El 6 d’octubre farà un any que Innovation and Human Rights ens vam adreçar al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (DRAEIT) per sol·licitar una còpia del Cens de persones desaparegudes de la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya per integrar-lo a la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, màxima autoritat catalana d’accés a la informació, denega l’accés als noms del Cens de persones desaparegudes de la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya a ihr.world

El cens que la Generalitat ens nega va començar a ser elaborat i li va ser cedit per l’Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, que encara publica peticions de familiars de víctimes de desaparició forçada a les seves pàgines.  

El Grup de Treball sobre desaparicions forçades o involuntàries de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans demana des de fa anys a l’Estat espanyol que creï una base de dades centralitzada de víctimes de desaparició forçada (aquí més informació).

Per nosaltres, en aquest cas, l’interés públic de la informació i la possibilitat d’ajudar als familiars d’aquestes persones desaparegudes primen sobre la protecció de dades personals, especialment quan parlem de que la majoria van desaparéixer entre 1936 i 1939. És a dir, si el 1939 haguessin tingut 16 anys, ara en tindrien 95.

A més, s’estableix una greu i absurda contradicció quan, per una banda, la Generalitat pot fer pública la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (incorporada a la base de dades), amb noms i cognoms de persones, entre 1939 i 1975 (argumentant que hi ha una llei que ho permet) i no permet fer públic els noms del cens de desapareguts.

El mes de novembre de 2017, el DRAEIT comunica que la sol·licitud ha estat estimada i que les dades estan publicades i poden ser descarregades des del portal de dades obertes de Catalunya. Tot i així, les dades corresponents als noms i cognoms de les persones desaparegudes han estat substituïdes per les seves inicials per poder ser utilitzades amb finalitats històriques, estadístiques, científiques i de gènere i respectar el dret dels familiars a no fer públiques dades sensibles dels seus avantpassats.

Davant la resposta, reclamem a la GAIP (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública) perquè les dades facilitades no es corresponen amb les sol·licitades. És a dir, les dades corresponents al nom i cognoms de les persones han estat substituïdes per les inicials de cadascuna de les persones afectades.

La GAIP sol·licita un informe sobre la nostra reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).

La conclusió a la que arriba l’informe de l’APDCAT (12 pàgines a un espai) és que la normativa no impedeix l’accés a la informació de les persones desaparegudes amb declaració judicial de mort o defunció que consten al fitxer de la Generalitat. Tanmateix, en referència a les persones desaparegudes que no consten amb declaració judicial de mort o defunció, la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a les dades del portal de dades obertes, sempre i quan aquesta informació no en permeti la identificació.

En primer lloc, segons l’APDCAT és que l’accés a la identitat d’aquestes persones és una informació que ha d’interessar als familiars de les víctimes. “L’objectiu de la localització i identificació d’aquestes persones es fonamenta en la necessitat de reconèixer la seva dignitat i el dret dels familiars a obtenir informació sobre el seu destí”. L’associació no acredita ser familiar i sol·licita accés a la informació de totes les persones que consten a la base de dades i segons la legislació de transparència. En l’àmbit de la recerca i localització de les persones desaparegudes no es pot negar l’interès que pot tenir per a la societat el coneixement del nombre de persones desaparegudes, l’origen o les circumstàncies de la seva desaparició. Aquestes dades estan disponibles en el portal de dades obertes al públic en general i hauria de ser suficient “sense sacrificar injustificadament la privacitat de les persones que puguin resultar afectades”. Per altra banda, l’informe també es recolza en el Principi de minimització de dades del Reglament 2016/679 del Parlament i del Consell Europeu, de 27 d’abril de 2016, General de Protecció de Dades, exigeix que “qualsevol tractament de dades que es dugui a terme, es limiti a les dades mínimes necessàries per assolir la finalitat pretesa amb aquest tractament”.

En segon lloc i respecte la justificació de l’accés a la informació als familiars, el Departament ha contrargumentat que aquests ja tenen accés a la base de dades. “Es fa palès que no sembla que estigui justificat l’accés a la informació reclamada als efectes de que els familiars de les víctimes puguin disposar d’una informació que ja coneixen o que poden conèixer a través d’un canal d’accés previst expressament per facilitar-los-hi els detalls de la informació de què disposa l’Administració”.

Per últim, l’Autoritat no reconeix a l’associació com investigadors i considera que l’accés a aquestes dades no es pot fer de forma generalitzada i s’hauria d’avaluar cas per cas. “Cal tenir en compte que la informació relacionada amb les circumstàncies de la desaparició de persones durant la Guerra Civil i el període posterior de repressió franquista és informació de naturalesa sensible, i la divulgació de la identitat dels afectats suposaria una ingerència, no només en la privacitat de la persona desapareguda, sinó també en la dels seus descendents familiars”. Deu ser per això que s’ha aprovat una llei que permet difondre la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme!

Com a resultat de l’informe de l’APDCAT, el març de 2018, la GAIP (Recordem: Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, amb tot el respecte per la feina que fan) emet un informe (15 pàgines a un espai) on desestima facilitar la informació reclamada.