Arxiu de la categoria: post-ca

blog posts not directly related to new datasets included in our database – ca

post-ca

Tres anys reivindicant el dret d’accés a la informació

Avui Dia Internacional dels Drets Humans, tot l’equip d’Innovation and Human Rights celebrem el tercer aniversari de la nostra associació sense ànim de lucre. Compartim la nostra satisfacció per haver creat i mantenir online la base de dades centralitzada de víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme , que a dia d’avui integra 700.000 registres referenciats a arxius i investigacions. També manifestem la nostra determinació a continuar. 

El big data de la repressió

Fins al moment, la majoria de registres, en concret 485.136, són de procediments judicials militars procedents de diversos arxius del Ministeri de Defensa, que hem centralitzat per primera vegada. Corresponen únicament a l’Exércit de Terra a onze províncies de l’Estat espanyol. 

Promoure l’accés a la documentació de la Guerra Civil i perseverar en la construcció de la base de dades no sempre ha estat fàcil. No hem rebut suport econòmic de cap administració pública. Sovint hem topat amb límits a l’accés perquè el reglament general de protecció de dades s’interpreta de la manera més estricta possible. A més, el nostre treball és atípic: trobem dades històriques ja publicades i les homogeneitzem per fer-les buscables. 

Treball en equip

Res del que hem fet hauria estat possible sense: (1) totes i cadascuna de les estupendes persones que formen part o han col·laborat amb Innovation and Human Rights: professionals del Periodisme, la Informàtica, la Història i l’Arxivística, entre d’altres. (2) la feina dels arxius, i els seus professionals que descriuen la documentació i la faciliten a tothom que investiga (3) els/les autors/es que han contribuït a enriquir la base de dades amb el fruit de les seves investigacions (4) les personas que sempre ens han recolzat, cadascuna des de la seva posició; elles saben qui són. No només arxivers/es, historiadors/es, informàtics/ques, associacions de víctimes i d’altres, amb qui mantenim un contacte continuat, sinó també persones anònimes que ens descobreixen, ens escriuen i, o bé agraeixen la nostra feina altruista o bé ens encarreguen alguna feina que ens permet sobreviure com associació. 

Fent xarxa 

També estem molt satisfetes i agraïdes perquè hem signat convenis de col·laboració amb l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya, la Universidad de Santiago de Compostela, el CRAI Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (UB), la Fundación Pablo Iglesias i, recentement, la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB). A més, hem rebut estudiants en pràctiques de Periodisme i Història de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR). Actualment estem ampliant aquests acords.  

L’embrió d’IHR va ser el projecte multimèdia 800 dies sota les bombes , sobre la Guerra Civil a Barcelona, per a betevé (llavors Barcelona Televisió), que incorporava una base de dades de persones mortes per bombardeig. Ja llavors ens va indignar que fos tan difícil pels familiars de les víctimes accedir a informació, vuitanta anys després. El novembre de 2017 vam presentar la base de dades, en aquell moment amb 224.000 registres online, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquell dia m’acompanyaren Guillermo Blasco, soci fundador, i Javier Rodrigo, Doctor en Història i expert en feixismes, guerra civil i violència col·lectiva, que va destacar la importància d’una iniciativa que permetès creuar dades i enriquir el coneixement històric. 

Objectius 2020 

A curt plaç, acabarem de documentar la nostra metodologia per a que el nostre treball es pugui replicar i per a millorar la nostra productivitat.  “El principal repte és que cada conjunt de dades té una estructura diferent que sovint ve determinada pel seu contingut,” diu Carla Ymbern, experta en Periodisme de Dades, a IHR des de 2017. “Verifiquem que no hi hagi valors duplicats o incomplets, i que no se n’hagi omès cap al convertir el fitxer en dades reutilitzables. Quan tenim la certesa que les dades són correctes, identifiquem els camps rellevantes i netegem les dades aplicant uns criteris establerts”. 

Busquem també seguir incrementant el volum de dades, que hem triplicat en dos anys. Treballem per establir noves aliances i llençar més projectes. A mig plaç, es manté el repte de millorar el concepte i l’accesibilitat de la base de dades per a poder creuar més dades. Centralitzar tots els camps de la informació suposarà un salt qualitatiu per contribuïr a la investigació historiogràfica. 

La nostra ambició és global, no es centra en un àrea geogràfica. “Espanya i la seva gent han estat molt generoses amb mi des de la meva primera visita el 1974 –en paraules de Charlie Nurse, historiador que elabora la versió anglesa d’aquest web des de Cambridge–. Crec que aquest projecte ajuda a la societat espanyola a entendre i asumir el seu passat més recent”. Com a conclusió, es mantenen els nostres objectius de facilitar l’accés a la informació, difondre el treball dels arxius i contribuïr a la investigació històrica.

post-ca

Comencem a col·laborar amb l’Escola d’Arxivística i Gestió de Documents

1 comentari

La Fundació Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB) i l’associació sense ànim de lucre Innovació i Drets Humans (IHR) han signat un conveni de col.laboració per promoure l’organització d’activitats conjuntes i la difusió de projectes d’ambdues entitats. Aquest conveni amb la FUAB, entitat que estableix l’estratègia de funcionament dels projectes docents de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), ens apropa al món acadèmic i a la col·laboració amb estudiants i professorat del Màster d’Arxivística i Gestió de Documents. 

Els projectes d’Innovation and Human Rights faciliten l’accés a documentació i informació de la Guerra Civil i del franquisme. Tant la majoria de registres de la base de dades centralitzada com el Projecte sumaríssims fan referència a documentació conservada a arxius. 

A més d’ajudar als familiars de les víctimes a accedir a documentació, per a nosaltres és molt important  donar a conèixer què fan els arxius i difondre el seu ús social reutilitzant les dades que han elaborat. 

Aquest objectiu es concreta ara amb la signatura d’aquest conveni, que Montserrat Balagueró, directora de Serveis Docents de la FUAB, i Concha Catalan, cofundadora i presidenta d’IHR van dur a terme el passat 21 de novembre. En l’acte també va estar present el director de l’ESAGED, Joan Pérez Ventayol, qui va destacar la importància de promoure la pràctica arxivística per reparar injustícies.

Ja hem començat una  col·laboració amb un estudiant del  Màster d’Arxivística i Gestió de Documents sobre una investigació que utilitza determinades dades en relació a l’exili republicà. 

Consulta la notícia sobre el conveni al web de l’ESAGED

Foto: D’esquerra a dreta, Concha Catalan i Montserrat Balagueró [per Eli Pachon]

post-ca

La memòria dels arxius judicials

Fins al 30 de novembre es pot visitar a l’antiga presó de La Model l’exposició “La memòria del segle XX des dels arxius judicials” organitzada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. 
L’exposició la conformen tretze plafons amb imatges de documents dels arxius judicials i del Registre Civil, els originals dels quals es conserven a l’Arxiu Central i Territorial de la Ciutat de la Justícia i del Registre Civil del partit judicial de Barcelona.

Els documents seleccionats (sumaris, sentències, autoritzacions maritals, prohibicions de noms catalans o informes policials) ens permeten conèixer la societat i el sistema judicial durant la Guerra Civil i el franquisme fent un recorregut per quatre àmbits:

Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra

Aquest àmbit recull un fragment de la inscripció de defunció del cap de l’oficina jurídica republicana, Eduardo Barriobero, afusellat al Camp de la Bota l’any 1939. També mostra el sumari de Jenny Kehr, dona jueva que es va suïcidar a l’antiga presó de dones de Barcelona en intuir que després del seu trasllat a Figueres seria deportada , i documents que exposen la repressió exercida contra eclesiàstics assassinats per les patrulles de control.

La dona durant el franquisme

Els documents que protagonitzen aquesta secció són autoritzacions i consentiments que els homes havien d’atorgar a les dones de la seva família, per exemple, per poder viatjar a l’estranger, tal com podem observar a la següent imatge:

La llengua catalana durant el franquisme

Els plafons dedicats a aquesta secció mostren noms catalans traduïts al castellà, canvis de noms considerats il·legals i subversius i la prohibició d’inscripció onomàstica en català.

Control social durant el franquisme

Al darrer àmbit es poden veure informes policials sobre els opositors al règim franquista i també una sentència que mostra la repressió al col·lectiu LGTBI aplicant la Ley de vagos y maleantes, substituida el 1970 per la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social.

