Si llegeixes aquest article i et resulta útil, considera la possibilitat de fer una donació aquí per poder continuar amb la nostra feina. Gràcies!

Per celebrar el quart aniversari de Innovació i Drets Humans, hem incorporat un total de 562.298 registres d’expedients del Ministeri d’Educació a la nostra base de dades. Els hem dividit en dos conjunts de dades. 49.045 expedients són de Depuració de mestres i 513.253 són d’expedients de Titulació del Ministeri d’Educació. Així, la base de dades de ihr.world arriba als 1.282.626 registres que es poden cercar per noms i cognoms.

Els registres de “mestres depurats” són expedients de depuració oberts a professionals de l’educació que van ser apartats de les seves funcions de manera fulminant després de la victòria de les forces sublevades, a mesura que van anar avançant posicions durant la Guerra Civil i especialment a la postguerra.

[Nota 9 març 2021: A la versió anterior d’aquest article es mencionava un número més gran de registres i un únic conjunt de dades. Expliquem la rectificació en aquest article]

Mai fins ara havia sigut tant accesible la referència a aquests expedients de depuració. La base de dades és una gran tasca duta a terme durant anys per l’Arxiu Central de l’Educació (ACME), tot i que actualment els expedients estan a l’Arxiu General de l’Administració (AGA) d’Alcalà d’Henares, on hi van ser transferits.

La depuració no tracta únicament als i les mestres de Primera Enseñanza o de Secundaria, o de l’ Escuela Normal (el que avui seria Magisteri). S’inclouen també les Universitats, les Escoles d’Enginyeria i Arquitectura, les Escoles Tècniques, les Escoles de Comerç, les Escoles Taller; i no solament el professorat si no que també ajudants, auxiliars, personal administratiu, porter/es i qualsevol vinculat a l’Ensenyament d’una forma o altre a qui va afectar la depuració.

Els expedients del Ministeri d’Educació són més de mig milió i cobreixen les especialitats més variades: no només mestres, si no també perits industrials, professorat mercantil, d’enginyeria, arquitectura, veterinària, ajustador, torner, capatàs i molt més. Estem analitzant les dades i pròximament podrem oferir més informació.

Tal i com vam explicar en un article anterior, la missió de l’escola republicana era transformar el país. Hi va haver una generació de mestres identificats i identificades amb la República. Els militars sublevats van voler acabar amb les idees essencials en que aquesta es sostenia: llibertat, autonomia, solidaritat, civisme, que es reflectien a l’escola.

La República espanyola va ser pionera en fer possible dues situacions molt rellevants que avui en dia es donen per suposades al nostre país i en altres del nostre entorn: l’educació pública, laica i mixta; i el paper rellevant de les dones a la societat. Per això, la dictadura es va es va acarnissar amb els i les mestres.

Es va executar un número indeterminat d’ells i elles, sobretot durant la guerra civil i a l’inici de la postguerra, sovint de la forma més cruel i arbitraria, com va explicar Maria Antonia Iglesias a Maestros de la República. Los otros santos, los otros mártires (La Esfera de Libros, 2006). Allà explica les biografies de Arximiro Rico (Baleira, Lugo), Ceferino Farfante i Balbina Gayo (Cangas del Narcea, Astúries), Bernardo Pérez Manteca (Fuentesaúco, Zamora), Miguel Castel Barrabés (Sant Bartomeu del Grau, Barcelona), José María Morante Benlloch (Carcaixent, València), Gerardo Muñoz Muñoz (Móstoles, Madrid), Severiano Núñez García (Jaraiz de la Vera, Cáceres), Teófilo Azabal Molina (Jerez de la Frontera, Cadis), Carmen Lafuente (Cantillana, Sevilla) i José Rodríguez Aniceto (El Arahal, Sevilla). 

A mesura que els militars sublevats avançaven per la península i prenien posicions, no només engarjolaven a soldats, si no també a representants polítics i socials. A més, apartaven als i les mestres dels seus càrrecs. Inicialment, es va prohibir impartir ensenyament a totes les persones que havien exercit a la zona republicana durant la Guerra Civil. El vuit de novembre de 1936 es van crear mitjançant el Decreto 66 les Comisiones Depuradoras del personal de la Enseñanza, de quatre tipus: (1) Personal universitari; (2) Escoles d’enginyers i arquitectes; (3) Ensenyament mitjà, inspectors, professorat d’Escuelas Normales i personal de les seccions administratives; i (4) Magisteri primari. D’aquestes últimes hi havia una comissió per província, mentre que les dues primeres eren úniques.

Per a l’historiografia sobre la depuració de l’ensenyament, és un punt d’inflexió la tesis doctoral publicada el 1997 sota el títol La escuela y el Estado Nuevo. La depuración del magisterio nacional (1936-1943) de Francisco Morente Valero, actualment professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la que s’incloïa un annex amb 20.000 noms, sent només una mostra. Al 2017, Jesús Manuel García Díaz va llegir la seva tesis La depuración del Magisterio nacional en A Coruña, i allà es descriu àmpliament els estudis generalistes i d’àmbit local sobre la depuració de l’Ensenyament fins llavors (pàgines 24-62).

Aquest conjunt de dades s’uneix als majors incorporats fins a la data a la base de dades de ihr.world, que es pot cercar per noms i cognoms, que compta també amb:

• 485.136 registres de causes militars (conegudes com “consells de guerra”) de los Tribunales Territoriales Militares Primero (Madrid, Albacete, Alicante, Castellón, Valencia), Tercero (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona) y Cuarto (León, Zamora). [Explora els sumaríssims aquí]
• 137.898 registres de Soldados trabajadores y soldados escolta de Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores

entre molts altres que es poden explorar a la secció Conjunt de dades.

[Traducció: Carlos Terraga]

Si llegeixes aquest article i et resulta útil, considera la possibilitat de fer una donació aquí per poder continuar amb la nostra feina. Gràcies!

FOTO: Escola a Espanya abans de 1936. Una mestra amb els seus alumnes. Autoria desconeguda. Wikipedia. Domini públic.