Dones condemnades a mort amb pena commutada

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i del Dia Internacional de les Dades Obertes, l’any passat vam difondre l’exposición virtual Sumaríssims en Femení i vam integrar el conjunt de dades Mujeres asesinadas en Aragón: Eva en los infiernos . Gràcies a la feina en equip, la base de dades d’ihr.world té ja més de 670.000 registres. D’ells, 470.000 són de procediments judicials militars (coneguts com a sumaríssims) incoats a Catalunya , Madrid, la Comunitat Valenciana i Albacete. Podem saber que entre els gairebé 70.000 de Catalunya hi va haver 4.410 condemnes a mort i es va executar a 3.358 persones. De la resta, hem ubicat la documentació gràcies a la feina de l’arxiu, però no es fa pública quina va ser la sentència en cada cas.

Tot i això, durant aquest any hem trobat una nova peça de puzzle del mapa de víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil: l’Archivo General Militar de Guadalajara disposa d’un llistat de 363 pàgines amb el nom Los expedientes personales de penas de muerte conmutadas. Conté els noms de les persones la condemna a mort de les quals es va revisar perquè no s’havia executat, per haver estat commutada per la immediatament inferior –30 anys de reclusió major–, directament pel Cap de l’Estat per indult o decisió personal.

Així que ara hem integrat tres conjunts de dades en referència a aquest altre tipus de cruel repressió de la dictadura franquista. Condemnar a mort a algú que estava a la presó suposava que qualsevol vespre podia escoltar el seu nom a la llista de “sacas” o persones a qui s’executava a la matinada següent. Les hi va haver que van passar molts mesos sense saber que la seva pena havia estat commutada.

Els tres conjunts de dades que ara afegim a la base de dades inclouen els noms de:

Les commutació de penes la proposava cada Comissió Provincial d’Examen de Penes (CPEP) a la Comissió Central d’Examen de Penes (CCEP), depenent del Ministeri de l’Exércit. La revisió de les penes de mort es va iniciar el setembre de 1942, posteriorment a la de les penes ordinàries, iniciada al febrer de 1940 arran de la creació de les Comissions Provincials d’Examen de Penes ( Orden de 25 de enero para constituir comisiones provinciales ).
En el seu pròleg, la pròpia Ordre feia al·lusió a l’arbitrarietat del sistema militar judicial:

A Innovation and Human Rights som conscients que integrem a la base de dades 79 noms de dones per triplicat i 832 per duplicat. Fem això complint amb el nostre objectiu de recollir la màxima informació sobre cadascuna de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.. Si algú troba la seva àvia entre alguna d’aquestes dones, tindrà l’oportunitat d’obtenir-ne informació de diverses fonts tot i que, en part, estarà basada en el mateix fons documental.
Per exemple, l’única dona miliciana que va patir un consell de guerra a Catalunya i va ser sentenciada a mort de la qual consta que la seva pena de mort va ser commutada és Adela Trilles Salvador. Si la cerquem a la base de dades, en trobarem quatre referències amb una base documental:

    • Al seu consell de guerra, dins llista de reparació jurídica de víctimes del franquismepublicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya i consultable a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona.
    • A la seva commutació de pena, dins Penas de muerte conmutadas,, l’índex publicat per l’Archivo General Militar de Guadalajara.
    • Al llibre El perdón de Franco , d’Angeles Egido, sobre la repressió a les dones durant la posguerra: detencions, interrogacions, tortures i internaments a la presó, a més de la “política de suposada clemència el fonament teòric de la qual enfonsava les seves arrels a la redempció, previ reconeixement de la culpa, i que es va embolicar (…) en la capa ideològica de l’indult o l’amnistia, lligada a solemnitats religioses”.
    • A la tesi Republicanas condenadas a muerte: analogías y diferencias territoriales y de género (1936-1945) de Francisca Moya Alcañiz. El llistat de 79 milicianes inclou no només les que van ser físicament al front sino també aquelles que segons consta a les sentències condenatòries es van vestir com milicianes i dugueren armes mentre participaren activament a la retaguàrdia republicana durant la guerra.

Per exemple, d’Adela Trilles a la tesi es diu: “tenía 33 años, casada, taquillera de ferrocarril, de filiación socialista, vistió de miliciana y fue nombrada jefe de las Juventudes Femeninas, siendo condenada en Tarragona, el 30 de mayo de 1939, por propagandista y cachear en la estación a las mujeres que le eran sospechosas”

Després d’haver estat condemnada a mort, Trilles va sortir en llibertat condicional des de la Presó de Dones de Les Corts el 1946, segons consta al BOE del 6 de març d’aquell any.

Aviat incorporarem altres conjunts de dades en els quals seguim treballant.

Foto: Milicianes CNT-FAI (domini públic)

Un pensament a “Dones condemnades a mort amb pena commutada”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *