En un article publicat anteriorment [Memòria de guerra i postguerra en femení] vam parlar de les memòries de Constancia de la Mora, néta d’Antonio Maura (primer ministre espanyol sota Alfons XIII) que va arribar a ser directora de l’Oficina de Premsa Estrangera durant la Guerra Civil. Les seves memòries es van publicar per primer cop en anglès als Estats Units el 1939 amb el títol In Place of Splendour [ Doble Esplendor. Ed. Gadir, 2006]. L’edició en anglès s’havia esgotat des de llavors, però ara ha estat reeditada per una editorial de Londres, Clapton Press, com a part d’una nova sèrie de memòries de l’Espanya dels anys trenta. Aquest article ressenya alguns dels llibres publicats fins al moment amb motiu del llançament d’aquesta col·lecció.
Simon Deefholts, director general de Clapton Press, afirma a una entrevista que
Els anys 30 van ser una dècada crítica no només per Espanya, si no per a tota Europa. Des de fora d’Espanya, moltes persones van veure la lluita per la defensa de la República com la primera oportunitat de posicionar-se enfront dels ideòlegs de dretes, cada vegada més agressius. Això va atreure a tota una sèrie de persones de diferents orígens que van donar suport de diverses formes. Molts d’ells van escriure vívids relats de les seves experiències en publicacions que estan esgotades des de fa més de vuitanta anys, a les quals només es pot accedir en biblioteques especialitzades o a un enorme cost en exemplars de col·leccionista.
Va afegir que Clapton Press pretén
acostar aquestes fonts primàries a les persones lectores a uns preus raonables. Gairebé totes les persones que s’hi van oferir com a voluntàries per ajudar a defensar i donar suport a la República mostraren un gran valor i determinació. Per això, creiem que és important proporcionar accés directe als seus relats de primera mà.
In Place of Splendour –que inclou una introducció de la biògrafa de Constancia de la Mora, Soledad Fox Maura– dóna compte de l’elitista educació conservadora de l’autora, i de la seva posterior radicalització durant la Segona República. Acompanyada del seu segon marit, Ignacio Hidalgo de Cisneros (cap de la aviació republicana), es va convertir en una figura clau de l’esforç bèl·lic republicà. Els seus coneixements en llengües estrangeres la van convertir en una figura important a l’Oficina de Premsa Estrangera de València. Tot i que censurava els seus enviaments, els corresponsals apreciaven la seva ajuda per aconseguir allotjament, organitzar entrevistes i també el transport al front. Segons Paul Preston, el seu coneixement de l’anglès més barroer afavoria la seva capacitat per comunicar-se amb els periodistes si era necessari. Quan a l’octubre de 1937, l’oficina de premsa és va traslladar a Barcelona amb el Govern Republicà, De la Mora va passar a ser la seva directora.
In Place of Splendour es va completar durant els mesos posteriors a l’arribada de De la Mora als Estats Units al gener de 1939. Soledad Fox i altres han arribat a la conclusió de que va ser Ruth Mckenney qui va escriure el text amb l’ajuda de Jay Allen, antic corresponsal del Chicago Tribune. Podem destacar que el llibre no menciona el fet de que De la Mora i el seu marit eren membres del Partit Comunista d’Espanya i que, en general, resta importància al paper del partit durant la Guerra Civil. Tot i això, aquestes memòries permeten conèixer el funcionament de l’esforç bèl·lic republicà al més alt nivell. Quan es van publicar al novembre de 1939, van rebre una publicitat favorable als Estats Units i es van vendre molt bé. Poc després, De la Mora es va instal·lar a Mèxic, on va traduir el llibre al castellà, publicant-se la primera edició l’any 1944 a Mèxic.
La publicació més destacada de Clapton Press és Never More Alive: Inside the Spanish Republic, les memòries de Kate Mangan. A la seva introducció, Paul Preston escriu:
des que vaig llegir per primer cop el manuscrit, fa uns quinze anys, he anhelat veure’l imprès. El vaig gaudir i el vaig considerar un dels llibres més valuosos sobre la guerra quan el vaig llegir per primera vegada, i aquesta valoració ha crescut amb cada lectura.
