La victòria d’Ascensión Mendieta

El 2010 Izquierda Unida de Guadalajara va publicar un llistat de cents de represaliats pel franquisme en la província en què apareixien 839 afusellats, 217 a Guadalajara ciutat: 69 d’ells procedents de Guadalajara i 148 naturals d’altres províncies. L’objectiu de ihr.world és integrar documents com aquest, amb referències als arxius sempre que sigui possible, i així crear una base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

La filla d’un dels homes de la llista, Ascensión Mendieta, va obrir la porta de casa seva quan tenia tretze anys perquè algú trucava. Uns homes van endur-se el seu pare i l’executaren. Mai més el va tornar a veure i ha passat la seva vida portant flors al cementeri de la ciutat, sabent que el cos del seu pare havia estat llençat a una fossa comuna allà. Des de 2013 lluita per recuperar els ossos de son pare i finalment ho ha aconseguit.

Timoteo Mendieta, carnisser, va ser afusellat el 15 de novembre de 1939 després d’un consell de guerra per haver pertangut a la UGT i per “auxili a la rebel·lió”. Va deixar vídua i set fills. Al cementeri de Guadalajara van contruïr un mur, que no es va enderrocar fins 1979, per a impedir l’accés a la fossa comuna.

doc inhumacion Timoteo Mendieta

La Justícia espanyola va negar-li la possibilitat poder exhumar el cos de son pare. Esgotada aquesta via, Ascensión Mendieta va complir 88 anys en un avió camí de Buenos Aires per prestar testimoni davant la jutge María Servini com a part de l’anomenada “querella argentina“.

Aquest mes de juny, per primera vegada, una descendent d’una víctima d’execució del franquisme -Ascensión Mendieta- ha aconseguit que s’exhumi un familiar seu i demostrar documentalment -per contrast amb mostres d’ADN- davant la Justícia (argentina, universal) que se’l va executar, se’l va llençar a una fossa comuna i que se la va impedir accedir a les seves restes: cosa que la Llei d’Amnistia de 1977 no permet. En paraules de l’advocada Ana Messuti a la cadena SER el paper dels jutjats de Guadalajara acceptant els exhorts de la jutge argentina ha estat fonamental.

La Sexta, Público i eldiario.es estan entre els pocs mitjans que han seguit la seva història:

Aqui teniu la galeria de flickr de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), que ha finançat les dues exhumacions en el cementeri de Guadalajara i que no rep cap ajut públic: la de la fossa 1, el gener de 2016, amb resultat negatiu; la definitiva, de la fossa 2, el passat maig. Aquí, una foto especial: el jutge degà de Guadalajara saludant a Ascensión Mendieta. La major aportació per a aquesta exhumació ha vingut d’un sindicat d’electricistes noruecs, que ha donat més de 50.000 euros des de 2014.