Arxiu de la categoria: post-ca

blog posts not directly related to new datasets included in our database – ca

Periodisme digital des dels arxius

El proper dijous 25 de maig continuem la nostra col·laboració amb els arxius. Assistirem a la Jornada tècnica Els arxius històrics en l’entorn digital  com utilitzadors de tecnologia i de les plataformes digitals per difondre documentació històrica, en el marc de la celebració del Centenari de l’Arxiu Històric de Barcelona.

Participarem en una taula d’experiències sobre representació i visualització de dades a partir de fons històrics.
A banda de presentar el nostre projecte de la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil espanyola, en què seguim treballant, parlarem de 800 dies sota les bombes, projecte que vam coordinar per al BTV i que, des del canvi de marca només està disponible en italià, amb el resum audiovisual dels bombardeigs de Barcelona i també el mapa interactiu amb refugis i bombes geolocalitzades.
Captura de pantalla 2017-05-16 a la(s) 22.45.36
Potser per allò de que “ningú és profeta a la seva terra”, 800 dies sota les bombes recórre Itàlia en portada al web de l’exposició Catalogna Bombardata, que s’ha vist ja a gairebé 70 ciutats.
A continuació, el programa de la jornada, on us hi esperem!

La presó oblidada fins quan?

Al llarg de la investigació que Innovation and Human Rights estem duent a terme sobre la Guerra Civil des de fa mesos, anem trobant recursos interessants que compartirem des d’aquí. Un d’ells és el gran treball online sobre la Presó de les Corts.

Només una trista placa a la façana del Corte Inglés de Diagonal a Barcelona recorda aquesta presó de dones.

Tomasa Cuevas (1917-2007) hi va estar empresonada durant 1945. De moment, Barcelona ha posat el seu nom a un centre cívic al barri de Les Corts.

Del

resum de la seva vida,

el seu propi testimoni i

el seu obituari

podeu treure les vostres conclusions sobre si Barcelona hauria d’accelerar el procés llargament posposat per un record més evident, un monument, com reclama

ACME (Associació per la Cultura i la Memòria), entre d’altres.

Formació general de preses al pati de les Corts. Memòria del PCNSM de 1953. Foto Postius.
Formació general de preses al pati. Memòria del PCNSM de 1953. Autor: Postius. Font presodelescorts.org

 

 

 

El futur és ara

Innovation and Human Rights engeguem un blog per difondre iniciatives interessants i compartir allò què estem fent.

Un dels nostres projectes és #GuerraCivil #opendata: l’elaboració d’una base de dades centralitzada de víctimes i desapareguts de la Guerra Civil amb referència a les fonts documentals, sempre que això sigui possible. Comptem amb la col·laboració de l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya.

El nostre objectiu és accedir i integrar el major nombre de fonts possibles que hagin documentat els morts a causa de la Guerra Civil i el franquisme.

Per això, estem presents al XVI Congrès d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya que es fa a Reus del 4 al 6 de maig a Reus amb un extens article a la revista Lligall, on expliquem el projecte. Aviat compartirem l’article al nostre web.

La dotació i l’accés als arxius són fonamentals: per la democràcia, la transparència, el govern obert i la investigació històrica de qualitat. En el cas de l’accés a la documentació de la Guerra Civil, també és un deute amb els descendents de les víctimes i la societat.

 

 

Els sumaríssims

Procediments Judicials Militars a la Guerra Civil i el franquisme (1936-1980)

El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 va originaruna Guerra Civil que es va allargar fins l’u d’abril de 1939. Durant aquells anys i fins el final de la dictadura de Franco, es va aplicar la Justícia Militar a la població civil.

Calculem que a Espanya es van obrir més d’un milió de procediments judicials militars entre 1937 i 1978, tot i que no hi ha dades precises. Fins ara hem integrat a la base de dades 485.136 registres d’aquest tipus de procediments d’11 províncies espanyoles. Només a Catalunya disposem de dades de gairebé 70.000 i sabem que mitjançant aquest mecanisme es va executar a 3.362 persones, la darrera l’any 1975.

Sumaríssims en femení: Les dones represaliades a Catalunya en dades expliquem que al voltant del vuit per cent dels procediments judicials de Catalunya, en concret 5.502, es van obrir a dones, i que disset d’elles van ser executades.

Què eren els sumaríssims?

Els procediments militars judicials, coneguts popularment com sumaríssims eren l’única forma de justícia que es va aplicar un cop acabada la Guerra Civil. Es convertiren en un dels majors instruments per articular la repressió. S’iniciaven per una denúncia o actuacions d’ofici de les forces policials. L’autoritat militar era la responsable del procediment des de les primeres diligències fins l’execució de la sentència.

Els testimonis i informes de la Falange -el partit únic nacionalsindicalista-, la Guàrdia Civil o l’ajuntament eren decisius. Mentre s’instruïen diligències, les persones encausades podien estar retingudes o empresonades durant anys sense cap coneixement de per què havien estat arrestades, ni cap garantia processal com: legalitat de la detenció, presumpció d’inocència, igualtat davant la llei o dret a l’assistència en la seva defensa.

Si es decidia fer un judici, es constituïa un Consell de Guerra [un tipus de procediment judicial militar de caràcter sumari]. A Catalunya se’n van fer 60.561 entre 1937 i 1978, segons les dades. En la majoria dels casos jutjaven una  causa acumulada, és a dir, un grup d’acusats i acusades que a vegades no tenien cap relació entre si. L’advocat defensor era sempre un militar –al menys fins 1944-, que tenia accés al sumari un o dos dies abans del judici.

Els consells de guerra es celebraven en forma d’audiència pública. A Catalunya tenien lloc al Govern Militar de Barcelona i també a Terrassa, Manresa, Mataró, Vic i d’altres llocs. Es van crear les Auditories de Girona i de Tarragona, comprenent també aquesta última la província de Lleida.

Un cop celebrat el consell de guerra, la sentència arribava a l’auditor de guerra, que havia d’aprovar-la, i al jutge militar permanent, que era l’encarregat d’aplicar la sentència un cop ratificada per l’Autoritat Militar superior. En els casos de pena de mort, el capità general o el mateix general Franco, havia de trametre “el enterado” per confirmar que n’estava informat.

Foto: Presó Model, setembre 1941. Arxiu Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.