En memòria de Miguel Hernández

Antón Alexandre Jiménez

Per l’aniversari del naixement del poeta Miguel Hernández el 30 d’octubre de 1910, publiquem avui un article per recordar la seva poesia i la seva vida. Recomanem una visita a la seva Casa Museu i un passeig per la seva ciutat natal, Orihuela.  

¡Y qué buena es la tierra de mi huerto!
hace un olor a madre que enamora,
mientras la azada mía el aire dora
y el regazo le deja pechiabierto.

Me sobrecoge una emoción de muerto
que va a caer el hoyo en paz, ahora,
cuando inclino la mano horticultora
y detrás de la mano el cuerpo incierto.

¿Cuándo caeré, cuándo caeré al regazo
íntimo y amoroso, donde halla
tanta delicadeza la azucena?

Debajo de mis pies siento un abrazo,
que espera francamente que me vaya
a él, dejando estos ojos que dan pena.

Amb aquests versos descrivia el poeta l’ofici que va heredar de la seva família i del que orgullosament presumia, doncs acostumava a presentar-se a la gent com a “pastor poeta”. Així consta a la Casa Museu Miguel Hernández, que avui es pot visitar a la seva Orihuela natal. Aquest indret és on qualsevol pot experimentar de primera mà les parets i l’hort que van inspirar el dia a dia de Miguel Hernández. Es tracta d’una restauració de l’habitatge del poeta, on es va desenvolupar la seva adolescència i la seva vida adulta, envoltat de les cabres que l’acompanyaven i de la figuera a la qual tant va escriure.

Mi carne, contra el tronco, se apodera,
en la siesta del día
de la vida, del peso de la higuera,
¡tanto!, que se diría,
al divorciarlas, que es de carne mía.

A pocs metres de la casa, podem trobar la Fundación Cultural Miguel Hernández.  A més d’acollir exposicions i actes de caràcter cultural, exhibeix diverses peces originals, així com diaris de l’època en què publicava o es mencionava l’autor.

22 agost 1937. Nuestra Bandera.

Gràcies a la digitalització de publicacions històriques al Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales. aquí pot llegir-se íntegrament l’article Miguel Hernández en el Ateneo. Un gran poeta del pueblo en la guerra, a la pàgina 5 del diari Nuestra Bandera, òrgan del Partit Comunista, del 22 d’agost de 1937.

22 agost 1937. Nuestra Bandera. Portada.

Però els tributs a la memòria de l’il·lustre poeta no s’acaben aquí. Des de 2012, els qui habiten el barri de San Isidro ho fan envoltats de murals que escenifiquen l’obra del poeta: El sol, la rosa y el niño, las nanas de Cebolla o Vientos del pueblo són alguns dels molts poemes que decoren les façanes del barri.

Encara que el suport institucional a aquesta iniciativa és recent, l’origen dels murals es remunta a l’ Homenaje de los pueblos de España a Miguel Hernández, una iniciativa popular que es va realitzar per primer cop al 1976. Llavors, un grup d’escriptors i artistes de diverses disciplines i orígens van pintar l’humil barri del color de la memòria. Entre ells hi havia personatges tant il·lustres com l’escultor Antonio Ballester, els pintors José Luis Cacho i Mario Candela Vicedo o el pintor ceramista Arcadio Blasco, entre d’altres.

Orihuela, octubre 2021. FOTO: Antón Alexandre Jiménez

Avui en dia, el barri és un museu a l’aire lliure que qualsevol pot visitar pel seu compte, tot i que l’ajuntament ofereix visites guiades a les persones que ho desitgin. Cada any pel març, commemorant la data de la seva mort, es realitzen diversos actes culturals al barri: cura dels murals, concurs de fotografia, concerts.

A Orihuela i altres localitats de la zona de la Vega Baja pot seguir-se també la anomenada Senda del poeta, en memòria de qui un dia va pintar els seus carrers d’esperança. Té com a objectiu rememorar la figura de Miguel Hernández amb cants, xerrades, lectures i visites guiades.

Miguel Hernández va passar per dos consells de guerra [podeu trobar-ne les referències a la nostra base de dades]. La seva condemna a mort va ser conmutada a 30 anys [veure referència aquí], però va morir malalt de tuberculosis a la presó d’Alacant als 32 anys. Va ser trista i injustament sepultat en l’oblit durant dècades.

La Cadena SER li va dedicar l’any passat una sèrie de podcasts prenent com a punt de referència la documentació dels seus dos processos, que custodia l’ Archivo General e Histórico de Defensa. Podeu escoltar la sèrie Miguel Hernandez: Dos procesos contra un poeta als següents enllaços. No ens han funcionat els de la web de l’emissora:

Traducció: Carlos Terraga

Mantenim una base de dades amb 1,4M de registres de la guerra civil i el franquisme. Subscriu-te al nostre butlletí de notícies aquí i considera la possibilitat de fer una donació aquí. Gràcies!

FOTO: Pati de la Casa Museu Miguel Hernández. Autoria: Antón Alexandre Jiménez