Els documents que recull l’exposició posen de manifest la importància dels arxius i el paper que juguen a la societat formant un patrimoni únic que salvaguarda la memòria històrica col·lectiva promovent la veritat, la justícia i la reparació. 
A ihr.world creiem en aquest paper fonamental dels arxius i per això cadascun dels 700.000 registres de la base de dades centralitzada de la Guerra Civil i el franquisme té com a referència la seva font documental.

post-ca

Declaració de Málaga sobre transparència 2019

L’associació Innovación y Derechos Humanos ens hem adherit com entitat de la societat civil a la Declaración de los Consejos y Comisionados de Transparencia, aquest any a Málaga, un any més, després de la Declaració de Cádiz el 2018, de la qual també vam escriure aquí.

En el tema que ens ocupa –la documentació als arxius de l’època de la Guerra Civil i el franquisme–, constatem la manca de voluntat política i d’amplitud de mires pel que respecta al fonamental Dret a la Informació Pública i al Dret a Saber, del qual hem celebrat el Dia Internacional la passada setmana.

Els esforços aillats de difusió d’informació que duen a terme persones pioneres i rellevants per a nosaltres en el món de la cultura, no en relació al seu càrrec, sinó per la seva dedicació, des d’arxius i altres organismes són el que ens fa perseverar.

Destaquem el paràgraf següent de la Declaració, subscrita fins ara per 32 entitats de la societat civil per les quals és rellevant d’una manera o altra el Dret a l’accés a la informació pública, entre elles Access-info, que defen i promou el dret a l’accés a la informació pública a tot Europa:

“Así, más allá de que todos los gobiernos, el estatal y los autonómicos, se hayan declarado comprometidos con la transparencia y el buen gobierno, lo cierto es que, pasada la efervescencia de la entrada en vigor de la ley, su implicación ha ido perdiendo peso en estos últimos años, y los Consejos y Comisionados de Transparencia se han resentido especialmente por ello, al crecer exponencialmente la demanda de la ciudadanía de su amparo por la vulneración de su derecho a saber, sin que reciban de los poderes públicos la adecuada dotación de medios para satisfacerla. Por ello, debemos llamar la atención pública y advertir de que dejar morir de inanición a los Consejos y Comisionados de Transparencia, encargados de defender los derechos de la ciudadanía ante la opacidad de las administraciones públicas, es una decisión política que, si no responde a la intención de eludir su control, en cualquier caso, tiene ese efecto.”

I també el paràgraf de conclusió:

“Ponemos de manifiesto la necesidad de que se nos conceda un protagonismo cierto y efectivo en la propuesta y puesta en práctica de las medidas que puedan diseñarse en el futuro para ampliar el campo de la normativa actual, extremar el rigor en la lucha contra el fraude y las prácticas corruptas y responder de forma adecuada a las peticiones y demandas de la ciudadanía a favor de mayor transparencia en el funcionamiento de nuestras instituciones, de regeneración de nuestra vida pública y de mayor integridad en el comportamiento de nuestros gobernantes, representantes y toda clase de servidores públicos.”

post-ca

Memòria de guerra i postguerra en femení

Seguim amb la nostra selecció de llibres relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme, com vam fer l’any passat i amb Recomanacions de lectura estival. Després de (1) Novetats, avui parlem de (2) Memòria de guerra i postguerra en femení. Més tard seguirà (3) Treball esclau durant el franquisme. Recordeu que podeu visitar també l’exposició virtual Sumaríssims en femení.La pionera en donar a conèixer la repressió en les presons de dones durante el franquisme va ser sens dubte Tomasa Cuevas. Va ser prou valenta com per recórrer Espanya a partir de l’any 1974 gravant a les seves companyes preses polítiques explicar històries terribles per tal que no es perdessin els seus testimonis. Ho va fer amb un magnetòfon (pels millennials devia ser alguna cosa com això) i després va publicar el llibre Cárcel de mujeres (1939-1945), amb portada de Josep Guinovart. Es va reeditar íntegrament, en tres volums, com Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas (Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2004) i una part com Presas (Icaria Editorial, 2005). A Innovation and Human Rights recordem el seu pas per la presó de Les Corts (Barcelona) aquí. Finalment s’ha aprovat el pressupost per crear un memorial a l’espai on va estar aquesta presó.

Ángeles Egido, doctora en Història, recopila testimonis descarnats de repressió cap a dones a les presons en el llibre El perdón de Franco. La represión de las mujeres en el Madrid de la posguerra (Catarata, 2009). El passat 8 de març vam incorporar les dades que aporta la seva investigació a la nostra base de dades centralitzada i ho explicàrem aquí. En el llibre, Egido descriu amb detall la commutació de les penes de mort. Era un mecanisme suposadament benèvol però cruel. Es commutava per la pena inferior de 30 anys i un dia, i no sempre s’informava a la presonera, que cada vespre havia d’escoltar els noms de les persones que s’executarien a la matinada. El llibre també analitza el paper fonamental de l’església catòlica en el manteniment del sistema carcerari . Vam descobrir aquest llibre durant el Congrés Pasados Traumáticos: Historia y Memoria en la Sociedad Digital organitzat per HISMEDI a la Universitat Carlos III de Madrid, on van convidar a Innovation and Human Rights a presentar la base de dades després d’incorporar-la al Entorno Virtual de Investigación del Laboratorio de Innovación en Humanidades (LINHD) de la UNED. Tots els vídeos del congrés aquí.

Els següents texts de memòria de la Guerra i la postguerra escrits per dones són relats biogràfics o de ficció. Creiem que són igualment vàlids per percebre la realitat vuitanta anys després, des del punt de vista de protagonistes femenines.

  • Carlota O’Neill va escriure la primera crónica del estallido de la Guerra Civil. Intel·lectual republicana, filla d’un diplomàtic mexicà i d’una escriptora i pianista espanyola; O’Neill estava de vacances a Melilla amb les seves dues filles acompanyant al seu marit, el militar Virginio Leret, cap accidental de la Base d’Hidroavions de l’Atalayón al Protectorat del Marroc. Leret va ser executat la mateixa nit del cop d’estat, encara que ella no ho va saber fins mesos més tard, després de passar un infern a la presó i estar anys sense poder recuperar a les seves filles. Ho escriu en primera persona al relat autobiogràfic Una mujer en la guerra de España (Ed. Oberon, 2004), publicada originalment des del seu exili posterior a Mèxic com Una mexicana en la guerra de España l’any 1964. Durant els anys 30, O’Neill va fundar la revista feminista Nosotras. Després de la presó, al llarg de la dura postguerra espanyola, es va guanyar la vida com escriptora amb diversos pseudònims. Aquí més informació sobre ella i un vídeo.
  • Constancia de la Mora va escriure Doble esplendor (Ed. Gadir, 2004). El llibre és la seva autobiografia. Va ser neboda néta d’Antonio Maura (president del Govern espanyol durant el reinat d’Alfons XIII). Narra la seva infància en una família privilegiada, el seu pas per una escola britànica, i com la seva inquietud social la porta al comunisme. Defensa la República sent responsable primer d’una colònia infantil i més tard des de la seva posició de delegada per a atendre la premsa estrangera. Com O’Neill, va ser esposa també d’un aviador, Ignacio Hidalgo de Cisneros, en segones núpcies. Es desplaça per diverses ciutats espanyoles i, davant la derrota, s’exilia als Estats Units convençuda de que no trigarà en tornar. El pròleg del llibre està escrit pel seu cosí germà Jorge Semprún.
  • Elena Fortún va ser l’autora de llibres infantils juvenils de gran èxit durant el franquisme, amb el personatge de Celia, una nena crítica que preguntava molt, com a protagonista. Des de la mateixa innocència i capacitat crítica que caracteritzava al personatge, a Celia en la Revolución (Ed. Renacimiento, 2016), Fortún novel·la la Guerra Civil al Madrid republicà des dels ulls de l’adolescent que va ser la nena Celia. Sorprèn aquesta novel·la sobre la Guerra Civil des de dins, des del Madrid del “no pasarán”, que podria haver sigut moltes altres ciutats retratant sense opinió ni censura la duresa del dia a dia del conflicte en la mort, la gana, la incertesa, l’escassetat de tot i la por. Va haver una primera edició però “Just després de ser publicat va desaparèixer de les llibreries, i des de llavors únicament s’han anat trobant alguns exemplars en el mercat de vell, sempre a preus fabulosos.”, segons el pròleg d’Andrés Trapiello. La història de com arriba a les nostres mans té la seva màgia: el manuscrit, escrit a llapis, el va recuperar als anys vuitanta Marisol Dorao (doctora en Filologia de la Universitat de Cádiz). Va viatjar als Estats Units i ho va obtenir de la nora d’Elena Fortún. Televisió Espanyola va crear l’any 1993 la serie Celia, sense incorporar el relat que avui ressenyem. L’Editorial Renacimiento reedita ara els llibres de Fortún, descatalogats durant anys, mentrestant els capítols de Celia a TVE es poden veure íntegres de forma gratuïta des d’aquí.

Traducció al català: Lara Regojo

post-ca

Recomanacions de lectura estival

Des de l’associació Innovació i drets humans (ihr.world), el primer llibre que recomanem per aquest estiu és La vall de la matança (Cossetània Edicions, 2012), de l’escriptor barceloní afincat a Menorca, Josep Masanés, guardonat amb el XXIX Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre. Narra la lluita de les tropes del capità Creus i el sotstinent Ciurana durant l’atac a les posicions franquistes defensades pel temible comandant Marín. Malgrat la victòria republicana en aquest assalt, el seu exèrcit no deixa de retrocedir. A Creus i Ciurana, cridats per l’Estat Major, se’ls hi encomana una difícil missió que duran a terme Ulldevidre, Reimann i Homs. A les acaballes de la Guerra Civil, coneixerem les seves temences, anhels i amors, a més dels enemics que els empaiten, personificats en el diabòlic comandant Marín. Masanés afirma haver estat influenciat per Cormac McCarthy.

El segon llibre que recomanem és La memòria de l’Oracle (Edicions del 1984, publicat el 2018), tercera novel·la de Pere Joan Martorell, amb la qual guanyà el Premi Mallorca de Narrativa 2017. L’autor reflexiona sobre la condició humana en una història crua i brutal ambientada en la Guerra Civil a Mallorca. És la història de la cerca del pare d’en Jacob, desaparegut durant la guerra, per part de la seva família: ell mateix, la mare, la tia i l’oncle. En Jacob és el narrador omniscient que comença a relatar quan encara és al ventre de sa mare. La novel·la ofereix una doble narrativa: transcórre en ple conflicte i alhora durant els anys de postguerra. No és una novel·la històrica o documental. L’autor detalla la barbàrie i els temps obscurs del feixisme a Mallorca. El llenguatge de Martorell és extremadament ric i poètic.

També de les Illes Balears, no podem deixar de recomanar Llibre d’Exilis, de Josep Portella, un diccionari biogràfic de l’exili menorquí. Un treball realitzat durant més de set anys de recerca documentant les vides dels menorquins exiliats per la Guerra Civil i el franquisme. D’alt valor documental, es tracta d’una obra de gran format amb més de 700 pàgines i més de 1.000 fotografies que contribueixen a la recuperació de la memòria de Menorca. Editat en col·laboració amb el Consell Insular de Menorca (2018).

Un altre llibre molt recomanable és Las heridas (ed. Pepitas de Calabaza, 2012), per Norman Bethune, metge del Canadà conegut per la intervenció de les seves unitats mèdiques durant la Guerra Civil i amb els exèrcits de la Xina durant la Segona Guerra Sinojaponesa. Es considera que va desenvolupar el primer servei mòbil de transfusions de sang a Espanya el 1936. Aquest petit interessant llibre reuneix els seus escrits fonamentals. Al primer apartat, Bethune defensa l’atenció mèdica universal. Al segon, narra els fets que va presenciar quan va participar com a brigadista i metge durant l’èxode de la ciutat de Màlaga a la carretera d’Almeria durant la Guerra Civil; i el tercer repassa la seva vida de privacions i d’entrega a la causa mèdica a la Xina.

Per haver estat d’actualitat recentment, aprofitem també per recomanar Los girasoles ciegos (Ed. Anagrama, 2004), única obra d’Alberto Méndez, compost de quatre relats: “Si el corazón pensara dejaría de latir”, “Manuscrito encontrado en el olvido”, “El idioma de los muertos” i “Los girasoles ciegos”. Llibre molt dur, ambientat en la Guerra Civil i la posguerra de repressió franquista.

post-ca

La Barranca: 40 anys després,

No hi va haver grans enfrontaments durant la guerra civil a La Rioja. Les tropes del general Mola van entrar el 19 de juliol de 1936 a Logroño i la repressió va ser feroç, com explica l’investigador Jesús Vicente Aguirre a Aquí nunca pasó nada . Els piquets d’afusellament van triar l’espai de La Barranca, vuit quilòmetres al sud de Logroño, quan no cabien ja més morts al cementiri de la ciutat. Els presos polítics van ser obligats a obrir fosses a la vora de les quals es produïen els afusellaments nocturns.

