Arxiu de la categoria: post-ca

blog posts not directly related to new datasets included in our database – ca

IHR al Congrés Internacional La Batalla de l’Ebre 1938-2018

L’any 2018 es commemora el 80é aniversari de la Batalla de l’Ebre, un dels esdeveniments històrics més rellevants que han tingut lloc a les Terres de l’Ebre durant el passat segle XX.

El Departament d’Història, Història de l’Art i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre han organitzar el Congrés Internacional sobre la Batalla de l’Ebre a Tortosa durant dos caps de setmana consecutius, el del 28, 29 i 30 de setembre i el del 5, 6 i 7 d’octubre del 2018.

Durant tot el primer cap de setmana, Innovation and Human Rights, representat per la seva presidenta, la periodista d’investigació Concha Catalan, ha estat present al Congrés Internacional 2018.

El catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la URV, Josep Sánchez Cervelló ha coordinat el Comité científic d’aquest congrés, els objectius del qual són: millorar el coneixement sobre la Batalla de l’Ebre i el seu context històric i social; difondre aquest coneixement entre les noves generacions; donar a conèixer nous aspectes d’investigació històrica; a més de divulgar i posar en valor el patrimoni històric relacionat amb la Batalla a les Terres de l’Ebre.

També s’han organitzat activitats complementàries com visites a espais de la Batalla de l’Ebre a Tortosa i a Campredó, una recreació històrica al mercat municipal de Tortosa i la representació d’una obra de teatre, així com una exposició al Museu de l’Ebre, produïda per Amics i Amigues de l’Ebre i coordinada per Roc Salvadó i Màrius Pons, amb mapes i fotografies aèries de la Batalla de l’Ebre.

Aquest Congrés ha facilitat un espai de coneixement i de debat per no repetir aspectes històrics ja explicats amb escreix, i ha aconseguit generar una visió propera, contrastada i innovadora per explicar aquells fets. Ha comptat amb diverses ponències -i també un nombre significatiu de comunicacions- de persones que investiguen des de les Universitats.

Entre elles, destaquem «Vida local al front de guerra i refugiats», per Joan Vilarroya Font, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona: la seva investigació i el seu llistat de víctimes dels bombardeigs durant la Guerra Civil a Barcelona constitueix l’embrió i va ser la inspiració per crear la base de dades d’Innovation and Human Rights.

Al final del matí del diumenge, Concha Catalán ha presentat aquesta base de dades, que compta ja amb més de 252.000 registres referenciats a arxius i investigacions i va destacar que el projecte vol donar difusió i ajudar als familiars de les víctimes i desapareguts de la Guerra Civil. Agraïnt la invitació a participar en el Congrés i davant els possibles dubtes de la utilitat de la base de dades per part d’algun/a investigador/a, Concha Catalán va explicar de nou que la web d’IHR és un altaveu i reconeixement a tots els investigadors i investigadores per difondre la seva tasca i fer-la arribar a les famílies que volen reconstruir les històries familiars o encara cerquen víctimes de desaparició forçada. Per això, s’han establert convenis amb la Universidad de Santiago de Compostela respecte al projecte nomesevoces.net, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i la Associació Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya; a més d’amb la Universitat Autònoma de Barcelona -Periodisme i Història- per tenir estudiants en pràctiques.

Concha Catalán va posar dos exemples d’interés per la tasca que l’associació duu a terme: (1) les desenes de correus electrònics rebuts per part de persones que han trobat familiars a la base de dades o que demanen com trobar més informació; i (2) el correu rebut per part d’un investigador de la Universitat de Harvard als EUA demanant poder tenir-hi accés i col.laborar amb IHR. Va concloure la seva presentació recordant que és el nostre deure facilitar aquesta informació als descendents de totes les víctimes de la Guerra Civil.

Durant el congrés hi ha hagut altres intervencions, com: «Consideraciones militares de la Batalla del Ebro», a càrrec del coronel José Romero Serrano (Ministerio de Defensa), i «La actuación de los servicios de inteligencia ante la Batalla del Ebro», a càrrec de Fernando Puell de la Villa (professor de l’Institut Universitari General Gutiérrez Mellado de la UNED).

