Aquest primer Sant Jordi des de la publicació de la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme per part d’ihr.world,  volem recomanar-vos alguns dels llibres que ens han arribat a les mans i que s’han publicat darrerament.

Els catalans als camps nazis (Edicions 62) és una nova edició revisada del monumental projecte que la periodista i escritora Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Va investigar durant tres anys per recollir els noms i reconstruir la història de persones la majoria de les quals, fugint després de la Guerra Civil per a no ser represaliades, van acabar a camps de concentració francesos i d’allà van ser deportats a camps d’extermini nazi. Trenta anys després, manté l’actualitat i l’interés. Inclou un pròleg de l’historiadora Rosa Toran, d’Amical de Mathausen. 

“Els espanyols reclosos als camps nazis dels quals hi ha constància documental són 9.328 –diu l’expert Carlos Hernández-. D’ells van morir 5.185, sobrevisqueren 3.809 i consten com desapareguts 334“.

Papeles de Plomo. Los voluntarios uruguayos en la Guerra de España (Ed. Descontrol) l’escriuen a sis mans l’antropòleg Sergio Yanes, l’arqueòleg Carlos Marín i la historiadora María Cantabrana. És una interessant investigació que segueix el rastre de 80 voluntaris uruguaians lluitadors a la Guerra Civil. L’han fet no només consultant arxius a Espanya, Uruguai, Argentina, Rússia, Holanda i hemeroteques sino també amb una trentena d’entrevistes als seus descendents. El llibre és fruit del projecte d’investigació “Los voluntarios uruguayos en la Guerra Civil española”, subvencionat pel Fondo Concursable para la Cultura del Ministerio de Cultura uruguaià i ens sembla una interessant innovació que molts dels descendents s’han trobat mitjançant la creació del blog La columna uruguaya, on hi podeu trobar una biografia de cadascun dels voluntaris.

Barcelona al servei del Nuevo Estado (Eumo Editorial) és una investigació de l’historiador Marc Gil sobre la depuració del funcionariat a l’Ajuntament de Barcelona immediatament després del final de la Guerra Civil. L’autor revisa la sèrie de més de 7.000 expedients de depuració que es troben a l’Arxiu Municipal Contemporani, elabora una base de dades amb els 2361 que van ser incoats per un jutge d’instrucció és a dir, aquells dels quals es va completar el procés depurador. Desvetlla particularitats de les declaracions que els funcionaris es veien obligats a fer, sovint incitant-los a delatar els seus propis companys de feina, i extreu interessants conclusions acompanyades de gràfics.

Finalment, Moriren dues vegades (Lleonard Muntaner Editor) és la reconstrucció de l’esfereïdora història de cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja que acompanyaren les tropes republicanes comandades pel capità Bayo en el seu intent de reconquerir l’illa de Mallorca l’agost de 1936. Davant la superioritat dels sublevats, recolzats per reforços italians acabats d’arribar, els republicans finalment reculen.

Les cinc dones són abandonades a la seva sort, capturades, vexades, torturades i executades. Dues d’elles eren les germanes Daria i Mercè Buxadé, nascudes a Mèxic i retornades a Catalunya el 1920. L’autor Antoni Tugores reconstrueix la seva història amb documentació aportada pels seus familiars i reivindica la seva memòria, convertida en mentida i per això també assassinada pel franquisme. El pròleg és de Llorenç Capellà, autor del Diccionari Vermell, publicat a Palma el 1989 amb centenars de biografies de morts durant la guerra i posguerra.

El llibre ens sembla especialment interessant també perquè hem seguit les exhumacions de la fossa de Porreres mitjançant l’associació Memòria de Mallorca i els avanços legislatius de Balears, on es planteja sancionar l’exhibició de símbols franquistes.

Molt Bon Sant Jordi de memòria!