Mostra totes les entrades de Concha Catalán

post-ca

Facilitar l’accés a tots els fons d’arxius relatius a la Guerra Civil i el franquisme

A Catalunya hi ha un procés participatiu obert sobre el Pla d’Arxius i Gestió Documental, actiu del 23 de maig al 20 de juny. Convidem a tothom que ens llegeixi a adherir-se a la proposta que hem presentat, clicant al titular. També us convidem a adherir-vos a les propostes de l’Associació de professionals de l’arxivística i la gestió de documents de Catalunya, que fan una gran feina per la millora dels arxius. Cal registrar-se a participa.gencat per poder adherir-se a les propostes.

Facilitar l’accés a tots els fons d’arxius relatius a la Guerra Civil i el franquisme

Des d’ihr.world creiem que cal promoure la reutilització de dades obertes, com fa la llei 11/2017 de reparació de víctimes del franquisme amb els consells de guerra. És necessari publicar en format reutilitzable els noms de qui va desaparéixer, anar a presons, camps de concentració, etc; com a mínim, de fets ocorreguts fa més de 50 anys, com fan per Llei els països del nostre entorn.

Aquesta proposta sorgeix perquè vam ser convidades a participar en una taula sobre el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, el passat 26 de maig.

Va ser en l’entorn de la segona i darrera fase participativa amb la finalitat de posar a exposició pública el document ARXIUS 2030, penjat al portal Participa.gencat. Podeu llegir-ne més aquí.

La primera fase del Procés participatiu del Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya va ser el juliol de 2019 i llavors vam participar en la Taula d’experts número 7 sobre La funció social i cultural dels arxius.

FOTO: Prestatgeria interior d’un armari compacte de l’Arxiu Municipal del Masnou. Arxiu Municipal del Masnou, CC BY-SA 4.0 , via Wikimedia Commons

Mantenim una base de dades amb 1,4 milions de registres de la Guerra Civil i el franquisme. Subscriu-te al nostre butlletí de notícies aquí i considera la possibilitat de fer una donació aquí. Gràcies!

post-ca

Nou conveni amb l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya

L’ Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (abans Associació d’Arxivers) i l’associació Innovación y Derechos Humanos (ihr.world) han renovat el seu conveni de col.laboració durant quatre anys més per a organitzar activitats i difondre projectes d’ambdues entitats. Des de l’inici dels nostres projectes hem tingut en comú objectius com donar a conèixer la gran tasca que fan els arxius i els seus professionals, i promoure l’obertura dels arxius i l’accés a la documentació. 

Els projectes d’Innovación y Derechos Humanos faciliten l’accés a documentació i informació de la Guerra Civil i del franquisme. La majoria de registres de la base de dades centralitzada, amb més d’1,4 millions de registres i també el Projecte sumaríssims, sobre els procediments judicials militars de la dictadura, amb més de mig milió, fan referència a documentació conservada a arxius. 

A més d’ajudar als familiars de les víctimes a accedir a documentació, per a nosaltres és molt important  donar a conèixer què fan els arxius i difondre el seu ús social reutilitzant les dades que han elaborat.

Llegiu aquí la nostra primera col·laboració amb l’associació l’any 2017, El futur és ara, amb motiu del seu congrés bianual. 

Aquí, una selecció dels nostres articles relacionats amb la difusió dels arxius. Consulteu també:

L’associació s’ha fet ressó de la signatura d’aquest conveni al seu web.

FOTO: Concha Catalan, presidenta d’ihr.world; Francesc Giménez, president de l’AAC; Eli Pachon, arxivera de l’associació. 

dataset-ca

Superem el mig milió de consells de guerra

Iniciem el curs en què la nostra associació celebrarà cinc anys d’existència incorporant nou nous conjunts de dades a la base de dades centralitzada de la guerra civil i el franquisme, gràcies a la feina voluntaria de l’equip.

Entre ells, per primera vegada, hi ha dades inèdites, mai abans publicades ni en paper ni en línia. Es tracta d’una detallada relació dels 1.794 registres de Procediments Judicials Militars de persones nascudes o residents a Menorca, elaborada per l’historiador Josep Portella Coll , a qui agraïm la seva confiança en el nostre projecte. Les causes que ha descrit estan al Jutjat Togat Militar Territorial Núm. 33 (JUTOTER 33), seu a Palma de Mallorca del Tribunal Militar Territorial 3r.