NO a l’accés als noms de víctimes de desaparició forçada de la Guerra Civil

El 6 d’octubre farà un any que Innovation and Human Rights ens vam adreçar al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (DRAEIT) per sol·licitar una còpia del Cens de persones desaparegudes de la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya per integrar-lo a la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, màxima autoritat catalana d’accés a la informació, denega l’accés als noms del Cens de persones desaparegudes de la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya a ihr.world

El cens que la Generalitat ens nega va començar a ser elaborat i li va ser cedit per l’Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, que encara publica peticions de familiars de víctimes de desaparició forçada a les seves pàgines.  

El Grup de Treball sobre desaparicions forçades o involuntàries de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans demana des de fa anys a l’Estat espanyol que creï una base de dades centralitzada de víctimes de desaparició forçada (aquí més informació).

Per nosaltres, en aquest cas, l’interés públic de la informació i la possibilitat d’ajudar als familiars d’aquestes persones desaparegudes primen sobre la protecció de dades personals, especialment quan parlem de que la majoria van desaparéixer entre 1936 i 1939. És a dir, si el 1939 haguessin tingut 16 anys, ara en tindrien 95.

A més, s’estableix una greu i absurda contradicció quan, per una banda, la Generalitat pot fer pública la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (incorporada a la base de dades), amb noms i cognoms de persones, entre 1939 i 1975 (argumentant que hi ha una llei que ho permet) i no permet fer públic els noms del cens de desapareguts.

El mes de novembre de 2017, el DRAEIT comunica que la sol·licitud ha estat estimada i que les dades estan publicades i poden ser descarregades des del portal de dades obertes de Catalunya. Tot i així, les dades corresponents als noms i cognoms de les persones desaparegudes han estat substituïdes per les seves inicials per poder ser utilitzades amb finalitats històriques, estadístiques, científiques i de gènere i respectar el dret dels familiars a no fer públiques dades sensibles dels seus avantpassats.

Davant la resposta, reclamem a la GAIP (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública) perquè les dades facilitades no es corresponen amb les sol·licitades. És a dir, les dades corresponents al nom i cognoms de les persones han estat substituïdes per les inicials de cadascuna de les persones afectades.

La GAIP sol·licita un informe sobre la nostra reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).

La conclusió a la que arriba l’informe de l’APDCAT (12 pàgines a un espai) és que la normativa no impedeix l’accés a la informació de les persones desaparegudes amb declaració judicial de mort o defunció que consten al fitxer de la Generalitat. Tanmateix, en referència a les persones desaparegudes que no consten amb declaració judicial de mort o defunció, la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a les dades del portal de dades obertes, sempre i quan aquesta informació no en permeti la identificació.

En primer lloc, segons l’APDCAT és que l’accés a la identitat d’aquestes persones és una informació que ha d’interessar als familiars de les víctimes. “L’objectiu de la localització i identificació d’aquestes persones es fonamenta en la necessitat de reconèixer la seva dignitat i el dret dels familiars a obtenir informació sobre el seu destí”. L’associació no acredita ser familiar i sol·licita accés a la informació de totes les persones que consten a la base de dades i segons la legislació de transparència. En l’àmbit de la recerca i localització de les persones desaparegudes no es pot negar l’interès que pot tenir per a la societat el coneixement del nombre de persones desaparegudes, l’origen o les circumstàncies de la seva desaparició. Aquestes dades estan disponibles en el portal de dades obertes al públic en general i hauria de ser suficient “sense sacrificar injustificadament la privacitat de les persones que puguin resultar afectades”. Per altra banda, l’informe també es recolza en el Principi de minimització de dades del Reglament 2016/679 del Parlament i del Consell Europeu, de 27 d’abril de 2016, General de Protecció de Dades, exigeix que “qualsevol tractament de dades que es dugui a terme, es limiti a les dades mínimes necessàries per assolir la finalitat pretesa amb aquest tractament”.

En segon lloc i respecte la justificació de l’accés a la informació als familiars, el Departament ha contrargumentat que aquests ja tenen accés a la base de dades. “Es fa palès que no sembla que estigui justificat l’accés a la informació reclamada als efectes de que els familiars de les víctimes puguin disposar d’una informació que ja coneixen o que poden conèixer a través d’un canal d’accés previst expressament per facilitar-los-hi els detalls de la informació de què disposa l’Administració”.

