Després de més de dos anys d’activitat a Innovation and Human Rights, ens agradaria recomanar una selecció de llibres relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme, com vam fer l’any passat. Ho farem en tres blocs temàtics, començant avui per (1) Novetats. A continuació vindrà (2) Memòria de guerra i posguerra en femení i (3) Treball esclau durant el franquisme.

Novetats

• Los campos de concentración de Franco – El periodista Carlos Hernández qualifica la seva investigació d'”obra col·lectiva” però seu és el mèrit d’atorgar nova rellevància, sintetitzar i presentar de forma impactant la realitat de l’univers concentracionari del franquisme, especialment a la posguerra, en un recorregut cronològic amb esfereïdors testimonis de supervivents al llarg de tota la geografia espanyola. Impossible seguir ignorant la tràgica i silenciada realitat de crueldat, tortura i assasinat dels vençuts. Javier Rodrigo havia catalogat 188 camps en la seva pionera investigació historiogràfica Cautivos: campos de concentración en la España franquista, 1936-1947 el 2005. Hernández amplia el llistat a quasi 300 i l’acompanya d’una extensa web amb enllaços a interessantes videos de testimonis i un mapa interactiu on pot ubicar-se, per exemple, el primer camp de concentració obert pels sublevats el 19 de juliol de 1936: l’Alcazaba de Zelouan (avui Kasbah de Selouane, dotze quilòmetres al sud de Nador, al Marroc). La nostra base de dades integra més de mil noms dels presoners d’aquest camp de concentració a partir de documentació de l’Arxiu General Militar de Guadalajara.
• Diccionario de Memoria Colectiva – Aquesta sí és una obra col·lectiva, coordinada per l’historiador Ricard Vinyes, amb 269 entrades escrites per 187 autors. Llibre per recórrer cada persona al seu ritme, que convida a la reflexió conceptual. A l’entrada Víctima: “Algunos prefieren evitar un concepto que no ha podido sino ser estigmatizador, que reduce a los sujetos a su dolor y sufrimiento (…) Otros defienden su uso como una forma de resistencia y destacan el sufrimiento como un motor de acción política y de reconocimiento de colectivos que han vivido situaciones de opresión”. A Subtierro: “espacio funerario de los derrotados en la Guerra Civil española (1936-1939), especialmente los civiles ejecutados en operaciones de retaguardia y arrojados en fosas comunes (…) estas fosas enviaban una señal ejemplarizante sobre el destino potencial de la disidencia e interrumpían el duelo familiar y político”.
• El duelo revelado: la vida social de las fotografías familiares de las víctimas del franquismo – Jorge Moreno Andrés, doctor en antropologia i cineasta, travessa universos de dolor familiar mitjançant fotografies de víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el franquisme i (re)construeix històries. Qui guarda les fotografies de les persones represaliades? On? Com? Quin valor se les hi dóna i com es transmeten? La seva originalitat consisteix a explicar des d’una nova perspectiva la realitat del silenci imposat a les famílies dels vençuts. Aquí ho resumeix el propi autor.