junts pel Sí (JxS), Catalunya Sí que es Pot (CSP) i Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent (CUP-CC) i la Mesa del Parlament la va admetre a tràmit el passat 24 de maig de 2016. A les pàgines 2, 3 i 4 del següent document podeu llegir el text de la proposició original:

proposicio-llei-judicis-franquisme

Des de l’admissió a tràmit, les proposicions de llei fan un llarg recorregut fins convertir-se en lleis

parlament-procediment_legislatiu

La victòria d’Ascensión Mendieta

El 2010 Izquierda Unida de Guadalajara va publicar un llistat de cents de represaliats pel franquisme en la província en què apareixien 839 afusellats, 217 a Guadalajara ciutat: 69 d’ells procedents de Guadalajara i 148 naturals d’altres províncies. L’objectiu de ihr.world és integrar documents com aquest, amb referències als arxius sempre que sigui possible, i així crear una base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

La filla d’un dels homes de la llista, Ascensión Mendieta, va obrir la porta de casa seva quan tenia tretze anys perquè algú trucava. Uns homes van endur-se el seu pare i l’executaren. Mai més el va tornar a veure i ha passat la seva vida portant flors al cementeri de la ciutat, sabent que el cos del seu pare havia estat llençat a una fossa comuna allà. Des de 2013 lluita per recuperar els ossos de son pare i finalment ho ha aconseguit.

Timoteo Mendieta, carnisser, va ser afusellat el 15 de novembre de 1939 després d’un consell de guerra per haver pertangut a la UGT i per “auxili a la rebel·lió”. Va deixar vídua i set fills. Al cementeri de Guadalajara van contruïr un mur, que no es va enderrocar fins 1979, per a impedir l’accés a la fossa comuna.

doc inhumacion Timoteo Mendieta

La Justícia espanyola va negar-li la possibilitat poder exhumar el cos de son pare. Esgotada aquesta via, Ascensión Mendieta va complir 88 anys en un avió camí de Buenos Aires per prestar testimoni davant la jutge María Servini com a part de l’anomenada “querella argentina“.

Aquest mes de juny, per primera vegada, una descendent d’una víctima d’execució del franquisme -Ascensión Mendieta- ha aconseguit que s’exhumi un familiar seu i demostrar documentalment -per contrast amb mostres d’ADN- davant la Justícia (argentina, universal) que se’l va executar, se’l va llençar a una fossa comuna i que se la va impedir accedir a les seves restes: cosa que la Llei d’Amnistia de 1977 no permet. En paraules de l’advocada Ana Messuti a la cadena SER el paper dels jutjats de Guadalajara acceptant els exhorts de la jutge argentina ha estat fonamental.

La Sexta, Público i eldiario.es estan entre els pocs mitjans que han seguit la seva història:

Aqui teniu la galeria de flickr de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), que ha finançat les dues exhumacions en el cementeri de Guadalajara i que no rep cap ajut públic: la de la fossa 1, el gener de 2016, amb resultat negatiu; la definitiva, de la fossa 2, el passat maig. Aquí, una foto especial: el jutge degà de Guadalajara saludant a Ascensión Mendieta. La major aportació per a aquesta exhumació ha vingut d’un sindicat d’electricistes noruecs, que ha donat més de 50.000 euros des de 2014.

 

 

 

 

Tres documentals: desaparició forçada

L’any 2008, el jutge  Baltasar Garzón es declarà competent per a investigar els crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil Espanyola i els anys que seguiren pel bàndol rebel/nacional. Com a conseqüència, va rebre un llistat de 136.000 persones víctimes de desaparició forçada, compilat per diverses associacions de recuperació de la memòria històrica. L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU continua recordant l’Estat que és fonamental atendre el reclam d’aquestes víctimes i demanant que actuï al respecte.