A la Dehesa Almida, barranc de Barriguelo, terme de Lardero, prop de Logroño, al cor de La Rioja, van ser assassinades més de 400 persones entre els mesos de setembre i desembre de 1936: obrers, agricultors i jornalers, sastres, barbers, paletes, fusters, mestres, funcionaris, alcaldes i regidors, militants polítics i sindicals, gent de bona voluntat.

Els primers anys després d’acabada la guerra, les mares o les vídues anaven a peu des dels pobles veïns a passar el dia a La Barranca, on encara es podien veure els promontoris de terra que dibuixaven dues fosses comunes allargades i l’inici d’una tercera. Ho feien any rera any de forma clandestina.

Sobre aquesta terra, les dones vestides de negre són les que amb la seva presència, van acabar per escriure la més terrible i bella pàgina de la memòria històrica a La Rioja. Així, el primer de maig de 1979, La Barranca es va convertir en Cementiri Civil.

Avui, 40 anys després, es celebra allà un homenatge; 83 anys després d’aquelles injustes morts. Des d’Innovation and Human Rights (IHR) volem també recordar a totes les víctimes inocents. Aquí un video explicatiu.

A La Barranca pot visitar-se també el “mapa dels presos”, rescatat del camp de concentració ubicat a la plaça de toros de la Manzanera, a Logroño. Podeu llegir la seva història al web de l’associació La Barranca, on hem trobat un poema de Máximo Sicilia amb el qual acabem:

No estáis solos;

No estáis solos ni olvidados

Ya vamos quedando pocos

De los que vivimos, de los que sentimos,

Y que presenciamos vuestro asesinato.

Venimos aquí, para recordaos;

Y que no se olvide

Nunca el holocausto.

Que vuestros hijos y nietos

Y los hijos y nietos de vuestros hermanos,

También lo recuerden

Y aquí a este recinto,

Vengan, año tras año;

Hasta el fin del mundo

Para recordarlo.

Y sé que me oís, mi mente lo siente,

Que energía es la mente;

Y que esta energía

Está en nuestras mentes,

Y, ahí en los espacios

Forman las estrellas

Que allí se confunden 

Con los demás astros.

Y os mando un saludo

El que me enseñasteis

siendo yo un muchacho,

Salud, camaradas, salud

y hasta que volvamos, el próximo año.

Fotografia:  Jesús Rocandio (arxiu Casa de la Imagen,Logroño)

post-ca

Feliç dia del llibre amb memòria

Després de més de dos anys d’activitat a Innovation and Human Rights, ens agradaria recomanar una selecció de llibres relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme, com vam fer l’any passat. Ho farem en tres blocs temàtics, començant avui per (1) Novetats. A continuació vindrà (2) Memòria de guerra i posguerra en femení i (3) Treball esclau durant el franquisme.

Novetats

  • Los campos de concentración de Franco – El periodista Carlos Hernández qualifica la seva investigació d'”obra col·lectiva” però seu és el mèrit d’atorgar nova rellevància, sintetitzar i presentar de forma impactant la realitat de l’univers concentracionari del franquisme, especialment a la posguerra, en un recorregut cronològic amb esfereïdors testimonis de supervivents al llarg de tota la geografia espanyola. Impossible seguir ignorant la tràgica i silenciada realitat de crueldat, tortura i assasinat dels vençuts. Javier Rodrigo havia catalogat 188 camps en la seva pionera investigació historiogràfica Cautivos: campos de concentración en la España franquista, 1936-1947 el 2005. Hernández amplia el llistat a quasi 300 i l’acompanya d’una extensa web amb enllaços a interessantes videos de testimonis i un mapa interactiu on pot ubicar-se, per exemple, el primer camp de concentració obert pels sublevats el 19 de juliol de 1936: l’Alcazaba de Zelouan (avui Kasbah de Selouane, dotze quilòmetres al sud de Nador, al Marroc). La nostra base de dades integra més de mil noms dels presoners d’aquest camp de concentració a partir de documentació de l’Arxiu General Militar de Guadalajara.
  • Diccionario de Memoria Colectiva – Aquesta sí és una obra col·lectiva, coordinada per l’historiador Ricard Vinyes, amb 269 entrades escrites per 187 autors. Llibre per recórrer cada persona al seu ritme, que convida a la reflexió conceptual. A l’entrada Víctima: “Algunos prefieren evitar un concepto que no ha podido sino ser estigmatizador, que reduce a los sujetos a su dolor y sufrimiento (…) Otros defienden su uso como una forma de resistencia y destacan el sufrimiento como un motor de acción política y de reconocimiento de colectivos que han vivido situaciones de opresión”. A Subtierro: “espacio funerario de los derrotados en la Guerra Civil española (1936-1939), especialmente los civiles ejecutados en operaciones de retaguardia y arrojados en fosas comunes (…) estas fosas enviaban una señal ejemplarizante sobre el destino potencial de la disidencia e interrumpían el duelo familiar y político”.
  • El duelo revelado: la vida social de las fotografías familiares de las víctimas del franquismo – Jorge Moreno Andrés, doctor en antropologia i cineasta, travessa universos de dolor familiar mitjançant fotografies de víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el franquisme i (re)construeix històries. Qui guarda les fotografies de les persones represaliades? On? Com? Quin valor se les hi dóna i com es transmeten? La seva originalitat consisteix a explicar des d’una nova perspectiva la realitat del silenci imposat a les famílies dels vençuts. Aquí ho resumeix el propi autor.
post-ca

