Els sumaríssims

Procediments Judicials Militars a la Guerra Civil i el franquisme (1936-1980)

El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 va originaruna Guerra Civil que es va allargar fins l’u d’abril de 1939. Durant aquells anys i fins el final de la dictadura de Franco, es va aplicar la Justícia Militar a la població civil.

Calculem que a Espanya es van obrir més d’un milió de procediments judicials militars entre 1937 i 1978, tot i que no hi ha dades precises. Fins ara hem integrat a la base de dades 485.136 registres d’aquest tipus de procediments d’11 províncies espanyoles. Només a Catalunya disposem de dades de gairebé 70.000 i sabem que mitjançant aquest mecanisme es va executar a 3.362 persones, la darrera l’any 1975.

Sumaríssims en femení: Les dones represaliades a Catalunya en dades expliquem que al voltant del vuit per cent dels procediments judicials de Catalunya, en concret 5.502, es van obrir a dones, i que disset d’elles van ser executades.

Què eren els sumaríssims?

Els procediments militars judicials, coneguts popularment com sumaríssims eren l’única forma de justícia que es va aplicar un cop acabada la Guerra Civil. Es convertiren en un dels majors instruments per articular la repressió. S’iniciaven per una denúncia o actuacions d’ofici de les forces policials. L’autoritat militar era la responsable del procediment des de les primeres diligències fins l’execució de la sentència.

Els testimonis i informes de la Falange -el partit únic nacionalsindicalista-, la Guàrdia Civil o l’ajuntament eren decisius. Mentre s’instruïen diligències, les persones encausades podien estar retingudes o empresonades durant anys sense cap coneixement de per què havien estat arrestades, ni cap garantia processal com: legalitat de la detenció, presumpció d’inocència, igualtat davant la llei o dret a l’assistència en la seva defensa.

Si es decidia fer un judici, es constituïa un Consell de Guerra [un tipus de procediment judicial militar de caràcter sumari]. A Catalunya se’n van fer 60.561 entre 1937 i 1978, segons les dades. En la majoria dels casos jutjaven una  causa acumulada, és a dir, un grup d’acusats i acusades que a vegades no tenien cap relació entre si. L’advocat defensor era sempre un militar –al menys fins 1944-, que tenia accés al sumari un o dos dies abans del judici.

Els consells de guerra es celebraven en forma d’audiència pública. A Catalunya tenien lloc al Govern Militar de Barcelona i també a Terrassa, Manresa, Mataró, Vic i d’altres llocs. Es van crear les Auditories de Girona i de Tarragona, comprenent també aquesta última la província de Lleida.

Un cop celebrat el consell de guerra, la sentència arribava a l’auditor de guerra, que havia d’aprovar-la, i al jutge militar permanent, que era l’encarregat d’aplicar la sentència un cop ratificada per l’Autoritat Militar superior. En els casos de pena de mort, el capità general o el mateix general Franco, havia de trametre “el enterado” per confirmar que n’estava informat.

Foto: Presó Model, setembre 1941. Arxiu Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *