Aquesta setmana l’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat la llista de 69.769 registres de persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme en format reutilitzable #opendata. Uns dies abans estava disponible en versió pdf, és a dir no reutilitzable, arran de la publicació en el DOGC de la Llei 11/2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els tribunals militars i simbòlicament nul·les les sentències i resolucions de les causes instruïdes per causes polítiques.

Celebrem que Catalunya s’afegeixi a Galícia i al País Basc publicant en obert llistats de víctimes del franquisme. Cal recordar dues coses importants:

1- La base de dades que ara es publica existeix des de 2015. Part de la llista publicada no era inèdita. Es coneixien dades estadístiques i també els noms dels 3358 executats, entre ells 17 dones (la foto de Carme Claramunt, una d’elles, encapçala aquest article), per la Guia de la sèrie documental Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) 1939-1980. La va elaborar l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) arrel d’una feina de deu anys, després d’un acord amb l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer (TMT3), que va permetre accés total als seus fons. L’arxiu del TMT3 segueix custodiant la totalitat de la documentació, i és allà on cal demanar-ho si es vol consultar un expedient concret [Adreça electrònica: archivotribunalmilitarbcn@oc.mde.es ; Adreça postal: Portal de la Pau, s/n – 08002 Barcelona ]

2- Les dades publicades ajuden a conéixer l’abast de la repressió però no són exhaustives ni de lluny. A Espanya existeixen 28 arxius militars i n’hi ha molts més amb documentació de l’época, referent a: presons, camps de concentració franquistes, batallons disciplinaris de soldats treballadors, batallons de treballadors,..

Nosaltres estem recopilant aquesta informació. A Catalunya, seguim pendents encara de l’apertura de la base de dades del Centre d’Història Contemporània i les seves referències arxivístiques, de les del Fons de la Presó Model i la Presó de Dones de Les Corts de l’ANC i de moltes d’altres a nombrosos arxius.

La publicació dels noms d’aquestes víctimes ens arriba després de mesos de molta feina invisible. El 15 de setembre de 2016, Guillermo Blasco i jo vam entrevistar-nos per primera vegada amb Mireia Plana -Subdirecció de Memòria, Pau i Drets Humans- i Plàcid Garcia-Planas -Memorial Democràtic-, per explicar-los el projecte d’ihr.world de la base de dades centralitzada #GuerraCivil #opendata.

Vam oferir la nostra col·laboració per treballar les dades estructurades disponibles a diferents institucions de la Generalitat de Catalunya i vam demanar l’apertura de la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil, del Centre d’Història Contemporània, els registres de la qual només són accessibles d’un en un.

La idea de fer una base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil havia sorgit fa més d’un any, mentre feiem recerca al BTVDatalab per publicar 800 dies sota les bombes: Barcelona durant la Guerra Civil, ara només disponible en italià.

Des de l’organització de la IV Conferència Internacional de Dades Obertes, que s’havia de celebrar per primera vegada a Europa, a Madrid, l’octubre següent, em van animar a enviar propostes. Així, en ser seleccionada pel panell Dades Obertes i causes humanitàries, la proposta #GuerraCivil #opendata es convertí en la llevor d’Innovació i Drets Humans (ihr.world).

Ha plogut des del passat 15 de setembre i en aquest temps hem fet moltes més peticions de dades, tant a Catalunya com arreu. Aquí, n’hem adreçat al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, al Tribunal Militar Territorial Tercer, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a altres arxius, a institucions privades, a investigador@s, historiador@s. Algun@s ens han respost amb més éxit que d’altres.

Per acabar, dos articles: Gervasio Sánchez l’encerta a lamarea.com sobre el paper dels mitjans de comunicació amb Cuando la prensa se ausenta, i el PuntAvui sobre l’estat actual de la memòria del Camp de la Bota, escenari de les execucions a Barcelona.

Foto: Carme Claramunt, afusellada el 18 d’abril de 1939 al Camp de la Bota. [Cortesia d’Emili Ferrando, historiador autor del llibre Executada]