20N Una recomanació: Justicia y Dictadura

Davant de tanta manca de memòria, avui volem recomanar justiciaydictadura.com, un blog que “vol donar a conèixer què va ser i representar la dictadura franquista, en l’àmbit de la repressió de la llibertat i d’aquelles activitats i ideologies considerades subversives.” El seu autor, l’exmagistrat Juanjo del Águila,  és el major expert en l’estudi del Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que funcionà a Espanya entre 1963 i 1977. Estem en contacte amb ell per la nostra feina centrada en la creació de la base de dades centralitzada de la Guerra Civil i el franquisme.

Del Águila comenta que “el relat de la repressió, incòmode i políticament incorrecte, és poc habitual en els mitjans de comunicació i en els discursos oficials“. Per aquest motiu vol “contribuir a investigar aquest tema i explorar en els arxius del passat, amb l’objectiu d’entendre i detectar tots els instruments, lleis, tribunals militars, institucions, que es crearen per a justificar la repressió i mantenir l’ordre públic, social i econòmic, establert per l’Estat franquista.”

Al blog podreu trobar treballs d’investigació i referències a investigacions i articles rellevants vinculats amb aquest tema. A més, l’autor posa a disposició del públic l’arxiu documental amb què construeix les seves investigacions, amb la fi que les persones que el consultin puguin extreure també les seves pròpies conclusions. És un material inèdit, d’importància cabdal per entendre part de la història passada i present d’Espanya.

Les seccions del blog són:

Bona lectura!

post-ca

Passats traumàtics. Història i memòria col.lectiva en la societat digital

Imatge

“Los conflictos sufridos en el siglo XX por las sociedades europeas con motivo del ascenso de movimientos políticos de carácter excluyente, como el nazismo, el fascismo, el franquismo o el estalinismo, han tenido efectos prolongados en el tiempo, especialmente en los estados donde no se han articulado medidas que propicien el conocimiento de esta historia traumática a través de políticas de memoria y de cultura democrática. En España, la Guerra Civil y el Franquismo constituyen los dos ejes sobre los que pivotan la historia y la memoria colectiva de un pasado violento que está presente en la actualidad.

Las tecnologías informáticas, las redes sociales y los recursos transmedia han favorecido la aparición de múltiples actores que están contribuyendo a la difusión de una historia que ha excedido el ámbito académico para trasladarse a la esfera digital, y a una memoria colectiva que comparte recuerdos y recursos digitales a modo de gran red con objetivos diversos, entre los que destaca el reivindicativo.”

Esta semana se celebra en la Universidad Carlos III el coloquio internacional Pasados traumáticos. Historia y memoria colectiva en la sociedad digital, en el marco del proyecto HISMEDI (Historia y Memoria Digital).

Este coloquio reunirá especialistas que abordarán los retos y las oportunidades de los proyectos de historia digital del periodo 1936-1975, la función de las nuevas tecnologías y los nuevos medios en la transmisión, difusión y divulgación del pasado traumático así como la contribución de los agentes sociales a la historia y la memoria.