Integrem també els Procediments Judicials Militars d’Araba / Àlaba, Burgos, Salamanca, Soria i Valladolid, publicats en llistats PDF per l’Arxiu Intermedi Militar Nord-oest (Ferrol). Sumen en total 35.658. Juntament amb els 485.136 que ja estaven disponibles, hem superat els 520.000 sumaríssims, convertint-nos en la major base de dades en línia consultable en un clic d’aquest tipus de documentació. [Què eren els sumaríssims?]

Fins ara teníem referències d’arxiu de procediments judicials d’onze províncies (Alacant, Albacete, Barcelona, Castelló, Girona, Lleó, Lleida, Madrid, Tarragona, València i Zamora), i ara afegim procediments judicials militars de cinc províncies més. Tot i així, per la dispersió de la documentació, no podem afirmar que es tracti de la totalitat dels procediments de cada lloc. Això ho veiem especialment en el cas de Soria; el propi arxiu especifica que la majoria d’expedients es troben al Jutjat Togat Militar Territorial núm. 32 de Saragossa.

A més d’aquests conjunts de dades de procediments judicials militars, afegim a la nostra base de dades la investigació de l’historiador José María García Márquez del llibre Las víctimas de la represión militar en la provincia de Sevilla (1936-1963), que hem incorporat com a tres conjunts de dades diversos: 11.287 registres de Víctimes de repressió després del cop d’estat, sent la principal; a més de dos annexos de: Morts de l’exèrcit republicà i Víctimes de la violència d’esquerres.

En les properes setmanes podrem oferir-vos anàlisis més detallades d’alguns d’aquests conjunts de dades.

[Traducció: Carlos Terraga] 

Mantenim una base de dades amb 1,4 milions de registres de la Guerra Civil i el franquisme. Subscriu-te al nostre butlletí de notícies aquí i considera la possibilitat de fer una donació aquí. Gràcies!

FOTO: Filera de presoners republicans a Utrera. Autoria: Serrano (1888-1975). Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Biblioteca Digital Hispánica. Biblioteca Nacional de España

dataset-ca

Nou cercador per lloc de naixement

Subscriu-te a la nostra newsletter / butlletí de notícies aquí per conéixer les nostres novetats. Si trobes útil aquest article, considera la possibilitat de fer una donació aquí per a que puguem continuar la nostra feina. Gràcies!

Seguim explorant maneres diferents de comunicar informació sobre les víctimes de la Guerra Civil i la repressió posterior durant la dictadura de Franco. Avui publiquem un cercador geogràfic que incorpora registres de diversos conjunts de dades.

Vam anunciar la publicació d’aquest recurs durant la taula rodona Dades obertes i patrimoni documental al XVIII Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya i el publiquem poc abans del Dia Internacional dels Arxius el 9 de juny per a destacar la importància que es publiquin dades històriques en format obert.

Martin Virtel i Guillermo Nasarre han ubicat en un mapa els més de 82.000 registres de persones mortes, desaparegudes o represaliades de les quals coneixem el seu lloc de naixement per a facilitar cerques geogràfiques. Es pot cercar per cognoms i per lloc de naixement.. Pels cognoms, es recomana provar diverses grafies, especialment amb accent i sense.

“Ens va agradar especialment treballar amb Datasette de Simon Willison –diu Martin–. És una eina excel·lent para publicar datos: muy bien pensada, fácil de comprender y de adaptar”.

“El temps que vam estalviar fent servir Datasette el vam poder invertir en publicar un paquet de R que vam batejar limpyr –afegeix Guillermo–. Inclou diverses funcions de neteja, com convertir noms de llocs, a vegades amb més d’una versió, en coordenades geogràfiques .”

Cerca geogràfica per lloc naixement

A l’enlaç, que quedarà a la nostra pàgina principal, veureu un mapa y a continuació un llistat de noms. Al mapa se situen com a màxim mil punts. La ubicació no és necessàriament exacta i hi pot haver més d’un punt per persona si consta en més d’un conjunt de dades. El lloc de naixement s’ha calculat automàticament per a ampliar les possibilitats de resultats. També hem creat un tutorial sobre ¿Com cercar geogràficament a la nostra base de dades?, amb música cedida per Piano Accompaniment.

Al llistat consten els resultats i des del número d’identificació a l’esquerra (columna ID) s’enllaça directament a tota la informació de què disposem a la nostra base de dades. Clicant a Referències desde cada registre, podeu veure com accedir a la informació o documentació.

Creiem que el fet de poder cercar per cognoms i lloc farà que moltes persones puguin descubrir familiars represaliats dels quals no es tenia coneixement. Per a cercar per nom i cognoms, però, és millor fer-ho des d’ihr.world, on hi ha més d’1,2 milions de registres, i en el Nuevo Buscador de Represaliados de la Guerra Civil del qual vam parlar al nostre darrer article.

Newsletter / Boletín de noticias

Subscriu-te a la nostra newsletter / butlletí de notícies aquí per conéixer les nostres novetats. Si trobes útil aquest article , considera la possibilitat de fer una donació aquí per a que puguem continuar la nostra feina. Gràcies!

dataset-ca

Amb els expedients d’Educació superem el milió de registres

Si llegeixes aquest article i et resulta útil, considera la possibilitat de fer una donació aquí per poder continuar amb la nostra feina. Gràcies!

Per celebrar el quart aniversari de Innovació i Drets Humans, hem incorporat un total de 562.298 registres d’expedients del Ministeri d’Educació a la nostra base de dades. Els hem dividit en dos conjunts de dades. 49.045 expedients són de Depuració de mestres i 513.253 són d’expedients de Titulació del Ministeri d’Educació. Així, la base de dades de ihr.world arriba als 1.282.626 registres que es poden cercar per noms i cognoms.

Els registres de “mestres depurats” són expedients de depuració oberts a professionals de l’educació que van ser apartats de les seves funcions de manera fulminant després de la victòria de les forces sublevades, a mesura que van anar avançant posicions durant la Guerra Civil i especialment a la postguerra.

[Nota 9 març 2021: A la versió anterior d’aquest article es mencionava un número més gran de registres i un únic conjunt de dades. Expliquem la rectificació en aquest article]

Mai fins ara havia sigut tant accesible la referència a aquests expedients de depuració. La base de dades és una gran tasca duta a terme durant anys per l’Arxiu Central de l’Educació (ACME), tot i que actualment els expedients estan a l’Arxiu General de l’Administració (AGA) d’Alcalà d’Henares, on hi van ser transferits.

La depuració no tracta únicament als i les mestres de Primera Enseñanza o de Secundaria, o de l’ Escuela Normal (el que avui seria Magisteri). S’inclouen també les Universitats, les Escoles d’Enginyeria i Arquitectura, les Escoles Tècniques, les Escoles de Comerç, les Escoles Taller; i no solament el professorat si no que també ajudants, auxiliars, personal administratiu, porter/es i qualsevol vinculat a l’Ensenyament d’una forma o altre a qui va afectar la depuració.

Els expedients del Ministeri d’Educació són més de mig milió i cobreixen les especialitats més variades: no només mestres, si no també perits industrials, professorat mercantil, d’enginyeria, arquitectura, veterinària, ajustador, torner, capatàs i molt més. Estem analitzant les dades i pròximament podrem oferir més informació.

Tal i com vam explicar en un article anterior, la missió de l’escola republicana era transformar el país. Hi va haver una generació de mestres identificats i identificades amb la República. Els militars sublevats van voler acabar amb les idees essencials en que aquesta es sostenia: llibertat, autonomia, solidaritat, civisme, que es reflectien a l’escola.

La República espanyola va ser pionera en fer possible dues situacions molt rellevants que avui en dia es donen per suposades al nostre país i en altres del nostre entorn: l’educació pública, laica i mixta; i el paper rellevant de les dones a la societat. Per això, la dictadura es va es va acarnissar amb els i les mestres.

Es va executar un número indeterminat d’ells i elles, sobretot durant la guerra civil i a l’inici de la postguerra, sovint de la forma més cruel i arbitraria, com va explicar Maria Antonia Iglesias a Maestros de la República. Los otros santos, los otros mártires (La Esfera de Libros, 2006). Allà explica les biografies de Arximiro Rico (Baleira, Lugo), Ceferino Farfante i Balbina Gayo (Cangas del Narcea, Astúries), Bernardo Pérez Manteca (Fuentesaúco, Zamora), Miguel Castel Barrabés (Sant Bartomeu del Grau, Barcelona), José María Morante Benlloch (Carcaixent, València), Gerardo Muñoz Muñoz (Móstoles, Madrid), Severiano Núñez García (Jaraiz de la Vera, Cáceres), Teófilo Azabal Molina (Jerez de la Frontera, Cadis), Carmen Lafuente (Cantillana, Sevilla) i José Rodríguez Aniceto (El Arahal, Sevilla). 

A mesura que els militars sublevats avançaven per la península i prenien posicions, no només engarjolaven a soldats, si no també a representants polítics i socials. A més, apartaven als i les mestres dels seus càrrecs. Inicialment, es va prohibir impartir ensenyament a totes les persones que havien exercit a la zona republicana durant la Guerra Civil. El vuit de novembre de 1936 es van crear mitjançant el Decreto 66 les Comisiones Depuradoras del personal de la Enseñanza, de quatre tipus: (1) Personal universitari; (2) Escoles d’enginyers i arquitectes; (3) Ensenyament mitjà, inspectors, professorat d’Escuelas Normales i personal de les seccions administratives; i (4) Magisteri primari. D’aquestes últimes hi havia una comissió per província, mentre que les dues primeres eren úniques.

Per a l’historiografia sobre la depuració de l’ensenyament, és un punt d’inflexió la tesis doctoral publicada el 1997 sota el títol La escuela y el Estado Nuevo. La depuración del magisterio nacional (1936-1943) de Francisco Morente Valero, actualment professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la que s’incloïa un annex amb 20.000 noms, sent només una mostra. Al 2017, Jesús Manuel García Díaz va llegir la seva tesis La depuración del Magisterio nacional en A Coruña, i allà es descriu àmpliament els estudis generalistes i d’àmbit local sobre la depuració de l’Ensenyament fins llavors (pàgines 24-62).

Aquest conjunt de dades s’uneix als majors incorporats fins a la data a la base de dades de ihr.world, que es pot cercar per noms i cognoms, que compta també amb:

entre molts altres que es poden explorar a la secció Conjunt de dades.

[Traducció: Carlos Terraga]

Si llegeixes aquest article i et resulta útil, considera la possibilitat de fer una donació aquí per poder continuar amb la nostra feina. Gràcies!

FOTO: Escola a Espanya abans de 1936. Una mestra amb els seus alumnes. Autoria desconeguda. Wikipedia. Domini públic.

post-ca

Dia internacional de l’accés a la informació

Un any més, l’associació Innovación y Derechos Humanos, membre de la Coalición ProAcceso, hem celebrat el Dia Internacional de l’Accés a la Informació el 28 de setembre.

Durant el V Congrés Internacional de Transparència, ens hem adherit a la Declaració de la UNED dels Consells i Comissionats de la Transparència a Espanya, en la qual es pronuncien en els termes següents:

Reiteramos a los Gobiernos y Autoridades de todos los ámbitos territoriales y niveles de Administración, a los representantes políticos nacionales, autonómicos o locales y a todas las organizaciones políticas, las mismas demandas que planteamos hace justo un año respecto del apoyo intenso y decidido a la política de transparencia y acceso a la información pública.
(…) la demanda de reconocimiento explícito y apoyo intenso a nuestro trabajo y funciones y al fortalecimiento y mejora de
nuestras organizaciones y su dotación de recursos.

A més, hem donat el nostre recolzament a la Declaració de la Coalición ProAcceso, que podeu llegir íntegrament en l’enllaç. En volem destacar el següent:

Des de la Coalició també donem la benvinguda a l’esborrany del IV Plan de Acción de Gobierno Abierto, que es troba obert a consulta pública fins mitjans d’octubre de 2020, i que conté entre els seus compromisos enfortir la Llei estatal de Transparència;

Per tot això, fem una crida al Govern d’Espanya per a que:

  • Reconegui el dret a l’accés a la informació com a dret fonamental, i adopti una llei orgànica de transparència;
  • El dret abasti totes les entitats públiques i privades i tots els poders de l’Estat, incloent els poders legislatiu i judicial; 
  • El dret s’apliqui a tota la informació en mans d’entitats públiques, excepte les que estiguin afectades de manera justificada per un o diversos límits, i s’elimini l’article 18.1 de la llei de Transparència que exclou certa informació a l’abast de la llei;
  • No existeixin altres causes que limitin el dret diferents a les excepcions que assenyalen els estàndards internacionals; per això s’han d’eliminar la Disposició Adicional Primera (punts 2 i 3) i, d’aquesta manera, asegurar que la llei s’apliqui a totes les sol·licituds sobre qualsevol informació o document en mans de qualsevol ens públic; 
  • Elimini el requisit d’identificació per a poder exercir el dret d’accés a la informació. Ha de garantir que sigui un dret a l’abast de totes i tots, senzill d’exercir, sense formalismes burocràtics i on no es requereixi la utilització d’aplicacions informàtiques; 
  • Els òrgans garants del dret comptin amb les facultats suficients per a supervisar el compliment de les obligacions de transparència i poder sancionar aquelles institucions que no les compleixin. A més, el Consell de Transparència i la resta dels òrgans garants a Espanya han de comptar amb els recursos humans i financers necessaris per dur a terme la seva tasca; 
  • Es publiqui més informació de forma proactiva, en formats reutilitzables i amb llenguatge senzill, especialment aquella informació que es de major interès públic i ha estat sol·licitada freqüentment per  la ciutadania;
  • Signi i ratifiqui el Conveni del Consell d’Europa sobre Accés als Documents Públics, que entrarà en vigor l’1 de desembre de 2020. 

post-ca

La Coalición ProAcceso demana millor accés a la informació durant la pandèmia de coronavirus

Innovació i Drets Humans, com a membre de la Coalición Pro Acceso, amb una vintena d’organizacions, demana al Govern espanyol que garanteixi l’exercici del dret d’accés a la informació, després que s’hagin suspès els plaços administratius per l’estat d’alarma, declarat el passat 14 de març amb motiu de la crisi del coronavirus. 

La Coalición ProAcceso, a la qual ihr.world va adherir-se el març de 2017, és una iniciativa d’Access-Info , que defensa i promou el dret a l’accés a la informació a tot Europa. Diverses associacions d’arxivers, periodistes, advocats, i altres col·lectius ciutadans s’han afegit a la petició. La defensa de l’accés a la informació ha estat sempre un tema clau en els projectes de la nostra associació des dels seus inicis. Al final d’aquest article podeu veure el llistat de totes les organitzacions i descubrir qui són clicant als enllaços.

Demanem modificacions legislatives, la participació dels arxivers en la gestió de l’accés a la informació, la creació d’un web que centralitzi la informació oficial de la covid-19, la publicació de dades obertes i la garantia de la protecció de la privacitat en el seguiment digital.

El acceso a la información es fundamental

En una carta dirigida a la Ministra de Política Territorial y Función Pública, Carolina Darias, los miembros de la Coalición Pro Acceso denunciamos los efectos que esta pandemia está teniendo sobre la transparencia y el acceso a la información, un derecho fundamental que debe ser protegido especialmente en tiempos de crisis. Si queremos que los ciudadanos confíen en las instituciones, es imprescindible que estos conozcan sus actuaciones y aseguren la adecuada rendición de cuentas por parte del gobierno. 

La gravedad de la situación generada por la pandemia de la covid-19 ha hecho que el Gobierno tome medidas excepcionales como la suspensión de los plazos administrativos, algo que también ha ocurrido en muchos países europeos y americanos. Sin embargo, también existen ejemplos de buenas prácticas tanto dentro como fuera de nuestras fronteras, que demuestran que, a pesar de las circunstancias, es posible cumplir con este derecho: 

  • En Argentina, se ha modificado la suspensión para mantener los plazos de respuesta a las solicitudes de acceso a la información; 
  • El Consejo de la Unión Europea y la Comisión mantienen el plazo de 15 días, aunque reconocen que pueden darse leves retrasos en algunos casos;

La Coalición Pro Acceso reitera al Gobierno central la necesidad de adoptar las siguientes medidas