Artista anglesa que havia estudiat a la prestigiosa Slade School of Arts de Londres, Mangan va visitar Espanya i Portugal al 1935-36 amb el seu xicot, Jan Kurzke, un refugiat de l’Alemanya nazi. Després del seu retorn a Gran Bretanya l’agost de 1936, Kurzke va ser un dels primers voluntaris de les Brigades Internacionals, arribant a Madrid a principis de novembre de 1936. Mangan el va seguir poc després i, al no poder estar a prop seu, es va guanyar la vida traduint, interpretant i escrivint. Les seves experiències com a dona estrangera no poden classificar-se com a típiques de la població, però el seu relat descriu molts aspectes de la vida a l’Espanya republicana de 1936-37, en particular els problemes de proveïment d’aliments, les dificultats de transport i les condicions que suportaren un gran nombre de refugiats de la guerra i la repressió franquista. Descriu vívidament les condicions dels hospitals: la falta de medicaments i d’una higiene adequada, el personal mal format, els soldats ferits. També es descriuen les condicions de la Barcelona per la qual van passar ella i Kurzke en el seu viatge de sortida d’Espanya el juliol de 1937.
De la mateixa manera que Constancia de la Mora, Kate Mangan va treballar durant un temps a l’Oficina de Premsa Estrangera de València. Els motius de Mangan per visitar Espanya i la seva absència d’antecedents polítics contribueixen al fet que el seu relat sigui menys partidista que molts altres. El llibre està esquitxat de detalls de recorreguts i llocs, així com d’incisives descripcions de periodistes i escriptors amb els quals va coincidir.
Les memòries de Jan Kurzke també s’han publicat per primer cop en aquesta col·lecció com The Good Comrade: Memoirs of An International Brigade, amb una introducció de Richard Baxell. Kurzke descriu, en primer lloc, les seves experiències de preguerra itinerant per Espanya i actuant pels carrers amb un grup d’emigrants al 1934-1935; després d’un descans a Gran Bretanya, on coneix Kate Mangan, narra el seu servei a les Brigades Internacionals [veure el seu registre a Sidbrint aquí]. Es tracta d’un relat de l’experiència de guerra d’un soldat: sovint escriu frases curtes, que, tal i com assenyala Baxel, “es llegeixen com una sèrie d’entrades de diari, donant sensació d’immediatesa”. Kurzke va ser greument ferit a la cama a Boadilla del Monte el desembre de 1936 i, després de ser hospitalitzat a Madrid, va ser traslladat a Múrcia, on Mangan el va localitzar i va organitzar l’ajuda mèdica per a la seva recuperació.
Ambdues memòries terminen amb la seva marxa, però cadascun des volums proporciona apunts de la seva vida posterior; s’inclouen cartas i breus notes biogràfiques de la filla de tots dos, Charlotte. Entre 1940 i 1941, el govern britànic va internar a Kurzke a la Illa de Man com a estranger enemic. Kurzke i Mangan mai es van casar i, al 1945, Kurzke es va casar amb una jove actriu. Això potser sorprèn a qui llegeixi ambdós volums: les memòries de Kurzke ni tant sols mencionen a Mangan.
My House in Malaga [Mi Casa de Málaga: Memorias de un aristocrata escocés en la España republicana, Editorial Renacimiento, 2010], de Sir Peter Chalmers-Mitchell, estava fora de catàleg des de la seva primera publicació al febrer de 1938. Chalmers-Mitchell, eminent zoòleg escocès i fundador del zoo de Londres, es va retirar a viure a Màlaga al 1932 i s’hi va estar després de la rebel·lió militar del juliol de 1936. Les seves memòries es centren en el relat de la seva vida a la ciutat durant els sis mesos anteriors a la seva ocupació per les forces rebels al febrer de 1937. En el centre del relat està la seva relació amb els seus veïns, la família Bolín, el cosí dels qual Luis Bolín era un destacat partidari de Franco. Tement per les seves vides, els Bolín van cercar refugi i ajuda de Chalmers-Mitchell, i casa seva va ser presa pels anarquistes locals per a utilitzar-la com a hospital. Tot i que finalment, Chalmers-Mitchell va ajudar a la família a escapar a Gibraltar, va mantenir bones relacions amb les autoritats republicanes i els líders anarquistes locals. Les seves memòries detallen el deteriorament de les condicions de la ciutat i els efectes dels repetits atacs aeris sublevats. En una carta enviada a The Times l’octubre de 1936, va intentar contrarrestar les exagerades afirmacions sobre la violència a Màlaga que s’havien fet a la premsa britànica, basant-se en informes dels refugiats i els partidaris dels rebels a Gibraltar. Amb aquesta carta no es va guanyar la simpatia de les autoritats rebels.
Malgrat la seva ajuda a la família Bolín, Chalmers-Mitchell i el seu convidat, el periodista Arthur Koestler, van ser detinguts per Luis Bolín després de l’ocupació italiana de Màlaga. Mentre Koestler va ser empresonat en règim d’aïllament a Sevilla durant més de tres mesos i posteriorment alliberat en un intercanvi de presoners, Chalmers-Mitchell va ser de fet expulsat de l’Espanya en mans dels rebels. Va tornar a Gran Bretanya, on va utilitzar els seus amplis contactes per a aconseguir l’alliberament de Koestler i col·laborar en la campanya pública de suport a la República.
Mi casa de Málaga també inclou un relat d’una trobada amb l’escriptor Ramón J. Sender i la seva família a Madrid setmanes abans del cop militar. Anteriorment havia traduït a l’anglès la novel·la de Sender de 1932 Siete Domingos Rojos (es va publicar com Seven Red Sundays a l’abril de 1936), i la seva traducció del relat de Sender sobre els primers mesos de la guerra es va publicar en 1937 com Counter-Attack in Spain [Contraatac a Espanya].
Simon Deeffholts té plans ambiciosos per a futures publicacions, assenyalant que “encara hi ha molts recursos valuosos que actualment només estan disponibles en biblioteques especialitzades, o a un preu elevat”. Entre les publicacions previstes per a 2022 hi ha dues que atrauran especialment a persones interessades en la Guerra Civil: les noves edicions de The Last Mile to Huesca, d’Agnes Hodgson, i de Behind the Spanish Barricades, de John Langdon-Davies.
The Last Mile to Huesca [A Una Milla de Huesca: Diario de una Enfermera Australiana en la Guerra Civil Española, Prensas Universidad de Zaragoza, 2006 – esgotat] , d‘Agnes Hodgson, amb una introducció revisada per Judith Keene, són els diaris d’una infermera australiana que va servir en el servei mèdic republicà en 1937. En arribar a Barcelona al desembre de 1936, Hodgson, que no tenia antecedents polítics i que havia treballat a Hongria i a la Itàlia feixista, es va enfrontar inicialment a acusacions de ser una espia feixista. Els seus diaris descriuen no sols les seves experiències en el servei mèdic republicà, sinó també el seu viatge a Espanya al novembre de 1936 i les seves impressions en arribar a Barcelona, on va assistir al funeral del brigadista internacional alemany Hans Beimler.
John Langdon-Davies va escriure Behind the Spanish Barricades [Detrás de las Barricadas Españolas, Ediciones Península, 2009 – descatalogadt] en unes poques setmanes en la tardor de 1936. És un relat de les dues visites de l’autor a Espanya a principis d’aquell any com a corresponsal del London News Chronicle, la primera a l’abril-maig i la segona just després de la rebel·lió militar de juliol. A diferència de molts dels periodistes que van acudir en massa a Espanya després del cop, Langdon-Davies ja coneixia bé Espanya abans de la guerra, perquè havia viscut a Catalunya en els anys vint (va ser autor d’un llibre molt ben rebut sobre la sardana). El seu relat descriu converses amb amics espanyols i, abans i després de l’inici de la guerra, i visites a diverses parts d’Espanya. No obstant això, val la pena llegir Detrás de las barricadas españolas per les impressions que evoca de Barcelona, tant abans del cop militar de juliol de 1936 com immediatament després.
Aquesta és només una selecció dels llibres publicats per Clapton Press: la llista completa està disponible al seu lloc web
Mantenemos una base de datos con 1,4 millones de registros de la Guerra Civil y el franquismo. Suscribete a nuestro boletín de noticias aquí y considera la posibilidad de hacer una donación aquí. ¡Gracias!
Traducció realitzada amb la versión gratuita del traductor softcatalà, revisada per Concha Catalan.
PHOTO: Collage de portades de llibres de Clapton Press