En representación de Innovation and Human Rights participa en este coloquio su presidenta, la periodista de investigación Concha Catalán, que presentará la base de datos centralizada de víctimas de la Guerra Civil y el franquismo. También asistirá la periodista Carla Ymbern, segunda al mando en el proyecto. [Actualización: video de la mesa redonda Los agentes sociales: la aportación de las instituciones públicas y fundaciones a la sociedad digital]

HISMEDI es un proyecto que se propone un doble objetivo. Por un lado, plantea analizar la presencia y representación de la Historia y la Memoria en Internet en el último decenio, entendiendo por ello tanto el tipo de acontecimiento histórico divulgado en los formatos digitales, como su cobertura, la interpretación que se ofrece de los mismos y, en consecuencia, el conocimiento histórico que generan en una sociedad conformada por nuevos públicos que cada vez participa, colabora y se informa más a través de la Red y el sistema participativo con el que se concibe la Web 2.0. Por otro lado, pretende examinar a qué retos se enfrentan l@s historiador@s cuando investigan en el entorno digital -dificultades epistemológicas y ontológicas- al igual que las oportunidades que brinda la difusión digital de la Historia y la Memoria. Siendo estos dos aspectos componentes fundamentales de cualquier cultura, se trata de analizar el cambio radical que las TIC suscitan en “la memoria de nuestra época”, por utilizar la expresión propuesta por la UNESCO en su Declaración de 2003.

El programa del coloquio es el siguiente:

Día I.-25 de octubre 2018

10.00hs – 10.15hs. Inauguración.

Julio E. Checa – Decano de la Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación
Carmen Ciller – Directora del Departamento de Periodismo y Comunicación Audiovisual
Rosa San Segundo – Directora del Instituto de Estudios de Género

10.15hs-11.15hs. Conferencia: Anaclet Pons (Universidad de Valencia): La historia en la sociedad digital: nuevas fuentes, nuevas temáticas, nuevos actores. Modera: Matilde Eiroa (Universidad Carlos III de Madrid)

11.30hs-13.30hs: Presentación de proyectos digitales.

Modera: Rosa San Segundo
Gutmaro Gómez Bravo: Proyecto Atlas Madrid
Beatriz Díaz: Herri Memoria
Fernando Hernández Holgado: Mujeres presas: Les Corts y las Ventas

Lidia Mateo Leivas y Sara Varela Mestre (Memorias en Red): MemorÁgora: Plataforma de Estudios de Memoria

16.00hs-17.15hs.: Conferencia: Josefina Cuesta (Universidad de Salamanca). “Los pasados traumáticos y la singularidad española”. Modera: Encarnación Barranquero (Universidad de Málaga)

17.30hs- 20.00hs
Mesa redonda Los pasados traumáticos en Europa: las memorias en disputa. 
Modera: Ángeles Egido (UNED)
Ponentes: Jordi Guixé (EUROM), Alma Masic (Memory Lab), András Lénart (Universidad de Szeged, Hungría)

Día II.-26 de octubre 2018

9.30hs-11.30hs: Mesa redonda: Un pasado noticioso: la contribución de los medios de comunicación al conocimiento histórico y memorial.
Modera: Juan Carlos Sánchez Illán
Ponentes: Alejandro Torrús (Público.es), Manuel Prados (Canal Sur), Lucía Benavides (National Public Radio, EEUU), Ana María Pascual (freelance)

11.45hs-14.00hs. Mesa redonda Los agentes sociales: la aportación de las instituciones públicas y fundaciones a la sociedad digital
Modera: Sergio Gálvez
Ponentes: Concha Catalán (Innovation and Human Rights, IHR), José María Uría (Fundación Anastasio de Gracia), Gregorio Dionis (Equipo Nizkor)

16.00hs-18.30hs. Mesa redonda Los agentes sociales: la aportación del movimiento asociativo a la memoria colectiva digital.
Modera: Mirta Núñez
Ponentes: Natalia López (Asociación Descendientes del Exilio), Emilio Silva (ARMH), Jaime Ruiz Reig (AMESDE), José Luis Muga (Federación de Foros por la Memoria).

19.00hs. Conferencia de clausura: Juan Sisinio Pérez Garzón (Universidad Castilla-La Mancha): “¿Y si la historia no coincide con la memoria? Reflexiones para concluir”. Modera: Matilde Eiroa

Si estás interesad@ en asistir a las Jornadas, inscríbete aquí.

Para más información: