Mostra totes les entrades de Concha Catalán

En construcció







Treballant per ihr.world

Ho sentim! Acabem de renovar el nostre web i encara estem adaptant part dels nostres continguts. Explora la nostra feina clicant al núvol d’etiquetes. Som un equip de persones voluntàries. Si els projectes et semblen interessants, pots ajudar-nos a progressar fent un donatiu. Gràcies!

Accés a la informació Aragó Arxius Base de dades Bombardeigs Camps nazis Catalunya Dictadura de Franco Dones Exili Guerra Civil Illes Balears Justícia militar La Rioja Mort o desaparició Presentacions Reclusió Regne Unit Ressenya Segona República Valle de los Caídos

La Coalición ProAcceso demana millor accés a la informació durant la pandèmia de coronavirus

Innovació i Drets Humans, com a membre de la Coalición Pro Acceso, amb una vintena d’organizacions, demana al Govern espanyol que garanteixi l’exercici del dret d’accés a la informació, després que s’hagin suspès els plaços administratius per l’estat d’alarma, declarat el passat 14 de març amb motiu de la crisi del coronavirus. 

La Coalición ProAcceso, a la qual ihr.world va adherir-se el març de 2017, és una iniciativa d’Access-Info , que defensa i promou el dret a l’accés a la informació a tot Europa. Diverses associacions d’arxivers, periodistes, advocats, i altres col·lectius ciutadans s’han afegit a la petició. La defensa de l’accés a la informació ha estat sempre un tema clau en els projectes de la nostra associació des dels seus inicis. Al final d’aquest article podeu veure el llistat de totes les organitzacions i descubrir qui són clicant als enllaços.

Demanem modificacions legislatives, la participació dels arxivers en la gestió de l’accés a la informació, la creació d’un web que centralitzi la informació oficial de la covid-19, la publicació de dades obertes i la garantia de la protecció de la privacitat en el seguiment digital.

El acceso a la información es fundamental

En una carta dirigida a la Ministra de Política Territorial y Función Pública, Carolina Darias, los miembros de la Coalición Pro Acceso denunciamos los efectos que esta pandemia está teniendo sobre la transparencia y el acceso a la información, un derecho fundamental que debe ser protegido especialmente en tiempos de crisis. Si queremos que los ciudadanos confíen en las instituciones, es imprescindible que estos conozcan sus actuaciones y aseguren la adecuada rendición de cuentas por parte del gobierno. 

La gravedad de la situación generada por la pandemia de la covid-19 ha hecho que el Gobierno tome medidas excepcionales como la suspensión de los plazos administrativos, algo que también ha ocurrido en muchos países europeos y americanos. Sin embargo, también existen ejemplos de buenas prácticas tanto dentro como fuera de nuestras fronteras, que demuestran que, a pesar de las circunstancias, es posible cumplir con este derecho: 

  • En Argentina, se ha modificado la suspensión para mantener los plazos de respuesta a las solicitudes de acceso a la información; 
  • El Consejo de la Unión Europea y la Comisión mantienen el plazo de 15 días, aunque reconocen que pueden darse leves retrasos en algunos casos;

La Coalición Pro Acceso reitera al Gobierno central la necesidad de adoptar las siguientes medidas

  • Modificar el Real Decreto 463/2020, incluyendo el derecho de acceso a la información entre las excepciones de suspensión de plazos administrativos;
  • Instar a las unidades de información de la Administración General del Estado, y mientras dure el estado de alarma, a responder de forma prioritaria a todas aquellas solicitudes relacionadas con la covid-19, en base a lo establecido en el apartado cuarto de la Disposición Adicional Tercera del Real Decreto, que permite la continuación de procedimientos administrativos relacionados con la pandemia; 
  • Continuar, en la medida de lo posible, con la tramitación de las solicitudes recibidas antes o durante el estado de alarma no relacionadas con la pandemia, evitando que la resolución se prolongue en el tiempo. 
  • Documentar debidamente la toma de decisiones y las actuaciones públicas que se lleven a cabo, así como asegurar la correcta gestión de toda la información. 
  • En caso de requerir un refuerzo de personal para la tramitación de solicitudes de acceso a la información, permitir la colaboración de los archiveros de la Función Pública conforme a lo previsto en la Disposición Adicional Decimoctava del Real Decreto – Ley 11/2020, de 31 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes complementarias en el ámbito social y económico para hacer frente a la covid-19. 

