On van morir els traslladats al Valle de los Caídos?

Aquesta entrada ha servit de base per a l’article Estos son los otros muertos del Valle de los Caídos publicat per Juan Miguel Baquero a eldiario.es l’1 de setembre de 2018.

El Valle de los Caídos, erigit per commemorar la Guerra Civil i obert al públic l’1 d’abril de 1959, és la fossa comuna més gran d’Espanya. Allí no nomès estan les restes de Francisco Franco sinó també els de més de 33.000 persones, moltes de les quals van ser traslladades sense el consentiment i fins i tot sense el coneixement de les famílies de les víctimes, de tots dos bàndols, especialment del republicà, tal com expliquem en Qui més hi ha al Valle de los Caídos?

Ara Innovation and Human Rights ha analitzat les dades de procedència de les 20.324 persones identificades els cadàvers de les quals es van traslladar al Valle de los Caídos, que recentment s’han integrat en la nostra base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme -ara ja amb més de 1,3 milions de registres (*)-. Només 157 de les persones identificades són dones.

4.083 cossos procedien de Madrid, l’equivalent a setanta autocars plens de persones; i 3.902 de Tarragona. Crida l’atenció la desigualtat entre les diverses zones del territori espanyol. Gairebé el 70% dels traslladats les restes dels quals estan identificats procedien de quatre províncies: Madrid (20%), Tarragona (19%), Saragossa (18%) i Terol (12%).

Astúries, Lleida i Castelló són les altres províncies des de les quals es va traslladar els cossos de més d’1.000 persones. No consten registres de trasllats des d’Orense, Pontevedra ni Santa Cruz de Tenerife, prenent com a referència dit llistat.

Aquesta anàlisi correspon al conjunt de dades Víctimes enterrades al Valle de los Caídos, amb els registres de més de 20.000 persones els noms de les quals van quedar documentats en els Llibres registres de l’Abadia de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, en els quals es van anotar ingressos des del 17 de març de 1959 al 3 de juliol de 1983, i en la pàgina web del qual s’admet desconèixer el nombre exacte de restes.

Anys enrere, nomesevoces.net , projecte interuniversitari de recerca sobre la Guerra Civil i la repressió franquista a Galícia, va obtenir aquest llistat a partir del Mapa de Fosses del Ministeri de Justícia.

Innovation and Human Rights treballa per l’accés da tota la documentació sobre la Guerra civil i el franquisme. Té actualmente signats convenis amb l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universidad de Santiago de Compostela, en relació amb nomesevoces.net i el CRAI- Biblioteca Pavelló de la República. També està adherida a la Coalición Pro-Acceso.

(*) Quan es va publicar aquest article el 28 d’agost de 2018 teníem 249.000 registres.