Avui Dia Internacional dels Drets Humans, tot l’equip d’Innovation and Human Rights celebrem el tercer aniversari de la nostra associació sense ànim de lucre. Compartim la nostra satisfacció per haver creat i mantenir online la base de dades centralitzada de víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme , que a dia d’avui integra 700.000 registres referenciats a arxius i investigacions. També manifestem la nostra determinació a continuar. 

El big data de la repressió

Fins al moment, la majoria de registres, en concret 485.136, són de procediments judicials militars procedents de diversos arxius del Ministeri de Defensa, que hem centralitzat per primera vegada. Corresponen únicament a l’Exércit de Terra a onze províncies de l’Estat espanyol. 

Promoure l’accés a la documentació de la Guerra Civil i perseverar en la construcció de la base de dades no sempre ha estat fàcil. No hem rebut suport econòmic de cap administració pública. Sovint hem topat amb límits a l’accés perquè el reglament general de protecció de dades s’interpreta de la manera més estricta possible. A més, el nostre treball és atípic: trobem dades històriques ja publicades i les homogeneitzem per fer-les buscables. 

Treball en equip

Res del que hem fet hauria estat possible sense: (1) totes i cadascuna de les estupendes persones que formen part o han col·laborat amb Innovation and Human Rights: professionals del Periodisme, la Informàtica, la Història i l’Arxivística, entre d’altres. (2) la feina dels arxius, i els seus professionals que descriuen la documentació i la faciliten a tothom que investiga (3) els/les autors/es que han contribuït a enriquir la base de dades amb el fruit de les seves investigacions (4) les personas que sempre ens han recolzat, cadascuna des de la seva posició; elles saben qui són. No només arxivers/es, historiadors/es, informàtics/ques, associacions de víctimes i d’altres, amb qui mantenim un contacte continuat, sinó també persones anònimes que ens descobreixen, ens escriuen i, o bé agraeixen la nostra feina altruista o bé ens encarreguen alguna feina que ens permet sobreviure com associació. 

Fent xarxa 

També estem molt satisfetes i agraïdes perquè hem signat convenis de col·laboració amb l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya, la Universidad de Santiago de Compostela, el CRAI Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (UB), la Fundación Pablo Iglesias i, recentement, la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB). A més, hem rebut estudiants en pràctiques de Periodisme i Història de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR). Actualment estem ampliant aquests acords.  

L’embrió d’IHR va ser el projecte multimèdia 800 dies sota les bombes , sobre la Guerra Civil a Barcelona, per a betevé (llavors Barcelona Televisió), que incorporava una base de dades de persones mortes per bombardeig. Ja llavors ens va indignar que fos tan difícil pels familiars de les víctimes accedir a informació, vuitanta anys després. El novembre de 2017 vam presentar la base de dades, en aquell moment amb 224.000 registres online, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquell dia m’acompanyaren Guillermo Blasco, soci fundador, i Javier Rodrigo, Doctor en Història i expert en feixismes, guerra civil i violència col·lectiva, que va destacar la importància d’una iniciativa que permetès creuar dades i enriquir el coneixement històric. 

Objectius 2020 

A curt plaç, acabarem de documentar la nostra metodologia per a que el nostre treball es pugui replicar i per a millorar la nostra productivitat.  “El principal repte és que cada conjunt de dades té una estructura diferent que sovint ve determinada pel seu contingut,” diu Carla Ymbern, experta en Periodisme de Dades, a IHR des de 2017. “Verifiquem que no hi hagi valors duplicats o incomplets, i que no se n’hagi omès cap al convertir el fitxer en dades reutilitzables. Quan tenim la certesa que les dades són correctes, identifiquem els camps rellevantes i netegem les dades aplicant uns criteris establerts”. 

Busquem també seguir incrementant el volum de dades, que hem triplicat en dos anys. Treballem per establir noves aliances i llençar més projectes. A mig plaç, es manté el repte de millorar el concepte i l’accesibilitat de la base de dades per a poder creuar més dades. Centralitzar tots els camps de la informació suposarà un salt qualitatiu per contribuïr a la investigació historiogràfica. 

La nostra ambició és global, no es centra en un àrea geogràfica. “Espanya i la seva gent han estat molt generoses amb mi des de la meva primera visita el 1974 –en paraules de Charlie Nurse, historiador que elabora la versió anglesa d’aquest web des de Cambridge–. Crec que aquest projecte ajuda a la societat espanyola a entendre i asumir el seu passat més recent”. Com a conclusió, es mantenen els nostres objectius de facilitar l’accés a la informació, difondre el treball dels arxius i contribuïr a la investigació històrica.