Asimismo, para asegurar la transparencia de las actuaciones de las instituciones públicas deben: 

  • Crear una página web o una sección en el Portal de Transparencia dedicada exclusivamente a la covid-19, donde se publique de manera proactiva y centralizada toda la información relacionada con la gestión de la pandemia (sanitaria, legal, laboral, económica, científica, presupuestaria, medioambiental…) a nivel nacional, autonómico y local, ofreciendo los datos con la mayor desagregación posible (barrios). Se priorizará aquella información requerida de forma más recurrente en las solicitudes. Todos los datos deberán publicarse en formatos abiertos y reutilizables, con sus respectivos metadatos, y deberán ser incluidos, además, en un catálogo especial sobre la covid-19 en el portal datos.gob.es
  • Publicar proactivamente y de forma inmediata: 
    • la conformación del o de los comités científicos, así como los informes en los cuales se basan las decisiones tomadas por el Gobierno; 
    • toda la información relacionada con la contratación pública de emergencia, incluyendo intermediarios, beneficiarios, contratos, liquidación, ejecución, etc. 
    • Mantener un soporte digital de toda la información relacionada con la covid-19 que permita la trazabilidad de las acciones realizadas y, por ende, garantice la adecuada rendición de cuentas.
  • Garantizar la protección de la privacidad, asegurando que el seguimiento y la vigilancia digital usada para proteger la salud de los ciudadanos sea una medida temporal y supervisada constantemente por especialistas y miembros de la sociedad civil, permitiendo una completa transparencia del uso dado a los datos recolectados

Entidades que nos adherimos a la petición

Carta al President Sánchez

Benvolgut President del Govern que finalment tenim,
El camí cap al que volem aconseguir és ardu i tortuós, també per a la societat civil. Aquest any l’associació sense ànim de lucre Innovació i Drets Humans (a internet ihr.world) ens hem esforçat molt i ens hem portat molt bé: tenim 700.000 registres online a la base de dades centralitzada de la Guerra Civil i el franquisme, tots referenciats a arxius i investigacions, sense el suport de cap administració.

Ens va indignar la dificultat de familiars de persones desaparegudes i represaliades per accedir a informació. Per això, hem donat accés a gairebé mig milió de registres nominals de procediments judicials militars entre 1936 i 1975, i més de 130.000 de batallons disciplinaris de soldats treballadors entre d’altres (Explora la base de dades).

No ens deixem influir per la publicitat. Si bé el que demanem per al 2020 exigeix ​​valentia política, no escalabrarà les arques de l’Estat:

  • Desbloquejar al Congrés la iniciativa de modificació de la Llei de Secrets Oficials 9/1968 i que s’estableixi la desclassificació automàtica de documents després d’un màxim de 50 anys com en altres països del nostre entorn. O bé elaborar una Llei d’Arxius.
  • Dotar tots els arxius dels recursos humans i econòmics necessaris per a gestionar i descriure els fons encara ocults del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
  • Publicar o donar permís per a reutilitzar les bases de dades i els instruments de descripció dels arxius sobre repressió, especialment des de la Subdirección General de Archivos Estatales
  • Acabar amb totes les barreres a l’accés a la documentació, especialment a la històrica, que pateixen els que volen investigar Guerra Civil i franquisme des de fa dècades. En aquest cas, el dret d’accés ha de prevaler sobre la protecció de dades personals; que consti per llei.
  • Acabar amb les fundacions que custodien documents de tots els ex caps d’Estat i de govern. Que la documentació s’integri en arxius públics.

Aquest any continuarem treballant per a que la innovació millori la protecció als drets humans fonamentals, especialment el dret a obtenir informació pública, i confiem que Vostès també.

Quedem a l’espera de la seva resposta. Salutacions cordials,
Innovación y Derechos Humanos (info@ihr.world)

Tres anys reivindicant el dret d’accés a la informació

Avui Dia Internacional dels Drets Humans, tot l’equip d’Innovation and Human Rights celebrem el tercer aniversari de la nostra associació sense ànim de lucre. Compartim la nostra satisfacció per haver creat i mantenir online la base de dades centralitzada de víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme , que a dia d’avui integra 700.000 registres referenciats a arxius i investigacions. També manifestem la nostra determinació a continuar. 

El big data de la repressió

Fins al moment, la majoria de registres, en concret 485.136, són de procediments judicials militars procedents de diversos arxius del Ministeri de Defensa, que hem centralitzat per primera vegada. Corresponen únicament a l’Exércit de Terra a onze províncies de l’Estat espanyol

Promoure l’accés a la documentació de la Guerra Civil i perseverar en la construcció de la base de dades no sempre ha estat fàcil. No hem rebut suport econòmic de cap administració pública. Sovint hem topat amb límits a l’accés perquè el reglament general de protecció de dades s’interpreta de la manera més estricta possible. A més, el nostre treball és atípic: trobem dades històriques ja publicades i les homogeneitzem per fer-les buscables. 

