Mostra totes les entrades de eli_pachon

Comencem a col·laborar amb l’Escola d’Arxivística i Gestió de Documents

La Fundació Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB) i l’associació sense ànim de lucre Innovació i Drets Humans (IHR) han signat un conveni de col.laboració per promoure l’organització d’activitats conjuntes i la difusió de projectes d’ambdues entitats. Aquest conveni amb la FUAB, entitat que estableix l’estratègia de funcionament dels projectes docents de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), ens apropa al món acadèmic i a la col·laboració amb estudiants i professorat del Màster d’Arxivística i Gestió de Documents

Els projectes d’Innovation and Human Rights faciliten l’accés a documentació i informació de la Guerra Civil i del franquisme. Tant la majoria de registres de la base de dades centralitzada com el Projecte sumaríssims fan referència a documentació conservada a arxius. 

A més d’ajudar als familiars de les víctimes a accedir a documentació, per a nosaltres és molt important  donar a conèixer què fan els arxius i difondre el seu ús social reutilitzant les dades que han elaborat. 

Aquest objectiu es concreta ara amb la signatura d’aquest conveni, que Montserrat Balagueró, directora de Serveis Docents de la FUAB, i Concha Catalan, cofundadora i presidenta d’IHR van dur a terme el passat 21 de novembre. En l’acte també va estar present el director de l’ESAGED, Joan Pérez Ventayol, qui va destacar la importància de promoure la pràctica arxivística per reparar injustícies.

Ja hem començat una  col·laboració amb un estudiant del  Màster d’Arxivística i Gestió de Documents sobre una investigació que utilitza determinades dades en relació a l’exili republicà. 

Consulta la notícia sobre el conveni al web de l’ESAGED

Foto: D’esquerra a dreta, Concha Catalan i Montserrat Balagueró [per Eli Pachon]

La memòria dels arxius judicials

Fins al 30 de novembre es pot visitar a l’antiga presó de La Model l’exposició “La memòria del segle XX des dels arxius judicials” organitzada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. 
L’exposició la conformen tretze plafons amb imatges de documents dels arxius judicials i del Registre Civil, els originals dels quals es conserven a l’Arxiu Central i Territorial de la Ciutat de la Justícia i del Registre Civil del partit judicial de Barcelona.

Els documents seleccionats (sumaris, sentències, autoritzacions maritals, prohibicions de noms catalans o informes policials) ens permeten conèixer la societat i el sistema judicial durant la Guerra Civil i el franquisme fent un recorregut per quatre àmbits:

Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra

Aquest àmbit recull un fragment de la inscripció de defunció del cap de l’oficina jurídica republicana, Eduardo Barriobero, afusellat al Camp de la Bota l’any 1939. També mostra el sumari de Jenny Kehr, dona jueva que es va suïcidar a l’antiga presó de dones de Barcelona en intuir que després del seu trasllat a Figueres seria deportada , i documents que exposen la repressió exercida contra eclesiàstics assassinats per les patrulles de control.

La dona durant el franquisme

Els documents que protagonitzen aquesta secció són autoritzacions i consentiments que els homes havien d’atorgar a les dones de la seva família, per exemple, per poder viatjar a l’estranger, tal com podem observar a la següent imatge:

La llengua catalana durant el franquisme

Els plafons dedicats a aquesta secció mostren noms catalans traduïts al castellà, canvis de noms considerats il·legals i subversius i la prohibició d’inscripció onomàstica en català.

Control social durant el franquisme

Al darrer àmbit es poden veure informes policials sobre els opositors al règim franquista i també una sentència que mostra la repressió al col·lectiu LGTBI aplicant la Ley de vagos y maleantes, substituida el 1970 per la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social.

Els documents que recull l’exposició posen de manifest la importància dels arxius i el paper que juguen a la societat formant un patrimoni únic que salvaguarda la memòria històrica col·lectiva promovent la veritat, la justícia i la reparació. 
A ihr.world creiem en aquest paper fonamental dels arxius i per això cadascun dels 700.000 registres de la base de dades centralitzada de la Guerra Civil i el franquisme té com a referència la seva font documental.