El passat dijous es va presentar al Congrés dels Diputats el Projecte de Llei de Memòria Democràtica. Félix Bolaños, Ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica va senyalar durant la seva presentació: “Planteamos, por primera vez en una ley, la condena y el repudio al golpe de estado del 18 de julio del 36”. Es va referir també a Ascención Mendieta: “el único delito de su padre fue ser el líder de UGT en su pueblo”. I va afegir:
“Todas las fuerzas políticas deberían entender que condenar la dictadura y homenajear a sus víctimas no es ideología; es justicia; es democracia”.
Entre altres aspectes, la norma modifica el règim jurídic del conjunt de Valle de los Caídos com a pas previ a la seva resignificació. El passat juliol, vaig tenir l’oportunitat d’assistir al curs “Memoria democrática y ciudadanía: El Valle de los Caídos en perspectiva comparada”, organitzat per l’escola d’estiu de la Universidad Complutense de Madrid (UCM).
Va inaugurar el curs Fernando Martínez López, Secretari d’Estat de Memòria Democràtica del Govern espanyol. Va explicar que el nou Proyecto de Ley de Memoria Democrática consta de 65 articles (pot llegir–se aquí). Segons Martínez López, es centra en quatre eixos fonamentals: la nul·litat de les resolucions jurídiques com els consells de guerra, el paper de les dones (que van sofrir no únicament repressió política, sinó també de gènere), el reconeixement del moviment memorialista, i la creació d’un cens de totes les víctimes.
Durant els tres dies del curs es van desenvolupar diverses ponències que van posar el focus al Valle de los Caídos i en una possible resignificació de l’espai. Destaquem la intervenció de Francisco Etxebarría, el reputat antropòleg forense a càrrec de la operació que pretén portar a terme una primera exhumació al Valle de los Caídos. Aquest va recalcar la importància d’exhumar fosses “para consolidar los valores democráticos y los Derechos Humanos“.
Segons Etxebarría, que des de l’any 2000 ha tingut un paper clau en la exhumació de 900 fosses i la recuperació de 10.000 cossos, la intervenció al Valle es consolida com un “un reto sin precedentes” . La dificultat de l’actuació, va puntualitzar: “viene especialmente marcada por la cantidad de víctimas enterradas en un mismo lugar” . Són al voltant de 30.000 cossos repartits en diversos nivells.
Al 2018 vam incorporar a la base de dades de ihr.world els registres de 20.324 personas les restes de les quals van ser traslladades al Valle. Tal i com vam ressenyar llavors (aquí), en molts casos aquests cossos van ser traslladats sense el consentiment ni el coneixement dels seus familiars.
Pedro Fausto Canales, que també va participar en el curs d’estiu, es un dels familiars afectats. Va explicar que el seu pare i el seu tiet van ser traslladats al Valle sense autorització prèvia ni coneixement de la seva família des de la fosa de Pajares de Adaja (Àvila). Ara Fausto forma part d’una de les 77 famílies que han sol·licitat exhumar als seus familiars del Valle de los Caídos.
Joan Pinyol és un altre d’aquests familiars. El seu avi matern, Juan Colom Solé, republicà, va ser enterrat a la fosa comuna del cementiri de Lleida i també traslladat sense consentiment al Valle. Pinyol és autor del llibre Avi et traure d’aquí, l’edició del qual s’ha actualitzat al 2021, i va participar en el documental del mateix nom, que vam ressenyar aquí al 2017.
Les persones que han sol·licitat l’exhumació dels seus familiars han rebut una carta del Govern espanyol:
Mediante el presente escrito quiero informarles de que hoy lunes 20 de septiembre comenzarán los trabajos previos para intentar la exhumación de su familiar (…) inhumado en el Valle de los Caídos, tal y como ustedes solicitaron a través de Patrimonio Nacional.
Sabemos que ha sido un proceso largo, pero era necesario tener las garantías técnicas y jurídicas para un operativo forense que quizá sea el más complejo que se ha acometido en nuestro país.
También es importante que todos seamos conscientes de las dificultades técnicas con las que vamos a encontrarnos, más de 60 años después de los traslados, y que entrar en las criptas no garantiza necesariamente que se encuentren a las personas que se buscan. Pero la decisión política es firme y se agotarán todos los medios técnicos en la búsqueda de su familiar.
La creació d’un cens de víctimes ens sembla un aspecte fonamental del nou Projecte de Llei de Memòria Democràtica. Martínez López va especificar que ara mateix aquest cens només s’estudia des del punt de vista metodològic. El mes passat, Gogora (Instituto de la Memoria, la Convivencia y los Derechos Humanos del País Vasco) va organitzar una jornada sobre víctimes de la Guerra Civil on diverses comuniutats autònomes van poder intercanviar per primer cop les seves experiències respecte a les seves pròpies bases de dades de morts de la Guerra Civil i la dictadura.
Per a l’ Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), el projecte actual es queda curt:
“Hay una oficina de atención a las víctimas del terrorismo. ¿Por qué no crean una oficina de atención a las víctimas del franquismo?”
Emilio Silva a La Cafetera (14/10/2021)
[Traducció: Carlos Terraga]
Mantenim una base de dades amb 1,4 milions de registres de la Guerra Civil i el franquisme. Subscriu-te al nostre butlletí de notícies aquí i considera la possibilitat de fer una donació aquí. Gràcies!
FOTO: El Valle de los Caídos. Autora: Laura Cuesta.