Treball en equip

Res del que hem fet hauria estat possible sense: (1) totes i cadascuna de les estupendes persones que formen part o han col·laborat amb Innovation and Human Rights: professionals del Periodisme, la Informàtica, la Història i l’Arxivística, entre d’altres. (2) la feina dels arxius, i els seus professionals que descriuen la documentació i la faciliten a tothom que investiga (3) els/les autors/es que han contribuït a enriquir la base de dades amb el fruit de les seves investigacions (4) les personas que sempre ens han recolzat, cadascuna des de la seva posició; elles saben qui són. No només arxivers/es, historiadors/es, informàtics/ques, associacions de víctimes i d’altres, amb qui mantenim un contacte continuat, sinó també persones anònimes que ens descobreixen, ens escriuen i, o bé agraeixen la nostra feina altruista o bé ens encarreguen alguna feina que ens permet sobreviure com associació. 

Fent xarxa 

També estem molt satisfetes i agraïdes perquè hem signat convenis de col·laboració amb l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya, la Universidad de Santiago de Compostela, el CRAI Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (UB), la Fundación Pablo Iglesias i, recentement, la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB). A més, hem rebut estudiants en pràctiques de Periodisme i Història de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR). Actualment estem ampliant aquests acords.  

L’embrió d’IHR va ser el projecte multimèdia 800 dies sota les bombes , sobre la Guerra Civil a Barcelona, per a betevé (llavors Barcelona Televisió), que incorporava una base de dades de persones mortes per bombardeig. Ja llavors ens va indignar que fos tan difícil pels familiars de les víctimes accedir a informació, vuitanta anys després. El novembre de 2017 vam presentar la base de dades, en aquell moment amb 224.000 registres online, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquell dia m’acompanyaren Guillermo Blasco, soci fundador, i Javier Rodrigo, Doctor en Història i expert en feixismes, guerra civil i violència col·lectiva, que va destacar la importància d’una iniciativa que permetès creuar dades i enriquir el coneixement històric. 

Objectius 2020 

A curt plaç, acabarem de documentar la nostra metodologia per a que el nostre treball es pugui replicar i per a millorar la nostra productivitat.  “El principal repte és que cada conjunt de dades té una estructura diferent que sovint ve determinada pel seu contingut,” diu Carla Ymbern, experta en Periodisme de Dades, a IHR des de 2017. “Verifiquem que no hi hagi valors duplicats o incomplets, i que no se n’hagi omès cap al convertir el fitxer en dades reutilitzables. Quan tenim la certesa que les dades són correctes, identifiquem els camps rellevantes i netegem les dades aplicant uns criteris establerts”. 

Busquem també seguir incrementant el volum de dades, que hem triplicat en dos anys. Treballem per establir noves aliances i llençar més projectes. A mig plaç, es manté el repte de millorar el concepte i l’accesibilitat de la base de dades per a poder creuar més dades. Centralitzar tots els camps de la informació suposarà un salt qualitatiu per contribuïr a la investigació historiogràfica. 

La nostra ambició és global, no es centra en un àrea geogràfica. “Espanya i la seva gent han estat molt generoses amb mi des de la meva primera visita el 1974 –en paraules de Charlie Nurse, historiador que elabora la versió anglesa d’aquest web des de Cambridge–. Crec que aquest projecte ajuda a la societat espanyola a entendre i asumir el seu passat més recent”. Com a conclusió, es mantenen els nostres objectius de facilitar l’accés a la informació, difondre el treball dels arxius i contribuïr a la investigació històrica.

485.136 causes militars obertes contra presumptes “rojos”: el big data de la repressió

Des de l’associació sense ànim de lucre Innovation and Human Rights creiem que l’accés a la informació és un dret fonamental, reconegut per la legislació internacional, per moltes constitucions i per més de 80 lleis nacionals de tot el món, que implica el dret de tota persona a sol·licitar i rebre informació d’entitats públiques. 

Avui volem explicar-vos que estem facilitant l’accés a les dades de gairebé mig milió de procedimients judicials militars oberts a 11 províncies d’Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme entre 1936 i 1975, segons dades del Ministeri de Defensa. Estem treballant per a donar accés a aquest tipus de dades de diverses províncies més. 

“L’accés a la informació és fonamental per a trencar amb el silenci i el desconeixement que encara hi ha respecte a la nostra història recent”

Innovation and Human Rights porta des de 2016 recopilant i republicant dades fins ara disperses, integrant-les a una base de dades centralitzada de la Guerra Civil i el franquisme. Ara són buscables a un clic.

La nostra base de dades ha superat els 700.000 registres i cadascun dirigeix a la seva font documental i a una pàgina de referència que explica d’on procedeix el conjunt de dades, la seva autoria i com accedir a la documentació original o a la informació. Principalment, els conjunts de dades es basen en índexs elaborats pels propis arxius, però també comptem amb dades d’investigacions històriques de zones com La Rioja, Aragó, Catalunya i Madrid compartides per les seves autores per aquest projecte (Explora la secció Conjunts de dades per més detalls). 

“Moltes persones ni saben que els seus familiars van ser represaliats; es sorprenen molt quan troben els seus noms i accedeixen a la documentació”

Fins el moment s’han integrat dades dels Tribunals Territorials Militars Primer (Madrid, Albacete, Alacant, Castelló, València), Tercer (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona) i Quart (León, Zamora), que ja eren públics des de les pàgines de l‘Archivo General e Histórico de Defensa, l‘ Arxiu Nacional de Catalunya i l’ Archivo Intermedio Militar Noroeste respectivament. Explora la nostra base de dades des d’aquí per més detall)

Es pot buscar per nom i cognom. Des de cada registre s’obté informació sobre com accedir a la documentació original, si està en un arxiu; o a la referència d’un llibre, tesi doctoral o article acadèmic. Amb les dades de la repressió a Catalunya, Innovation and Human Rights ha elaborat també l’exposició virtual Sumaríssims en femení.

Aclaració important: Són 485.136 registres de causes, no persones. Una causa pot agrupar desenes de persones. Igualment, a una persona se le poden haver obert 2, 3, 4, 5… causes. En la majoria de casos, el registre no especifica quin va ser el resultat o sentència.

L’associació compta amb un equip de treball interdisciplinar majoritariament femení amb professionals de Periodisme, Informàtica, Història, Arxivística i Estadística.

Hem difòs el nostre treball a congressos i tenim tres objectius:

  1. Facilitar l’accés a la informació sobre víctimes i persones represaliades.
  2. Difundir el treball dels arxius per promoure el seu coneixement i l’accés a la documentació.
  3. Contribuïr a la investigació històrica, per la possibilitat de compartir i creuar les dades.

“Ens va escriure una persona dient que, buscant dades d’un familiar, n’havia trobat sis. Una altra afirmà que no hi hauria ningú, fins que va teclejar el seu cognom, que era molt poc habitual.”

A més, la base de dades integra també entre d’altres els noms de

Foto: Rendició de milicians republicans a Somosierra, Madrid. Succés després de la Batalla de Guadarrama el 1936. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía [Google Arts & Culture].

Declaració de Málaga sobre transparència 2019

L’associació Innovación y Derechos Humanos ens hem adherit com entitat de la societat civil a la Declaración de los Consejos y Comisionados de Transparencia, aquest any a Málaga, un any més, després de la Declaració de Cádiz el 2018, de la qual també vam escriure aquí.

En el tema que ens ocupa –la documentació als arxius de l’època de la Guerra Civil i el franquisme–, constatem la manca de voluntat política i d’amplitud de mires pel que respecta al fonamental Dret a la Informació Pública i al Dret a Saber, del qual hem celebrat el Dia Internacional la passada setmana.

Els esforços aillats de difusió d’informació que duen a terme persones pioneres i rellevants per a nosaltres en el món de la cultura, no en relació al seu càrrec, sinó per la seva dedicació, des d’arxius i altres organismes són el que ens fa perseverar.

Destaquem el paràgraf següent de la Declaració, subscrita fins ara per 32 entitats de la societat civil per les quals és rellevant d’una manera o altra el Dret a l’accés a la informació pública, entre elles Access-info, que defen i promou el dret a l’accés a la informació pública a tot Europa:

“Así, más allá de que todos los gobiernos, el estatal y los autonómicos, se hayan declarado comprometidos con la transparencia y el buen gobierno, lo cierto es que, pasada la efervescencia de la entrada en vigor de la ley, su implicación ha ido perdiendo peso en estos últimos años, y los Consejos y Comisionados de Transparencia se han resentido especialmente por ello, al crecer exponencialmente la demanda de la ciudadanía de su amparo por la vulneración de su derecho a saber, sin que reciban de los poderes públicos la adecuada dotación de medios para satisfacerla. Por ello, debemos llamar la atención pública y advertir de que dejar morir de inanición a los Consejos y Comisionados de Transparencia, encargados de defender los derechos de la ciudadanía ante la opacidad de las administraciones públicas, es una decisión política que, si no responde a la intención de eludir su control, en cualquier caso, tiene ese efecto.”

I també el paràgraf de conclusió:

“Ponemos de manifiesto la necesidad de que se nos conceda un protagonismo cierto y efectivo en la propuesta y puesta en práctica de las medidas que puedan diseñarse en el futuro para ampliar el campo de la normativa actual, extremar el rigor en la lucha contra el fraude y las prácticas corruptas y responder de forma adecuada a las peticiones y demandas de la ciudadanía a favor de mayor transparencia en el funcionamiento de nuestras instituciones, de regeneración de nuestra vida pública y de mayor integridad en el comportamiento de nuestros gobernantes, representantes y toda clase de servidores públicos.”