Un padre (2016), de Victor Forniés, presentat a la 20ª edició del DocsBarcelona Festival fa un retrat íntim de la família d’una d’aquestes víctimes. Amb molta sensibilitat, el director ens descobreix com el seu pare, que durant dècades s’havia mantingut en silenci al respecte, només parla de la tragèdia viscuda com infant quan finalment té la possibilitat de recuperar el cos del seu propi pare després de les exhumacions de la fossa comuna del poble de Magallón i tancar la ferida.

L’Associació para la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) recull notícies de les exhumacions que es fan arreu, i també d’aquesta.

“Avi, et trauré d’aquí” (2013), de Montse Armengou i Ricard Belis (Sense Ficció, TV3) reconstrueix l’esfereïdora història del tresllat forçat de més de 30.000 cossos de tombes i fosses comunes de pobles d’arreu de tot l’estat al Valle de los Caídos sense cap autorització dels seus familiars. Queralt Solé ha investigat aquest tema a Catalunya.

A Catalunya l’any 2011 es va crear un Banc d’ADN de familiars de desapareguts per poder creuar aquestes mostres amb les de cossos exhumats a fosses comunes i així identificar-los. El camí d’un protocol (2014) explica la història d’aquesta iniciativa per part de Roger Heredia i Marc Antoni Malagarriga. El dilluns 29 de maig les 140 mostres conservades per la Universitat de Barcelona es cediran al Programa d’identificació genètica del Govern de la Generalitat, iniciat el setembre de 2016.

Fossa comuna a Estépar (Burgos). Foto de Mario Modesto Mata. Wikipedia

Periodisme digital des dels arxius

El proper dijous 25 de maig continuem la nostra col·laboració amb els arxius. Assistirem a la Jornada tècnica Els arxius històrics en l’entorn digital  com utilitzadors de tecnologia i de les plataformes digitals per difondre documentació històrica, en el marc de la celebració del Centenari de l’Arxiu Històric de Barcelona.

Participarem en una taula d’experiències sobre representació i visualització de dades a partir de fons històrics.
A banda de presentar el nostre projecte de la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil espanyola, en què seguim treballant, parlarem de 800 dies sota les bombes, projecte que vam coordinar per al BTV i que, des del canvi de marca només està disponible en italià, amb el resum audiovisual dels bombardeigs de Barcelona i també el mapa interactiu amb refugis i bombes geolocalitzades.
Captura de pantalla 2017-05-16 a la(s) 22.45.36
Potser per allò de que “ningú és profeta a la seva terra”, 800 dies sota les bombes recórre Itàlia en portada al web de l’exposició Catalogna Bombardata, que s’ha vist ja a gairebé 70 ciutats.
A continuació, el programa de la jornada, on us hi esperem!

La presó oblidada fins quan?

Al llarg de la investigació que Innovation and Human Rights estem duent a terme sobre la Guerra Civil des de fa mesos, anem trobant recursos interessants que compartirem des d’aquí. Un d’ells és el gran treball online sobre la Presó de les Corts.

Només una trista placa a la façana del Corte Inglés de Diagonal a Barcelona recorda aquesta presó de dones.

Tomasa Cuevas (1917-2007) hi va estar empresonada durant 1945. De moment, Barcelona ha posat el seu nom a un centre cívic al barri de Les Corts.

Del

resum de la seva vida,

el seu propi testimoni i

el seu obituari

podeu treure les vostres conclusions sobre si Barcelona hauria d’accelerar el procés llargament posposat per un record més evident, un monument, com reclama

ACME (Associació per la Cultura i la Memòria), entre d’altres.

Formació general de preses al pati de les Corts. Memòria del PCNSM de 1953. Foto Postius.
Formació general de preses al pati. Memòria del PCNSM de 1953. Autor: Postius. Font presodelescorts.org

 

 

 

El futur és ara

Innovation and Human Rights engeguem un blog per difondre iniciatives interessants i compartir allò què estem fent.

Un dels nostres projectes és #GuerraCivil #opendata: l’elaboració d’una base de dades centralitzada de víctimes i desapareguts de la Guerra Civil amb referència a les fonts documentals, sempre que això sigui possible. Comptem amb la col·laboració de l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya.

El nostre objectiu és accedir i integrar el major nombre de fonts possibles que hagin documentat els morts a causa de la Guerra Civil i el franquisme.

Per això, estem presents al XVI Congrès d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya que es fa a Reus del 4 al 6 de maig a Reus amb un extens article a la revista Lligall, on expliquem el projecte. Aviat compartirem l’article al nostre web.

La dotació i l’accés als arxius són fonamentals: per la democràcia, la transparència, el govern obert i la investigació històrica de qualitat. En el cas de l’accés a la documentació de la Guerra Civil, també és un deute amb els descendents de les víctimes i la societat.

 

 

Els sumaríssims

Procediments Judicials Militars a la Guerra Civil i el franquisme (1936-1980)

El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 va originaruna Guerra Civil que es va allargar fins l’u d’abril de 1939. Durant aquells anys i fins el final de la dictadura de Franco, es va aplicar la Justícia Militar a la població civil.

Calculem que a Espanya es van obrir més d’un milió de procediments judicials militars entre 1937 i 1978, tot i que no hi ha dades precises. Fins ara hem integrat a la base de dades 485.136 registres d’aquest tipus de procediments d’11 províncies espanyoles. Només a Catalunya disposem de dades de gairebé 70.000 i sabem que mitjançant aquest mecanisme es va executar a 3.362 persones, la darrera l’any 1975.

Sumaríssims en femení: Les dones represaliades a Catalunya en dades expliquem que al voltant del vuit per cent dels procediments judicials de Catalunya, en concret 5.502, es van obrir a dones, i que disset d’elles van ser executades.

Què eren els sumaríssims?

Els procediments militars judicials, coneguts popularment com sumaríssims eren l’única forma de justícia que es va aplicar un cop acabada la Guerra Civil. Es convertiren en un dels majors instruments per articular la repressió. S’iniciaven per una denúncia o actuacions d’ofici de les forces policials. L’autoritat militar era la responsable del procediment des de les primeres diligències fins l’execució de la sentència.

Els testimonis i informes de la Falange -el partit únic nacionalsindicalista-, la Guàrdia Civil o l’ajuntament eren decisius. Mentre s’instruïen diligències, les persones encausades podien estar retingudes o empresonades durant anys sense cap coneixement de per què havien estat arrestades, ni cap garantia processal com: legalitat de la detenció, presumpció d’inocència, igualtat davant la llei o dret a l’assistència en la seva defensa.

Si es decidia fer un judici, es constituïa un Consell de Guerra [un tipus de procediment judicial militar de caràcter sumari]. A Catalunya se’n van fer 60.561 entre 1937 i 1978, segons les dades. En la majoria dels casos jutjaven una  causa acumulada, és a dir, un grup d’acusats i acusades que a vegades no tenien cap relació entre si. L’advocat defensor era sempre un militar –al menys fins 1944-, que tenia accés al sumari un o dos dies abans del judici.

Els consells de guerra es celebraven en forma d’audiència pública. A Catalunya tenien lloc al Govern Militar de Barcelona i també a Terrassa, Manresa, Mataró, Vic i d’altres llocs. Es van crear les Auditories de Girona i de Tarragona, comprenent també aquesta última la província de Lleida.

Un cop celebrat el consell de guerra, la sentència arribava a l’auditor de guerra, que havia d’aprovar-la, i al jutge militar permanent, que era l’encarregat d’aplicar la sentència un cop ratificada per l’Autoritat Militar superior. En els casos de pena de mort, el capità general o el mateix general Franco, havia de trametre “el enterado” per confirmar que n’estava informat.

Foto: Presó Model, setembre 1941. Arxiu Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.