Per últim, l’Autoritat no reconeix a l’associació com investigadors i considera que l’accés a aquestes dades no es pot fer de forma generalitzada i s’hauria d’avaluar cas per cas. “Cal tenir en compte que la informació relacionada amb les circumstàncies de la desaparició de persones durant la Guerra Civil i el període posterior de repressió franquista és informació de naturalesa sensible, i la divulgació de la identitat dels afectats suposaria una ingerència, no només en la privacitat de la persona desapareguda, sinó també en la dels seus descendents familiars”. Deu ser per això que s’ha aprovat una llei que permet difondre la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme!

Com a resultat de l’informe de l’APDCAT, el març de 2018, la GAIP (Recordem: Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, amb tot el respecte per la feina que fan) emet un informe (15 pàgines a un espai) on desestima facilitar la informació reclamada.

En construcció







Treballant per ihr.world

Ho sentim! Acabem de renovar el nostre web i encara estem adaptant part dels nostres continguts. Explora la nostra feina clicant al núvol d’etiquetes. Som un equip de persones voluntàries. Si els projectes et semblen interessants, pots ajudar-nos a progressar fent un donatiu. Gràcies!

Accés a la informació Aragó Arxius Base de dades Bombardeigs Camps nazis Catalunya Depuració Dictadura de Franco Dones Exili Guerra Civil Illes Balears Justícia militar La Rioja Mort o desaparició Presentacions Reclusió Regne Unit Ressenya Segona República Valle de los Caídos

Trobada d’iniciatives ciutadanes per la transparència

Ahir us vam anunciar la intervenció de Concha Catalán en el Summerlab’18 de Donostia, organitzat pel col·lectiu Montera34 en el Hirikilabs (laboratori de la ciutat) de Tabakalera.

El format utilitzat ha estat el d’una sèrie de minixerrades de 15 minuts per compartir cadascuna de les experiències i després un temps per posar en comú i parlar sobre temes transversals que surtin, respondre preguntes…

A continuació us adjuntem la intervenció de IHR a partir del minut 1:24 fins a l’1:42.

Cada projecte persegueix accedir a informació que hauria de ser pública i respón una pregunta: en el cas de ihr.world: Coneixem realment l’impacte de la repressió després de la Guerra Civil i el franquisme? En el cas d’opengov.cat Quanta gent hi ha en la Generalitat de Catalunya, què fan i quant cobren?

Concha Catalán és cofundadora de ihr.world i opengov.cat. Periodista de dades i Professora d’anglès. Periodisme en la UPF i Filologia Anglesa en la UB. Pro-transparència i accés a la informació. Els dos projectes són fruit del treball en equip.

Innovation and Human Rights és una associació sense ànim de lucre que ha creat la primera base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme referenciada i accessible a un clic. Amb un gran equip.

opengov.cat és un projecte de transparència de la Generalitat de Catalunya amb Martin Virtel per visualitzar la seva estructura i els canvis diaris en la mateixa. Resum d’històries aquí.

IHR en el SummerLab 2018: Donostia – Sant Sebastià

El dimecres 11 de juliol, Innovation and HumanRights ha presentat la base de dades de la Guerra Civil i el franquisme al SummerLab 2018 que s’està celebrant a Donostia/Sant Sebastian, organitzat per Hirikilabs, el laboratori de cultura digital i tecnologia de Tabakalera. Aquest campament tecnològic tracta temes com la recerca mediambiental ciutadana, l’obertura de les dades públiques, la privadesa a la xarxa o la gastronomia des d’una perspectiva hacker.

SummerLab és un campament d’estiu, una trobada cooperativa temporal al voltant de temàtiques relacionades amb els àmbits de la tecnologia, la cultura digital, el disseny obert i l’aprenentatge en comú, que pretén reunir iniciatives locals, nacionals i internacionals referents en aquests àmbits.

Dins del Summerlab’18 i en col·laboració amb Montera34, la trobada gira al voltant de la idea de la gestió de les dades com un bé comú, entre ciutadania i administració. Aquesta trobada reuneix a ciutadanes i ciutadans curiosos, activistes tecnològics i persones de l’àmbit de la recerca en una trobada que té com a tema central la recerca ciutadana. Els processos de recerca realitzats per diverses iniciatives ciutadanes són l’eix central d’aquesta trobada que combina un espai per al desenvolupament de projectes de diversos grups de treball amb tallers, xerrades i col·loquis oberts al públic.

Sota el nom de Encuentro de iniciativas ciudadanas para la transparencia, Concha Catalán ha presentat IHR davant un públic divers provinent de diverses parts d’Espanya i de la UE. Aquesta trobada marca l’inici de les vacances i ja que tothom tindrà més temps, us demanem ajuda.

Des de Innovation and Human Rights volem ampliar la nostra base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Ja saps que reunim referències a documents de múltiples arxius i recerques per facilitar la cerca. Tots els documents es basen en conjunts de dades procedents d’arxius o recerques.

Fins ara, hem recollit conjunts de dades amb l’autoria de:

I gràcies a ells i elles hem aconseguit incloure 228.771 registres que provenen de:

El nostre objectiu més proper és arribar als 500.000 documents i per això comptem amb tu. Quines són les fonts del que hem publicat fins ara?

Aquí:

  • Archivo General Militar de Guadalajara (AGMG)
  • Arxiu Nacional de Catalunya
  • Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero
  • Archivo Intermedio Militar de Canarias
  • Archivo Intermedio Militar Noroeste
  • Archivo Intermedio Militar Pirenaico
  • Archivo Intermedio Militar Sur
  • Archivo General Militar de Madrid (IHCM)
  • Archivo Histórico Provincial de León
  • Archivo Histórico Provincial de Guadalajara
  • Archivo Municipal de Zaragoza (AMZ)
  • Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH)
  • Arxiu Comarcal del Bages
  • Sección Hacienda Almudévar
  • Registre Civil del Jutjat de Manresa
  • Cementiri de Manresa
  • Arxiu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
  • Archivo Histórico Provincial de Teruel (AHPT)
  • Registro Civil de Huesca
  • Registro Civil de Almudévar
  • Archivo del Obispado de Huesca
  • Arxiu de l’Hospital Clínic de Barcelona
  • Cementiri de Montjuïc de Barcelona
  • Registre Civil de Barcelona
  • Arxiu de l’Hospital General de Catalunya (actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
  • Arxiu Diocesà de Girona
  • Arxiu de la parròquia de Santa Maria de Cambrils
  • Archivo del Centro de Documentación y de la Imagen de la Diputación de Huesca
  • Archivo del Centro Penitenciario de Zuera (Zaragoza)
  • Archivo de la Fundación Bernardo Aladrén, Zaragoza
  • Archivo de la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo de Madrid
  • Archivo de la Fundación Pablo Iglesias, Alcalá de Henares, Madrid
  • Archivo General de la Administración (AGA), Alcalá de Henares, Madrid
  • Archivo General Militar de Ávila
  • Archivo Histórico Nacional (AHN), Madrid
  • Archivo de todoslosnombres.org
  • Archivo Histórico Provincial de Huesca
  • Archivo Municipal de Almudévar
  • Juzgado Togado Militar Territorial n.º 32 (JTMT)

Vols que incloguem les dades de la teva recerca sobre la Guerra Civil i el franquisme en la nostra base de dades centralitzada?

  • Ajudarà a les víctimes i els seus descendents.
  • Impulsarà altres recerques.
  • Contribuirà a que arribem a un públic més ampli.


Estarem encantad@s d’incorporar-los i difondre’ls mitjançant un conveni. També, vols que et compartim dades? Escriu-nos a info@ihr.world i parlem.

Sant Jordi de memòria

Aquest primer Sant Jordi des de la publicació de la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme per part d’ihr.world,  volem recomanar-vos alguns dels llibres que ens han arribat a les mans i que s’han publicat darrerament.

Els catalans als camps nazis (Edicions 62) és una nova edició revisada del monumental projecte que la periodista i escritora Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Va investigar durant tres anys per recollir els noms i reconstruir la història de persones la majoria de les quals, fugint després de la Guerra Civil per a no ser represaliades, van acabar a camps de concentració francesos i d’allà van ser deportats a camps d’extermini nazi. Trenta anys després, manté l’actualitat i l’interés. Inclou un pròleg de l’historiadora Rosa Toran, d’Amical de Mathausen

“Els espanyols reclosos als camps nazis dels quals hi ha constància documental són 9.328 –diu l’expert Carlos Hernández-. D’ells van morir 5.185, sobrevisqueren 3.809 i consten com desapareguts 334“.

Papeles de Plomo. Los voluntarios uruguayos en la Guerra de España (Ed. Descontrol) l’escriuen a sis mans l’antropòleg Sergio Yanes, l’arqueòleg Carlos Marín i la historiadora María Cantabrana. És una interessant investigació que segueix el rastre de 80 voluntaris uruguaians lluitadors a la Guerra Civil. L’han fet no només consultant arxius a Espanya, Uruguai, Argentina, Rússia, Holanda i hemeroteques sino també amb una trentena d’entrevistes als seus descendents. El llibre és fruit del projecte d’investigació “Los voluntarios uruguayos en la Guerra Civil española”, subvencionat pel Fondo Concursable para la Cultura del Ministerio de Cultura uruguaià i ens sembla una interessant innovació que molts dels descendents s’han trobat mitjançant la creació del blog La columna uruguaya, on hi podeu trobar una biografia de cadascun dels voluntaris.

Barcelona al servei del Nuevo Estado (Eumo Editorial) és una investigació de l’historiador Marc Gil sobre la depuració del funcionariat a l’Ajuntament de Barcelona immediatament després del final de la Guerra Civil. L’autor revisa la sèrie de més de 7.000 expedients de depuració que es troben a l’Arxiu Municipal Contemporani, elabora una base de dades amb els 2361 que van ser incoats per un jutge d’instrucció és a dir, aquells dels quals es va completar el procés depurador. Desvetlla particularitats de les declaracions que els funcionaris es veien obligats a fer, sovint incitant-los a delatar els seus propis companys de feina, i extreu interessants conclusions acompanyades de gràfics.

Finalment, Moriren dues vegades (Lleonard Muntaner Editor) és la reconstrucció de l’esfereïdora història de cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja que acompanyaren les tropes republicanes comandades pel capità Bayo en el seu intent de reconquerir l’illa de Mallorca l’agost de 1936. Davant la superioritat dels sublevats, recolzats per reforços italians acabats d’arribar, els republicans finalment reculen.

Les cinc dones són abandonades a la seva sort, capturades, vexades, torturades i executades. Dues d’elles eren les germanes Daria i Mercè Buxadé, nascudes a Mèxic i retornades a Catalunya el 1920. L’autor Antoni Tugores reconstrueix la seva història amb documentació aportada pels seus familiars i reivindica la seva memòria, convertida en mentida i per això també assassinada pel franquisme. El pròleg és de Llorenç Capellà, autor del Diccionari Vermell, publicat a Palma el 1989 amb centenars de biografies de morts durant la guerra i posguerra.

El llibre ens sembla especialment interessant també perquè hem seguit les exhumacions de la fossa de Porreres mitjançant l’associació Memòria de Mallorca i els avanços legislatius de Balears, on es planteja sancionar l’exhibició de símbols franquistes.

Molt Bon Sant Jordi de memòria!

 

Nacions Unides reclama justícia pels 114.226 desapareguts

El Grup de Treball sobre desaparicions forçades o involuntàries de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans va publicar el passat setembre un demoledor informe sobre Espanya en què, al llarg de 144 pàgines, recull l’incompliment de les recomanacions que aquest mateix Grup va fer al Govern espanyol l’any 2014. El més trist és que pocs mitjans de comunicació se’n van fer resó.

Innovation and Human Rights ha participat en aquest informe. El podeu trobar íntegre aquí, amb la part dedicada a Espanya a partir de la pàgina 120 i les nostres aportacions a les pàgines 170, 172, 177, 181, 203, 209 i 211.

Reproduïm a continuació alguns fragments:

Especialmente preocupante resulta el constatar que la mayoría de las recomendaciones fundamentales para que los familiares de personas desaparecidas durante la Guerra Civil y la dictadura puedan investigar la suerte y el paradero de sus seres queridos, tener acceso a la verdad, a la justicia y a reparaciones no han sido plenamente implementadas, y que hasta la fecha los familiares están librados a su propia suerte. Estas observaciones resultan aún más alarmantes dado el transcurso del tiempo desde que la mayor parte de las desapariciones forzadas comenzaron a ejecutarse y la edad muy avanzada de muchos testigos y familiares. Hasta la fecha el Estado español no ha actuado con la debida urgencia y celeridad en materia de desapariciones forzadas ni ha asumido un rol de liderazgo para asegurar una política de Estado en este tema como se había recomendado en el informe de visita. [punto 33]

El Grupo de Trabajo vuelve a insistir en la importancia de que el Estado tome un rol activo en materia de exhumación y procesos de identificación de los restos para que éstos no dependan exclusivamente de algunas comunidades autónomas, así como de particulares o asociaciones privadas. [punto 38]

El Grupo de Trabajo lamenta la respuesta del Gobierno que entendería la creación de una Comisión de la verdad como una nvestigación histórica. El Grupo de Trabajo, en su comentario general sobre el derecho a la verdad en relación con las desapariciones forzadas, señaló que este derecho se refiere “al derecho a conocer los progresos y resultados de una investigación, la suerte y el paradero de las personas desaparecidas y las circunstancias de la desaparición, así como la identidad del autor o los autores de la desaparición” (A/HRC/16/48, párr. 39). Las familias de los desaparecidos en España quieren conocer la verdad sobre la suerte o el paradero de sus seres queridos. Este es un derecho absoluto de acuerdo a la Declaración y una obligación que el Estado español debería satisfacer de acuerdo al derecho internacional. [punto 41]

El Grupo de Trabajo lamenta igualmente la falta de información proveída sobre la recomendación de promover que las asociaciones de víctimas faciliten la recolección de muestras de los familiares por parte del Banco Nacional de ADN y recuerda la centralidad de éstas para la elaboración de bases de datos que sean eficaces en la búsqueda de los desaparecidos, en particular en contextos de desapariciones masivas. [punto 42]

El Grupo de Trabajo permanece preocupado frente a la falta de información suministrada luego del informe acerca de la promulgación de una ley de acceso a la información y de un marco legislativo apropiado sobre archivos para garantizar el acceso público a los mismos. En efecto, entonces se había alertado que los obstáculos presentes en el acceso a la información y a los archivos constituyen un verdadero problema para las víctimas en el proceso de obtención de la verdad. [punto 43]

El Grupo de Trabajo sigue consternado por el hecho de que hasta la fecha no se haya velado por garantizar el ejercicio de la jurisdicción de los tribunales españoles sobre los delitos de desaparición forzada ocurridos durante la Guerra Civil y la dictadura. Se observa con preocupación la permanencia de un patrón de impunidad basado en una serie de factores y argumentos contrarios a los principios que emergen de las obligaciones internacionales de España, incluida la Declaración para la protección de todas las personas
contra las desapariciones forzadas. [punto 44]

Considerando los impedimentos para llevar a la justicia casos de desapariciones forzadas cometidos durante la Guerra Civil y el franquismo en España, el Grupo de Trabajo permanece preocupado por la información sobre constantes obstrucciones al procedimiento judicial excepcional llevado a cabo por la justicia argentina (Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal nº1 de la República Argentina). La apertura reciente de una investigación en México por un caso de desaparición forzada cometido en España durante el franquismo representa otra oportunidad para que España preste y fortalezca el auxilio judicial, incluyendo el suministro de todas las pruebas que obren en su poder, en lo que respecta a cualquier procedimiento penal relativo a delitos de desaparición forzada que se lleve a cabo en cualquier país por casos de desapariciones forzadas en España. [punto 45]

Igualment la Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos (AEDIDH) assenyala:

“El Gobierno español rechaza asumir sus obligaciones internacionales en materia de búsqueda de personas desaparecidas, incluso cuando media denuncia de familiares de la víctima. Los familiares cuentan únicamente con la solidaridad de las asociaciones para la recuperación de la memoria histórica, que funcionan con los recursos de los propios familiares, ya que no reciben ningún apoyo estatal en la búsqueda de personas desaparecidas. Estimamos que hay 150.000 personas desaparecidas durante la guerra civil y posterior represión franquista (incluidos 30.000 bebés o menores cuya identidad fue alterada y que fueron vendidos o dados en adopción a familias adictas al régimen franquista, para proceder a su reeducación). Excepcionalmente las familiares de las victimas reciben apoyo de instituciones locales y regionales (ayuntamientos, gobiernos de Comunidades autónomas) que no esté controladas por el Partido Popular. Ej.: ciudades como Madrid, Barcelona, Vitoria, Valencia. Y Comunidades autónomas como País Vasco, Navarra, Cataluña y Andalucía.)”

i així ho explica també en l’article La ONU censura a España por no cumplir con sus recomendaciones en materia de desapariciones forzadas

La xifra de 114.226 víctimes prové de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), que a l’informe diu:

“Desde el año 2011, concretamente, en la Orden PRE/809/2011, de 4 de abril de 2011, el Gobierno Español no ha destinado partida presupuestaria alguna para actividades relacionadas con la recuperación de la Memoria Histórica y por ende a la búsqueda de personas desaparecidas durante la dictadura franquista.”

També participa Marc Antoni Malagarriga, un dels impulsors del Banc d’ADN per a que familiars de víctimes de desaparició forçada puguin dipositar mostres que facilitin la identificació de restes trobades a fosses, creat el 2011 i ara cedit a la Generalitat. Podeu consultar aquest post per saber-ne més. En aquest informe del Grup de Treball sobre desaparicions forçades o involuntàries de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Malagarriga denuncia:

“La principal prueba que demuestra la dejadez en la prioridad y urgencia de identificar a los desaparecidos, consiste en ver que las muestras de los donantes genéticos del Banco de ADN en Catalunya (en junio de 2011 se tomaron las primeras muestras), no han sido utilizadas aún para ningún cotejo de datos con los restos ya exhumados en este territorio. Hay un mínimo de 150 cuerpos de víctimas exhumadas que tendrían que ser comparadas exhaustivamente con las más de 500 muestras que ahora mismo ya existen sumando los dos bancos públicos catalanes (UB+VHIR). Nótese que más del 90% de las familias de los desaparecidos de este territorio, no sabemos por donde debemos empezar a buscar.”

Foto Exhumación de la ARMH by FCPB CC BY-SA 4.0-3.0-2.5-2.0-1.0 via Wikimedia Commons

El Parlament aprova la nul·litat dels judicis polítics franquistes

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

L’objectiu és deixar sense “cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

L’aprovació s’ha fet la mateixa setmana en què es celebra el Dia Internacional de les Nacions Unides en Recolzament de les Víctimes de la Tortura.

Van presentar la proposició de llei els Grups Parlamentaris de Junts pel Sí (JxS), Catalunya Sí que es Pot (CSP) i Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent (CUP-CC) i la Mesa del Parlament la va admetre a tràmit el passat 24 de maig de 2016. A les pàgines 2, 3 i 4 del següent document podeu llegir el text de la proposició original:

proposicio-llei-judicis-franquisme

Des de l’admissió a tràmit, les proposicions de llei fan un llarg recorregut fins convertir-se en lleis

parlament-procediment_legislatiu

La victòria d’Ascensión Mendieta

El 2010 Izquierda Unida de Guadalajara va publicar un llistat de cents de represaliats pel franquisme en la província en què apareixien 839 afusellats, 217 a Guadalajara ciutat: 69 d’ells procedents de Guadalajara i 148 naturals d’altres províncies. L’objectiu de ihr.world és integrar documents com aquest, amb referències als arxius sempre que sigui possible, i així crear una base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

La filla d’un dels homes de la llista, Ascensión Mendieta, va obrir la porta de casa seva quan tenia tretze anys perquè algú trucava. Uns homes van endur-se el seu pare i l’executaren. Mai més el va tornar a veure i ha passat la seva vida portant flors al cementeri de la ciutat, sabent que el cos del seu pare havia estat llençat a una fossa comuna allà. Des de 2013 lluita per recuperar els ossos de son pare i finalment ho ha aconseguit.

Timoteo Mendieta, carnisser, va ser afusellat el 15 de novembre de 1939 després d’un consell de guerra per haver pertangut a la UGT i per “auxili a la rebel·lió”. Va deixar vídua i set fills. Al cementeri de Guadalajara van contruïr un mur, que no es va enderrocar fins 1979, per a impedir l’accés a la fossa comuna.

doc inhumacion Timoteo Mendieta

La Justícia espanyola va negar-li la possibilitat poder exhumar el cos de son pare. Esgotada aquesta via, Ascensión Mendieta va complir 88 anys en un avió camí de Buenos Aires per prestar testimoni davant la jutge María Servini com a part de l’anomenada “querella argentina“.

Aquest mes de juny, per primera vegada, una descendent d’una víctima d’execució del franquisme -Ascensión Mendieta- ha aconseguit que s’exhumi un familiar seu i demostrar documentalment -per contrast amb mostres d’ADN- davant la Justícia (argentina, universal) que se’l va executar, se’l va llençar a una fossa comuna i que se la va impedir accedir a les seves restes: cosa que la Llei d’Amnistia de 1977 no permet. En paraules de l’advocada Ana Messuti a la cadena SER el paper dels jutjats de Guadalajara acceptant els exhorts de la jutge argentina ha estat fonamental.

La Sexta, Público i eldiario.es estan entre els pocs mitjans que han seguit la seva història:

Aqui teniu la galeria de flickr de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), que ha finançat les dues exhumacions en el cementeri de Guadalajara i que no rep cap ajut públic: la de la fossa 1, el gener de 2016, amb resultat negatiu; la definitiva, de la fossa 2, el passat maig. Aquí, una foto especial: el jutge degà de Guadalajara saludant a Ascensión Mendieta. La major aportació per a aquesta exhumació ha vingut d’un sindicat d’electricistes noruecs, que ha donat més de 50.000 euros des de 2014.

 

 

 

 

Tres documentals: desaparició forçada

L’any 2008, el jutge  Baltasar Garzón es declarà competent per a investigar els crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil Espanyola i els anys que seguiren pel bàndol rebel/nacional. Com a conseqüència, va rebre un llistat de 136.000 persones víctimes de desaparició forçada, compilat per diverses associacions de recuperació de la memòria històrica. L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU continua recordant l’Estat que és fonamental atendre el reclam d’aquestes víctimes i demanant que actuï al respecte.

Un padre (2016), de Victor Forniés, presentat a la 20ª edició del DocsBarcelona Festival fa un retrat íntim de la família d’una d’aquestes víctimes. Amb molta sensibilitat, el director ens descobreix com el seu pare, que durant dècades s’havia mantingut en silenci al respecte, només parla de la tragèdia viscuda com infant quan finalment té la possibilitat de recuperar el cos del seu propi pare després de les exhumacions de la fossa comuna del poble de Magallón i tancar la ferida. [actualització octubre 2021: nou enllaç al documental]

L’Associació para la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) recull notícies de les exhumacions que es fan arreu, i també d’aquesta.

“Avi, et trauré d’aquí” (2013), de Montse Armengou i Ricard Belis (Sense Ficció, TV3) reconstrueix l’esfereïdora història del tresllat forçat de més de 30.000 cossos de tombes i fosses comunes de pobles d’arreu de tot l’estat al Valle de los Caídos sense cap autorització dels seus familiars. Queralt Solé ha investigat aquest tema a Catalunya. [actualització octubre 2021: nou enllaç al documental]

A Catalunya l’any 2011 es va crear un Banc d’ADN de familiars de desapareguts per poder creuar aquestes mostres amb les de cossos exhumats a fosses comunes i així identificar-los. El camí d’un protocol (2014) explica la història d’aquesta iniciativa per part de Roger Heredia i Marc Antoni Malagarriga. El dilluns 29 de maig les 140 mostres conservades per la Universitat de Barcelona es cediran al Programa d’identificació genètica del Govern de la Generalitat, iniciat el setembre de 2016.

Fossa comuna a Estépar (Burgos). Foto de Mario Modesto Mata. Wikipedia