Memòria de guerra i postguerra en femení

Seguim amb la nostra selecció de llibres relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme, com vam fer l’any passat i amb Recomanacions de lectura estival. Després de (1) Novetats, avui parlem de (2) Memòria de guerra i postguerra en femení. Més tard seguirà (3) Treball esclau durant el franquisme. Recordeu que podeu visitar també l’exposició virtual Sumaríssims en femení.La pionera en donar a conèixer la repressió en les presons de dones durante el franquisme va ser sens dubte Tomasa Cuevas. Va ser prou valenta com per recórrer Espanya a partir de l’any 1974 gravant a les seves companyes preses polítiques explicar històries terribles per tal que no es perdessin els seus testimonis. Ho va fer amb un magnetòfon (pels millennials devia ser alguna cosa com això) i després va publicar el llibre Cárcel de mujeres (1939-1945), amb portada de Josep Guinovart. Es va reeditar íntegrament, en tres volums, com Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas (Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2004) i una part com Presas (Icaria Editorial, 2005). A Innovation and Human Rights recordem el seu pas per la presó de Les Corts (Barcelona) aquí. Finalment s’ha aprovat el pressupost per crear un memorial a l’espai on va estar aquesta presó.

Ángeles Egido, doctora en Història, recopila testimonis descarnats de repressió cap a dones a les presons en el llibre El perdón de Franco. La represión de las mujeres en el Madrid de la posguerra (Catarata, 2009). El passat 8 de març vam incorporar les dades que aporta la seva investigació a la nostra base de dades centralitzada i ho explicàrem aquí. En el llibre, Egido descriu amb detall la commutació de les penes de mort. Era un mecanisme suposadament benèvol però cruel. Es commutava per la pena inferior de 30 anys i un dia, i no sempre s’informava a la presonera, que cada vespre havia d’escoltar els noms de les persones que s’executarien a la matinada. El llibre també analitza el paper fonamental de l’església catòlica en el manteniment del sistema carcerari . Vam descobrir aquest llibre durant el Congrés Pasados Traumáticos: Historia y Memoria en la Sociedad Digital organitzat per HISMEDI a la Universitat Carlos III de Madrid, on van convidar a Innovation and Human Rights a presentar la base de dades després d’incorporar-la al Entorno Virtual de Investigación del Laboratorio de Innovación en Humanidades (LINHD) de la UNED. Tots els vídeos del congrés aquí.

Els següents texts de memòria de la Guerra i la postguerra escrits per dones són relats biogràfics o de ficció. Creiem que són igualment vàlids per percebre la realitat vuitanta anys després, des del punt de vista de protagonistes femenines.

  • Carlota O’Neill va escriure la primera crónica del estallido de la Guerra Civil. Intel·lectual republicana, filla d’un diplomàtic mexicà i d’una escriptora i pianista espanyola; O’Neill estava de vacances a Melilla amb les seves dues filles acompanyant al seu marit, el militar Virginio Leret, cap accidental de la Base d’Hidroavions de l’Atalayón al Protectorat del Marroc. Leret va ser executat la mateixa nit del cop d’estat, encara que ella no ho va saber fins mesos més tard, després de passar un infern a la presó i estar anys sense poder recuperar a les seves filles. Ho escriu en primera persona al relat autobiogràfic Una mujer en la guerra de España (Ed. Oberon, 2004), publicada originalment des del seu exili posterior a Mèxic com Una mexicana en la guerra de España l’any 1964. Durant els anys 30, O’Neill va fundar la revista feminista Nosotras. Després de la presó, al llarg de la dura postguerra espanyola, es va guanyar la vida com escriptora amb diversos pseudònims. Aquí més informació sobre ella i un vídeo.
  • Constancia de la Mora va escriure Doble esplendor (Ed. Gadir, 2004). El llibre és la seva autobiografia. Va ser neboda néta d’Antonio Maura (president del Govern espanyol durant el reinat d’Alfons XIII). Narra la seva infància en una família privilegiada, el seu pas per una escola britànica, i com la seva inquietud social la porta al comunisme. Defensa la República sent responsable primer d’una colònia infantil i més tard des de la seva posició de delegada per a atendre la premsa estrangera. Com O’Neill, va ser esposa també d’un aviador, Ignacio Hidalgo de Cisneros, en segones núpcies. Es desplaça per diverses ciutats espanyoles i, davant la derrota, s’exilia als Estats Units convençuda de que no trigarà en tornar. El pròleg del llibre està escrit pel seu cosí germà Jorge Semprún.
  • Elena Fortún va ser l’autora de llibres infantils juvenils de gran èxit durant el franquisme, amb el personatge de Celia, una nena crítica que preguntava molt, com a protagonista. Des de la mateixa innocència i capacitat crítica que caracteritzava al personatge, a Celia en la Revolución (Ed. Renacimiento, 2016), Fortún novel·la la Guerra Civil al Madrid republicà des dels ulls de l’adolescent que va ser la nena Celia. Sorprèn aquesta novel·la sobre la Guerra Civil des de dins, des del Madrid del “no pasarán”, que podria haver sigut moltes altres ciutats retratant sense opinió ni censura la duresa del dia a dia del conflicte en la mort, la gana, la incertesa, l’escassetat de tot i la por. Va haver una primera edició però “Just després de ser publicat va desaparèixer de les llibreries, i des de llavors únicament s’han anat trobant alguns exemplars en el mercat de vell, sempre a preus fabulosos.”, segons el pròleg d’Andrés Trapiello. La història de com arriba a les nostres mans té la seva màgia: el manuscrit, escrit a llapis, el va recuperar als anys vuitanta Marisol Dorao (doctora en Filologia de la Universitat de Cádiz). Va viatjar als Estats Units i ho va obtenir de la nora d’Elena Fortún. Televisió Espanyola va crear l’any 1993 la serie Celia, sense incorporar el relat que avui ressenyem. L’Editorial Renacimiento reedita ara els llibres de Fortún, descatalogats durant anys, mentrestant els capítols de Celia a TVE es poden veure íntegres de forma gratuïta des d’aquí.

Traducció al català: Lara Regojo

Drets Humans, La Rioja i seguim treballant

La nostra base de dades s’ha incrementat amb un conjunt de dades molt especial: perquè engloba totes les dades de les víctimes mortals d’una comunitat autònoma: La Rioja, gràcies a la generositat de Jesús Vicente Aguirre, què ha volgut contribuïr al projecte amb les dades estructurades de la seva investigació en tres volums, iniciada amb el nom Aquí nunca pasó nada. La Rioja, 1936 (Editorial Ochoa, Logroño). En més de mil pàginas apareixen les històries, poble a poble, amb noms, fitxes, documents i, quan és possible, fotografies, dels dos mil assassinats a La Rioja, sobre tot entre els mesos de juliol i desembre de 1936. Està basada en una extensa documentació d’arxius i també testimonis orals. L’estudi té una importància fonamental perquè La Rioja no va ser una zona de guerra: va caure en mans dels militars sotllevats hores després del cop d’estat del 18 de juliol de 1936.

Es tracta de persones nascudes o residents a La Rioja assassinades allà i també morts als camps de batalla, “l’absoluta majoria d’ells a les files del exércit nacional [nota: l’exércit dels militars sotllevats], què és el que els tocava (en la major part simplement pel seu lloc de residència, alguns per convicció de dretes, i d’altres per a lliurar-se d’un destí marcat per la seva militància republicana o d’esquerres)”, en paraules de Jesús Vicente Aguirre. També estan aquells que van morir a la retaguàrdia republicana, naturalment en altres zones, o els deportats a camps nazis.

Darrera de cada dada hi ha una persona i una família. Això ho recordem sempre. I també recordem el contrast entre el relat oficial del franquisme i la realitat. La foto que i·llustra aquest article mostra una escena d’una festa militar a Logroño el 2 d’octubre de 1938, amb motiu de l’entrega de condecoracions per Franco a les tropes legionaries italianes que, junt amb els efectius alemanys, tant van contribuïr al triomf del cop d’estat que provocà l’inicio de la Guerra Civil. Mentre Carmencita Franco condecorava una bandera, l’octubre de 1938 només a La Rioja havien mort ja 1.966 persones, la majoria víctimes de una repressió ferotge. Recordem que allà no hi va haver gaire enfrontaments ja que las tropes del general Mola entraren a Logroño el 19 de juliol de 1936.

Logroño, 2 d’octubre de 1938

L’anàlisi de les dades mostra que les dones mortes van ser 43, un escàs percentatge (2%) del total. El 96% de les víctimes eren residents a La Rioja; només 82 persones vivien a altres províncies: 56 a Navarra i 16 a Burgos. En el 30% dels casos consta el municipi de naixement. Tot i que la majoria de víctimes havia nascut a La Rioja, de 175 persones se sap que residien allà havent nascut a altres províncies: 62 a Castella i Lleó, 33 al País Basc i, per exemple, 5 a Catalunya:

175 víctimes mortals residents a La Rioja no nascudes allà segons lloc d’origen

Respecte als llocs de mort, de les 2006 persones nascudes o residents a La Rioja, Innovation and Human Rights els hem agrupat por municipis. 394 persones consten como llençades a la fossa comuna de La Barranca, convertida en Cementeri Civil el 1979. Es troba al municipi de Lardero, set kilómetres al sur de Logroño, on es passejava (se’ls treia de casa seva per assassinar-los) als represaliats “a partir del mes de setembre de 1936 –segons Aguirre–, perquè ja no hi havia lloc en el cementeri de Logroño”. En altres municipis es coneix l’existència de fosses, com a Logroño (La Grajera), Calahorra (Cuesta de la Gata) i Villafranca Montes de Oca (La Pedraja), entre molts d’altres. De les dades que hem treballat, per a 108 persones no constava el lloc de la mort i, en 164 casos, no ha estat possible determinar el municipi per tractar-se d’un àrea més ampla.

Municipis amb més registres de persones mortes

La investigació de Jesús Vicente Aguirre detalla també els noms dels 21 membres de La Rioja de l’anomenat Tercio Sanjurjo assassinats a Saragossa i els sis que moriren a conseqüència de la fugida del Fuerte de San Cristóbal a Pamplona, protagonitzada per 795 presoners el 1938. En el transcurs de la fugida, “207 homes foren assassinats per forces militars, falangistes, requetès i paisans, veins dels pobles dels voltants, que van sortir a la muntanya amb escopetes i els seus gossos com si fossin a una partida de caça”, en paraules de l’investigador Koldo Pla. L’any passat es va localitzar la fossa comuna on varen ser llençats.

Aquest curs 2018-2019 ha estat especial per l’associación sense ànim de lucre Innovació i Drets Humans. Hem celebrat dos anys i mig d’existència, des del 10 de desembre de 2016. Vam triar constituïr-nos llavors per ser el Dia Internacional dels Drets Humans. Poc abans del nostre primer aniversari, el novembre de 2017, vam publicar online la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme amb més de 200.000 registres referenciats a arxius i investigacions històriques. Aquí podeu veure el video de la presentació al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Durant el nostre segon any, hem superat amb escreix l’objectiu de doblar el nombre de registres: Ara comptem ja amb més de 700.000 registres.

A la base de dades es pot cercar per nom i cognoms i des de cada resultat s’accedeix a la descripció del conjunt de dades del qual hem obtingut la informació i a la autoria de la investigació, què pot tractar-se d’un arxiu o d’un libro, article, tesi… Aviat incorporarem nous conjunts de dades.

Fotografia:  Festa militar amb motiu de l’entrega de condecoracions per Franco a les tropes legionaries italianes. Carmencita Franco condecorant una bandera. Font: Biblioteca Digital Hispánica. Biblioteca Nacional de España

Feliç dia del llibre amb memòria

Després de més de dos anys d’activitat a Innovation and Human Rights, ens agradaria recomanar una selecció de llibres relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme, com vam fer l’any passat. Ho farem en tres blocs temàtics, començant avui per (1) Novetats. A continuació vindrà (2) Memòria de guerra i posguerra en femení i (3) Treball esclau durant el franquisme.

Novetats

  • Los campos de concentración de Franco – El periodista Carlos Hernández qualifica la seva investigació d'”obra col·lectiva” però seu és el mèrit d’atorgar nova rellevància, sintetitzar i presentar de forma impactant la realitat de l’univers concentracionari del franquisme, especialment a la posguerra, en un recorregut cronològic amb esfereïdors testimonis de supervivents al llarg de tota la geografia espanyola. Impossible seguir ignorant la tràgica i silenciada realitat de crueldat, tortura i assasinat dels vençuts. Javier Rodrigo havia catalogat 188 camps en la seva pionera investigació historiogràfica Cautivos: campos de concentración en la España franquista, 1936-1947 el 2005. Hernández amplia el llistat a quasi 300 i l’acompanya d’una extensa web amb enllaços a interessantes videos de testimonis i un mapa interactiu on pot ubicar-se, per exemple, el primer camp de concentració obert pels sublevats el 19 de juliol de 1936: l’Alcazaba de Zelouan (avui Kasbah de Selouane, dotze quilòmetres al sud de Nador, al Marroc). La nostra base de dades integra més de mil noms dels presoners d’aquest camp de concentració a partir de documentació de l’Arxiu General Militar de Guadalajara.
  • Diccionario de Memoria Colectiva – Aquesta sí és una obra col·lectiva, coordinada per l’historiador Ricard Vinyes, amb 269 entrades escrites per 187 autors. Llibre per recórrer cada persona al seu ritme, que convida a la reflexió conceptual. A l’entrada Víctima: “Algunos prefieren evitar un concepto que no ha podido sino ser estigmatizador, que reduce a los sujetos a su dolor y sufrimiento (…) Otros defienden su uso como una forma de resistencia y destacan el sufrimiento como un motor de acción política y de reconocimiento de colectivos que han vivido situaciones de opresión”. A Subtierro: “espacio funerario de los derrotados en la Guerra Civil española (1936-1939), especialmente los civiles ejecutados en operaciones de retaguardia y arrojados en fosas comunes (…) estas fosas enviaban una señal ejemplarizante sobre el destino potencial de la disidencia e interrumpían el duelo familiar y político”.
  • El duelo revelado: la vida social de las fotografías familiares de las víctimas del franquismo – Jorge Moreno Andrés, doctor en antropologia i cineasta, travessa universos de dolor familiar mitjançant fotografies de víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el franquisme i (re)construeix històries. Qui guarda les fotografies de les persones represaliades? On? Com? Quin valor se les hi dóna i com es transmeten? La seva originalitat consisteix a explicar des d’una nova perspectiva la realitat del silenci imposat a les famílies dels vençuts. Aquí ho resumeix el propi autor.