  • Modificar el Real Decreto 463/2020, incluyendo el derecho de acceso a la información entre las excepciones de suspensión de plazos administrativos;
  • Instar a las unidades de información de la Administración General del Estado, y mientras dure el estado de alarma, a responder de forma prioritaria a todas aquellas solicitudes relacionadas con la covid-19, en base a lo establecido en el apartado cuarto de la Disposición Adicional Tercera del Real Decreto, que permite la continuación de procedimientos administrativos relacionados con la pandemia; 
  • Continuar, en la medida de lo posible, con la tramitación de las solicitudes recibidas antes o durante el estado de alarma no relacionadas con la pandemia, evitando que la resolución se prolongue en el tiempo. 
  • Documentar debidamente la toma de decisiones y las actuaciones públicas que se lleven a cabo, así como asegurar la correcta gestión de toda la información. 
  • En caso de requerir un refuerzo de personal para la tramitación de solicitudes de acceso a la información, permitir la colaboración de los archiveros de la Función Pública conforme a lo previsto en la Disposición Adicional Decimoctava del Real Decreto – Ley 11/2020, de 31 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes complementarias en el ámbito social y económico para hacer frente a la covid-19. 

Asimismo, para asegurar la transparencia de las actuaciones de las instituciones públicas deben: 

  • Crear una página web o una sección en el Portal de Transparencia dedicada exclusivamente a la covid-19, donde se publique de manera proactiva y centralizada toda la información relacionada con la gestión de la pandemia (sanitaria, legal, laboral, económica, científica, presupuestaria, medioambiental…) a nivel nacional, autonómico y local, ofreciendo los datos con la mayor desagregación posible (barrios). Se priorizará aquella información requerida de forma más recurrente en las solicitudes. Todos los datos deberán publicarse en formatos abiertos y reutilizables, con sus respectivos metadatos, y deberán ser incluidos, además, en un catálogo especial sobre la covid-19 en el portal datos.gob.es ; 
  • Publicar proactivamente y de forma inmediata: 
    • la conformación del o de los comités científicos, así como los informes en los cuales se basan las decisiones tomadas por el Gobierno; 
    • toda la información relacionada con la contratación pública de emergencia, incluyendo intermediarios, beneficiarios, contratos, liquidación, ejecución, etc. 
    • Mantener un soporte digital de toda la información relacionada con la covid-19 que permita la trazabilidad de las acciones realizadas y, por ende, garantice la adecuada rendición de cuentas.
  • Garantizar la protección de la privacidad, asegurando que el seguimiento y la vigilancia digital usada para proteger la salud de los ciudadanos sea una medida temporal y supervisada constantemente por especialistas y miembros de la sociedad civil, permitiendo una completa transparencia del uso dado a los datos recolectados. 

Entidades que nos adherimos a la petición

post-ca

Carta al President Sánchez

Benvolgut President del Govern que finalment tenim,
El camí cap al que volem aconseguir és ardu i tortuós, també per a la societat civil. Aquest any l’associació sense ànim de lucre Innovació i Drets Humans (a internet ihr.world) ens hem esforçat molt i ens hem portat molt bé: tenim 700.000 registres online a la base de dades centralitzada de la Guerra Civil i el franquisme, tots referenciats a arxius i investigacions, sense el suport de cap administració.

Ens va indignar la dificultat de familiars de persones desaparegudes i represaliades per accedir a informació. Per això, hem donat accés a gairebé mig milió de registres nominals de procediments judicials militars entre 1936 i 1975, i més de 130.000 de batallons disciplinaris de soldats treballadors entre d’altres (Explora la base de dades).

No ens deixem influir per la publicitat. Si bé el que demanem per al 2020 exigeix ​​valentia política, no escalabrarà les arques de l’Estat:

  • Desbloquejar al Congrés la iniciativa de modificació de la Llei de Secrets Oficials 9/1968 i que s’estableixi la desclassificació automàtica de documents després d’un màxim de 50 anys com en altres països del nostre entorn. O bé elaborar una Llei d’Arxius.
  • Dotar tots els arxius dels recursos humans i econòmics necessaris per a gestionar i descriure els fons encara ocults del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
  • Publicar o donar permís per a reutilitzar les bases de dades i els instruments de descripció dels arxius sobre repressió, especialment des de la Subdirección General de Archivos Estatales. 
  • Acabar amb totes les barreres a l’accés a la documentació, especialment a la històrica, que pateixen els que volen investigar Guerra Civil i franquisme des de fa dècades. En aquest cas, el dret d’accés ha de prevaler sobre la protecció de dades personals; que consti per llei.
  • Acabar amb les fundacions que custodien documents de tots els ex caps d’Estat i de govern. Que la documentació s’integri en arxius públics.

Aquest any continuarem treballant per a que la innovació millori la protecció als drets humans fonamentals, especialment el dret a obtenir informació pública, i confiem que Vostès també.

Quedem a l’espera de la seva resposta. Salutacions cordials,
Innovación y Derechos Humanos (info@ihr.world)

post-ca

Tres anys reivindicant el dret d’accés a la informació

Avui Dia Internacional dels Drets Humans, tot l’equip d’Innovation and Human Rights celebrem el tercer aniversari de la nostra associació sense ànim de lucre. Compartim la nostra satisfacció per haver creat i mantenir online la base de dades centralitzada de víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme , que a dia d’avui integra 700.000 registres referenciats a arxius i investigacions. També manifestem la nostra determinació a continuar. 

El big data de la repressió

Fins al moment, la majoria de registres, en concret 485.136, són de procediments judicials militars procedents de diversos arxius del Ministeri de Defensa, que hem centralitzat per primera vegada. Corresponen únicament a l’Exércit de Terra a onze províncies de l’Estat espanyol. 

Promoure l’accés a la documentació de la Guerra Civil i perseverar en la construcció de la base de dades no sempre ha estat fàcil. No hem rebut suport econòmic de cap administració pública. Sovint hem topat amb límits a l’accés perquè el reglament general de protecció de dades s’interpreta de la manera més estricta possible. A més, el nostre treball és atípic: trobem dades històriques ja publicades i les homogeneitzem per fer-les buscables. 

Treball en equip

Res del que hem fet hauria estat possible sense: (1) totes i cadascuna de les estupendes persones que formen part o han col·laborat amb Innovation and Human Rights: professionals del Periodisme, la Informàtica, la Història i l’Arxivística, entre d’altres. (2) la feina dels arxius, i els seus professionals que descriuen la documentació i la faciliten a tothom que investiga (3) els/les autors/es que han contribuït a enriquir la base de dades amb el fruit de les seves investigacions (4) les personas que sempre ens han recolzat, cadascuna des de la seva posició; elles saben qui són. No només arxivers/es, historiadors/es, informàtics/ques, associacions de víctimes i d’altres, amb qui mantenim un contacte continuat, sinó també persones anònimes que ens descobreixen, ens escriuen i, o bé agraeixen la nostra feina altruista o bé ens encarreguen alguna feina que ens permet sobreviure com associació. 

Fent xarxa 

També estem molt satisfetes i agraïdes perquè hem signat convenis de col·laboració amb l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya, la Universidad de Santiago de Compostela, el CRAI Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (UB), la Fundación Pablo Iglesias i, recentement, la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB). A més, hem rebut estudiants en pràctiques de Periodisme i Història de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR). Actualment estem ampliant aquests acords.  

L’embrió d’IHR va ser el projecte multimèdia 800 dies sota les bombes , sobre la Guerra Civil a Barcelona, per a betevé (llavors Barcelona Televisió), que incorporava una base de dades de persones mortes per bombardeig. Ja llavors ens va indignar que fos tan difícil pels familiars de les víctimes accedir a informació, vuitanta anys després. El novembre de 2017 vam presentar la base de dades, en aquell moment amb 224.000 registres online, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquell dia m’acompanyaren Guillermo Blasco, soci fundador, i Javier Rodrigo, Doctor en Història i expert en feixismes, guerra civil i violència col·lectiva, que va destacar la importància d’una iniciativa que permetès creuar dades i enriquir el coneixement històric. 

Objectius 2020 

A curt plaç, acabarem de documentar la nostra metodologia per a que el nostre treball es pugui replicar i per a millorar la nostra productivitat.  “El principal repte és que cada conjunt de dades té una estructura diferent que sovint ve determinada pel seu contingut,” diu Carla Ymbern, experta en Periodisme de Dades, a IHR des de 2017. “Verifiquem que no hi hagi valors duplicats o incomplets, i que no se n’hagi omès cap al convertir el fitxer en dades reutilitzables. Quan tenim la certesa que les dades són correctes, identifiquem els camps rellevantes i netegem les dades aplicant uns criteris establerts”. 

Busquem també seguir incrementant el volum de dades, que hem triplicat en dos anys. Treballem per establir noves aliances i llençar més projectes. A mig plaç, es manté el repte de millorar el concepte i l’accesibilitat de la base de dades per a poder creuar més dades. Centralitzar tots els camps de la informació suposarà un salt qualitatiu per contribuïr a la investigació historiogràfica. 

La nostra ambició és global, no es centra en un àrea geogràfica. “Espanya i la seva gent han estat molt generoses amb mi des de la meva primera visita el 1974 –en paraules de Charlie Nurse, historiador que elabora la versió anglesa d’aquest web des de Cambridge–. Crec que aquest projecte ajuda a la societat espanyola a entendre i asumir el seu passat més recent”. Com a conclusió, es mantenen els nostres objectius de facilitar l’accés a la informació, difondre el treball dels arxius i contribuïr a la investigació històrica.

dataset-ca

485.136 causes militars obertes contra presumptes “rojos”: el big data de la repressió

Des de l’associació sense ànim de lucre Innovation and Human Rights creiem que l’accés a la informació és un dret fonamental, reconegut per la legislació internacional, per moltes constitucions i per més de 80 lleis nacionals de tot el món, que implica el dret de tota persona a sol·licitar i rebre informació d’entitats públiques. 

Avui volem explicar-vos que estem facilitant l’accés a les dades de gairebé mig milió de procedimients judicials militars oberts a 11 províncies d’Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme entre 1936 i 1975, segons dades del Ministeri de Defensa. Estem treballant per a donar accés a aquest tipus de dades de diverses províncies més. 

“L’accés a la informació és fonamental per a trencar amb el silenci i el desconeixement que encara hi ha respecte a la nostra història recent”

Innovation and Human Rights porta des de 2016 recopilant i republicant dades fins ara disperses, integrant-les a una base de dades centralitzada de la Guerra Civil i el franquisme. Ara són buscables a un clic.

La nostra base de dades ha superat els 700.000 registres i cadascun dirigeix a la seva font documental i a una pàgina de referència que explica d’on procedeix el conjunt de dades, la seva autoria i com accedir a la documentació original o a la informació. Principalment, els conjunts de dades es basen en índexs elaborats pels propis arxius, però també comptem amb dades d’investigacions històriques de zones com La Rioja, Aragó, Catalunya i Madrid compartides per les seves autores per aquest projecte (Explora la secció Conjunts de dades per més detalls). 

“Moltes persones ni saben que els seus familiars van ser represaliats; es sorprenen molt quan troben els seus noms i accedeixen a la documentació”

Fins el moment s’han integrat dades dels Tribunals Territorials Militars Primer (Madrid, Albacete, Alacant, Castelló, València), Tercer (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona) i Quart (León, Zamora), que ja eren públics des de les pàgines de l‘Archivo General e Histórico de Defensa, l‘ Arxiu Nacional de Catalunya i l’ Archivo Intermedio Militar Noroeste respectivament. Explora la nostra base de dades des d’aquí per més detall)

Es pot buscar per nom i cognom. Des de cada registre s’obté informació sobre com accedir a la documentació original, si està en un arxiu; o a la referència d’un llibre, tesi doctoral o article acadèmic. Amb les dades de la repressió a Catalunya, Innovation and Human Rights ha elaborat també l’exposició virtual Sumaríssims en femení.

Aclaració important: Són 485.136 registres de causes, no persones. Una causa pot agrupar desenes de persones. Igualment, a una persona se le poden haver obert 2, 3, 4, 5… causes. En la majoria de casos, el registre no especifica quin va ser el resultat o sentència.

L’associació compta amb un equip de treball interdisciplinar majoritariament femení amb professionals de Periodisme, Informàtica, Història, Arxivística i Estadística.

Hem difòs el nostre treball a congressos i tenim tres objectius:

  1. Facilitar l’accés a la informació sobre víctimes i persones represaliades.
  2. Difundir el treball dels arxius per promoure el seu coneixement i l’accés a la documentació.
  3. Contribuïr a la investigació històrica, per la possibilitat de compartir i creuar les dades.

“Ens va escriure una persona dient que, buscant dades d’un familiar, n’havia trobat sis. Una altra afirmà que no hi hauria ningú, fins que va teclejar el seu cognom, que era molt poc habitual.”

A més, la base de dades integra també entre d’altres els noms de

Foto: Rendició de milicians republicans a Somosierra, Madrid. Succés després de la Batalla de Guadarrama el 1936. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía [Google Arts & Culture].