Neus Català a Ravensbrück, i qui més?

Com homenatge a Neus Català, incorporem un conjunt de dades de 8.263 persones espanyoles deportades a camps d’extermini nazis a la base de dades centralitzada de la Guerra Civil i el franquisme d’ihr.world. Ho fem també perquè encara hi ha persones com Lola que, ara només fa un any, va descobrir que el seu avi havia mort a Gusen el 1942 enlloc de al front el 1937 gràcies a 15MPedia. El conjunt de dades procedeix d’un llistat extret de la Base de datos Españoles deportados a campos de concentración nazis (1940-1945) del Ministeri de Cultura i reuneix els continguts de la publicació Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), editada pel Ministeri de Cultura el 2006, resultat d’una llarga investigació de Benito Bermejo i Sandra Checa [descripció aquí]. Amb aquestes dades, hem arribat a 680.000 registres referenciats a arxius i investigacions.

Publiquem aquestes dades perquè són les que hem pogut obtenir. Som conscients que hi ha actualitzacions d’aquest llistat. “El número d’espanyols que varen ser reclosos als camps de concentració nazis, dels quals hi ha constància documental, ascendeix a 9.328 –diu l’expert Carlos Hernández-. D’ells varen morir 5.185, sobrevisqueren 3.809 i consten com a desapareguts 334″. Les nostres xifres són inferiors en tots els casos. I ens consten només 68 dones, 29 d’elles a Ravensbrück. Sabem que existeix també una base de dades elaborada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i l’Amical de Mauthausen. Està en poder del Memorial Democràtic de Catalunya mitjançant un conveni signat l’octubre de 2015, quan es va anunciar que la base de dades seria pública. Però de moment no ho és.

Neus Català

Quan Neus Català contava 16 anys va viure la proclamació de la Segona República espanyola. Als 103, va morir el passat 13 d’abril en la vespra de l’aniversari. Nascuda a Guiamets (Tarragona), va treballar d’infermera a Barcelona durant la Guerra Civil. El 1939 va creuar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colonia Les Acacies de Premià de Dalt. Va unir-se a la Resistència; el 1943 fou arrestada pels nazis i el 1944, deportada al Camp de Ravensbrück. Formà part d’un comando de treball fabricant material de guerra, que va contribuïr a sabotejar. Un cop alliberada, va romandre a França lluitant contra el franquisme des d’allà. Afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades durant la Guerra, va tenir després el carnet del Partit Comunista de Catalunya (PCC) i més tard d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).

El 1978 la periodista Montserrat Roig, autora d’ Els catalans als camps nazis, què vam resenyar l’any passat , l’entrevistà per a RTVE al programa Personatges.

Alguns extractes:

-Com va ser que van decidir deportar-te ?

-El que va ser miraculòs que no em van afusellar –diu Català amb un mig somriure–. Va ser estrany que no em van afusellar. Vaig estar condemnada a cadena perpetua […] Quan vam començar a la Resistència (francesa), sabíem el que ens jugàvem, ho feiem conscientement; sabíem que s’havia de fer, i ho feiem.

-Quina va ser la teva primera impressió del camp de Ravensbrück?

-És que no s’hauria d’explicar mai això. És indescriptible. Vam arribar [mil dones] a les tres del matí amb un fred de 22 graus baix zero. Ens van treure a cops de bastó [del vagó]. Havíem d’acompanyar a les malaltes perquè si no, les haguessin matat a cops, els gossos [bordaven], els SS cridaven com a bojos. […] Era tot negre i blanc. El camp era negre però estava tot blanc de gel. […] Passant entre les barraques vam veure unes dones en unes finestres i vam pensar que eren unes mortes que sortien de la tomba. […] Només els ulls tenien vida. La resta eren cadàvers. […] Tinc una visió de Ravensbrück: una dona electrocutada.

Qui vulgui investigar i documentar millor la vida de Neus Català disposa del seu arxiu, catalogat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Foto dones treballant al Campo de concentració de Ravensbrück CC BY-SA 3.0 de